Més de la meitat dels espanyols pateixen quan no tenen l''smartphone' a prop o el seu terminal té la bateria baixa. Tots dos són símptomes de dependència
La por de sortir al carrer sense el telèfon mòbil té nom: nomofòbia. I més de la meitat dels espanyols pateixen aquesta por irracional, segons el Centre d'Estudis de Trastorns de l'Ansietat (CEETA). Aquest trastorn només és una manifestació de la creixent addicció als 'smartphones', una de les portes d'accés preferides a internet.
Ens hem acostumat a veure la gent caminar pel carrer sense aixecar la vista de la pantalla del seu telèfon mòbil, fins al punt que algunes ciutats han optat per col·locar semàfors al terra. Moltes escoles i instituts, davant la proliferació de les pantalles (tauletes, ordinadors i telèfons mòbils) a les aules, s'han vist obligats a fer jornades psicoeducatives perquè petits i joves prenguin consciència del problema que suposa l'ús inadequat o excessiu d'aquestes eines.
Però, ¿com podem saber si som addictes al mòbil? A continuació, unes quantes preguntes que et faran reflexionar sobre la teva dependència. Com més identificació amb aquestes situacions, més grau de dependència.
1. “Miro la pantalla del mòbil regularment, fins i tot quan no he sentit cap notificació”
2. “Porto el mòbil sempre a sobre, fins i tot quan sóc a casa. Em poden trucar o escriure en qualsevol moment”
3. “Puc estar hores i hores amb el mòbil. Em diverteix penjar coses als meus perfils, xafardejar, comentar…”
4. “Quan el mòbil té la bateria baixa ho passo realment malament. Em genera una mica d'ansietat portar el mòbil al 20%"
5. “He tingut problemes amb la meva parella per fer servir massa el mòbil. Intento controlar-me quan estem junts, però costa molt"
En cas de dubte, es pot respondre un senzill qüestionari de 20 preguntes de l'Organització de Consumidors Espanyols (OCU), una adaptació del qüestionari 'L'ús problemàtic del telèfon mòbil', elaborat per Merlo, Stone i Bibbey. ELPERIODICO.CAT
Tags:
COLLONADES
