Des del exòtic i eròtic Japó ens arriba l'última perversió oriental. En un restaurant ja no es porta demanar els gastats sushi i sashimi i endur-se a la boca amb els tradicionals escuradents, no sense certa malaptesa, El que es porta ara és per menjar el cul d'una dona nipona, una menja per al qual, per a major comoditat del comensal, no cal utilitzar escuradents. Benvinguts al nou concepte de restaurant japonès no apte per a paladars escrupolosos. Lluny de servir sushi, els comensals mengen culs. No busquin el menú del dia tradicional, no ho trobaran. Els culs de les senyoretes són l'únic plat de la carta.
No es queixin els que s'estiguin sentint envaïts per una emoció inusitada, ni s'indignin els que hagin posat el crit al cel El que faltava! Encara no han arribat a Espanya, però al seu país d'origen, els restaurants de culs ja són tota 1 revolució sexual. I gastronòmica.

Quant costa menjar-se un cul?

Si vostè disposa de 100 a 250 pot posar-se les botes a base de culs. Sembla que els bitllets no falten al Japó, on aquests inusuals llocs estan abarrotas de atrafegats homes de negoci que vénen a la recerca d'una mica de pau i un ressort als seus estressants i delirants vides. El comensal podrà escollir el cul que més li vingui de gust menjar-se; natges llises i joves, apetitosos darrere depilats o suculents culs tremolosos i entrats en carns. Està igualment permès i entra dins del preu testar manualment els culs. Com és lògic, podrà vostè agafar, pastar, acariciar i palpar les diferents natges del menú per decantar-se finalment per un. Considero que en aquests casos és imprescindible tocar el menjar abans de menjar-, per molt que ens diguessin de petits les nostres mares que "el menjar no es toca". També crec que és de vital importància anar escalfant motors. El cul - almenys un desconegut i al que no se li veu la cara- no és un plat que hagi de menjar-se fred.

Tots els culs del menú es serveixen bé perfumats i estan disposats perquè el comensal s'incrusti la seva cara en ells. Cada rereguarda ve acompanyat d'un rètol que diu: All you can eat (Tot el que pugui menjar). Fins que les seves papil·les gustatives es donin per saciades i la seva llengua acabi esgotada de xuclar, llepar el beneït cul en qüestió. El comensal està autoritzat a propinar alguna que altra azotaina, fins i tot fins a deixar els calbots vermells. Però sense passar-se, que no és vostè el Marquès de Sade.

A diferència de qualsevol altre restaurant al qual vostès i jo estem acostumats a seure a menjar, el cul no se serveix en plat. El curiós del lloc és que per degustar aquest menjar no li quedarà altra que incrustar la cara entre els dos carxots del cul que surt d'una mena de rentadora sense tapadora. Un cop la seva cara estigui acoblada al lloc adequat, el que procedeix és començar a menjar el cul a discreció. Està clar que per molt cul que es mengi vostè, sortirà amb més gana que quan surt un menjar sushi. Això sí, s'ha de posar morat de xuclar els amagatalls i racons més recòndits d'una dona amb el cul en pompa perquè vostè s'ho mengi sencer. Està vostè en el paradís, gaudiu-ne.

Sobre cada un dels orificis des d'on treuen el cap els del darrere, es pot observar la foto de la propietària de les natges acompanyat d'una carta de presentació de la suposada propietària i senyora de les natges que va vostè a paladejar. Tot un detall, ja que és convenient per al comensal conèixer la procedència del que es va a a menjar i posar-li cara a l'cul que es va a tastar. Una cosa una mica absurd tenint en compte que els ulls dels comensals estan coberts amb antifaços.

Més enllà d'aquest revolucionari concepte de restaurants, Japó sempre s'ha caracteritzat per ser un país on el culte al sexe frega en ocasions el límit de les parafílies. Sobre alguna d'elles parlem en perversions rares de l'A a la Z. No ens escandalitzem massa, que sempre hi haurà algú més pervers.

Diuen que som el que mengem. Espero que les senyoretes nipones que ofereixen els seus natges a preu de caviar hagin aplicat el protocol higiènic que correspon per a aquests menesters. Digueu-me perepunyetes, però no voldria jo menjar-me un cul en mal estat i de mala gana, haver de muntar un número i demanar explicacions al maître. Si alguna vegada s'embarquen en tan suculenta experiència gastronòmica, els recomano que tinguin els ulls ben oberts - tot i el obstacle que suposa el antifaz- per no trompicar amb cap ensopegada. Bon appetit. I no es deixin res al plat. Disculpeu, cul. 20MINUTOS.ES

Nota: Una mica rara la notícia, igual és un fake, a tot arreu apareix la mateixa foto, encara que tractant-se de japonesos, tot és possible.

Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIOS:

1 comentarios