© vk.com/Dmitry Rozhkov - La vall del riu Hunza, a la frontera de l'Índia i el Pakistan, és anomenat 'oasi de la joventut', i no és en va: els habitants de la zona viuen fins 110-120 anys, gairebé mai es posen malalts i tenen una aparença molt jove.
Els habitants d'Hunza destaquen en molts aspectes entre les nacions veïnes: físicament s'assemblen molt als europeus, parlen la seva pròpia llengua -el burushaski- que no s'assembla a cap altre al món, i professen un islam especial, el ismaelita, informa Marketium.
El metge escocès Robert McCarrison, que va descriure per primera vegada el 'vall feliç', ha posat èmfasi que els hunza gairebé no consumeixen proteïnes. Al dia mengen de mitjana 1.933 calories, en les quals s'inclouen 50 grams de proteïnes, 36 grams de greix i 365 grams de carbohidrats.
Segons les conclusions de McCarrison, precisament la dieta és el factor principal de la longevitat d'aquesta nació, subratlla el medi. Per exemple les nacions veïnes, que viuen en les mateixes condicions climàtiques però no mengen adequadament, pateixen una varietat de malalties i tenen una esperança de vida 2 vegades més curta.
Un altre especialista, R. Bircher, va destacar els següents avantatges del model d'alimentació d'aquesta sorprenent nació: és vegetarià, té una gran quantitat d'aliments crus, les fruites i verdures predominen en la dieta, els productes són completament naturals i tenen períodes regulars de dejuni.
Sobre el secret de la seva longevitat, els habitants d'Hunza recomanen mantenir una dieta vegetariana, treballar i moure's constantment. Entre d'altres beneficis d'aquesta manera de vida figuren l'alegria -els hunza sempre estan de bon humor- i el control dels nervis, no coneixen l'estrès.
Tags:
shangri-la