DIA MUNDIAL DE LA TELEVISIÓ, AQUESTA ÉS LA SEVA HISTÒRIA

Avui, 21 de novembre, és el Dia Mundial de la Televisió: t'expliquem la seva història: El seu inventor tenia 14 anys quan va donar amb la fórmula. Després li van robar la idea. La va reclamar i va guanyar, però la Gran Depressió va fer que el seu moment s'esfumés. Aquesta és la història de l'inventor de la tele: Philo Taylor Farnsworth. El 21 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Televisió. Una data que va ser proclamada el 1996 per l'Assemblea General de l'ONU amb l'objectiu de promoure intercanvis de programes centrats en la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la cultura entre altres qüestions.

Des de l'arribada del primer televisor al mercat generalista en els anys 50, la indústria ha viscut diverses revolucions tecnològiques molt destacades, com la introducció del color, o el pas dels televisors de tub a les pantalles planes, que han seguit una evolució en els últims anys des del plasma, a l'LCD i LED.

Un invent que té al darrere una magnífica història a l'altura de la transcendència que l'aparell ha tingut després a la societat: va ser inventat per un perfecte desconegut. «Un feix d'electrons desviat magnèticament perquè operés línia per línia». Aquesta va ser la solució a la qual un nen granger d'Utah va arribar mentre llaurava els camps familiars a bord d'una recol·lectora. Taylor Farnsworth,  acabava de resoldre una fórmula que ja buscaven les grans indústries de l'electrònica: un híbrid entre el cinema i la radiodifusió, és a dir, com retransmetre imatges en moviment. El que coneixem com a televisió.

Farnsworth era un nen despert i autodidacta, nascut el 1906, en el si d'una família humil. Des de petit va començar a interessar-se per l'electrònica. No fins als 10 anys, perquè fins llavors havia viscut en una casa sense llum. La seva família es va mudar a Rigby (Idaho). Allà, a més de parlar per telèfon per primer cop, va descobrir unes revistes científiques a les golfes de la casa, que es van convertir en el seu millor aliat.

Les pràctiques les feia amb electrodomèstics casolans, la teoria la devorava en publicacions com aquelles revistes. Sabia llavors que una sèrie de científics (George Carey, WE Sawyer, Maurice Leblanc i Paul Nipkow) havien buscat solucions per una mena de barreja entre la ràdio i el cinema. També hi havia arribat, malgrat la seva curta edat, que les conclusions a les que aquests havien arribat (la televisió mecànica) no funcionarien.

Va ser llavors, sobre una recol·lectora quan va tenir la revolucionària idea amb que la història comença. Tenia 14 anys. La mort del seu pare va fer que, només dos anys després d'haver estat admès, amb 15 anys, a la universitat, tingués d'abandonar els seus estudis. La idea de la seva adolescència va seguir en la seva ment mentre ajudava a mantenir la seva família. Anys després, va aconseguir que -no sense objeccions inicials- un promotor financés la materialització de la seva idea. El 7 de setembre de 1927, el sistema va transmetre el seu primer senyal: una línia recta en moviment.

El perfeccionament del seu invent va coincidir en el temps amb els primers passos d'un desenvolupament rudimentari d'un científic rus: Vladimir Zworykin. Malgrat que en aquest disseny hi havia problemes no resolts, el president de RCA, David Sarnoff, va finançar el seu projecte i va registrar la patent. Quan el sistema de Farnsworth va veure la llum, va haver de pledejar amb Sarnoff per la patent.

Va guanyar. Però quan ho va fer la seva salut i estat mental havien patit les conseqüències del cop, al que es va sumar una precària situació de l'economia derivada de la guerra i de la Gran Depressió. La guerra es va creuar en el seu camí i, per quan el mercat va repuntar, la patent, de domini públic des de 1947, havia acabat.

Es va retirar de la indústria i va dedicar el seu reconegut prestigi a l'energia atòmica i nous projectes relacionats amb l'electrònica. Quan va morir, el 1971, tenia 300 patents al seu nom, però també greus problemes amb l'alcohol, freqüents episodis de depressió i un anonimat absolut. ABC.ES