- COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - RARESES - FOTESES - NOTICIES FRIKIS - S.U.E. - COSES DE LA VIDA......

About Me

Com no m'agraden els petards, de fet no els hi trobo cap gracia, el mateix em passa amb la cosa aquesta de la revetlla de Sant Joan, que inteligentment fa ja uns quants anys que celebrem a casa en la més austera intimitat, no hi entenc un borrall de petards, pero avui la Natza Ferrer ha parlat a Rac1 del 'Perro Cagón' que podeu veure en aquest video. Són rars els dels petards, sorollosos i escatològics....


L'alta sinistralitat que cada vegada més amenaça les vides dels ciclistes a les carreteres espanyoles s'explica fent un cop d'ull a l'informe ‘Hàbits de conducció a Espanya'. Més de la meitat de els conductors, el 51%, reconeixen que no respecten la distància de seguretat d'1,5 metres amb els vehicles de dues rodes. Malgrat que el 56% dels conductors espanyols han declarat que consideren que no respectar la distància de seguretat a l'avançar un ciclista és molt perillós, més de la meitat ho fa i, a més, un 44% reconeix que alguna vegada ha envaït el carril bici. Només en la primera meitat del 2017, una vintena de ciclistes han perdut la vida a les carreteres espanyoles. L'estudi, elaborat pel centre d'estudis Pon-le Freno-AXA sobre la base de 3.000 entrevistes, mostra també un alt nivell de tolerància respecte a altres comportaments de risc, especialment vinculats a les noves tecnologies. Així, el 25% dels conductors parlen per telèfon sense mans lliures, la mateixa proporció que declara que llegeix missatges quan condueix, mentre que un 18% admet que n'envia. A més, un 35% de la població conductora espanyola manipula el navegador mentre condueix.

El que no diu ni ha estudiat AXA és que el 95% dels ciclistes no respecten cap senyal de trànsit, sobretot a ciutat.


Dos missatges barrejats poden portar a confusions. L'avinguda Meridiana de Barcelona rebia als seus conductors amb el missatge "Drogues per la dreta", una combinació dels textos "Drogues + conducció = accident" i "Circuleu per la dreta" provocada per un error informàtic, segons ha informat posteriorment el Servei Català de Trànsit al seu compte de Twitter. PUBLICO.ES

Un grup de homes s'esperen, com cada matí, en una estació francesa per agafar el tramvia. L'escena no tindria res d'especial si en lloc de la localitat francesa de Nantes tingués lloc en un poble d'Escòcia, perquè els homes van amb faldilles. Són un grup de treballadors de l'empresa de transports Semitan que protesten així perquè la companyia no els permet treballar amb pantalons curts o bermudes.



"Les faldilles formen part de la vestimenta reglamentària de les nostres col·legues dones i nosaltres no volem ser diferents", explica Gabriel Magner, representant dels treballadors d'aquesta empresa d'autobusos i tramvies, en declaracions al diari 'Le Parisien'. L'onada de calor tampoc perdona aquesta localitat del nord-oest de França. I menys dins dels autobusos i tramvies, on els conductors denuncien que les temperatures poden arribar als 50 graus.

La reivindicació d'aquests treballadors comença el 2013, quan ja van demanar formalment a l'empresa poder portar pantalons curts o bermudes a partir de certes temperatures. "Però Semitan sembla voler conservar una imatge de marca", explica Magner. De moment, la direcció encara no ha respost a les seves reivindicacions, encara que els treballadors, que segueixen amb la protesta, ho porten amb humor.

Aquests conductors francesos no són els únics que s'han aixecant en contra de la prohibició de portar 'shorts'. A Exeter (Regne Unit), una dotzena d'adolescents han modificat lleugerament el seu uniforme escolar i s'han presentat a classe amb les faldilles que porten diàriament les seves companyes. La protesta va començar quan un alumne va demanar al seu professor anar a l'institut amb pantalons curts i ell li va respondre: "Pots venir amb faldilles si vols", segons recull el diari 'The Guardian'. I sembla que el menor s'ho ha pres al peu de la lletra.

Els joves britànics consideren que els més de 30 graus que suporten en aquesta petita localitat del sud-oest d'Anglaterra són prou elevats per prescindir dels pantalons llargs reglamentaris. Un mètode de protesta que no consideren gens incòmode i sí "molt refrescant".


El Tribunal Constitucional, sempre atent a dedicar el seu valuós temps a les coses que realment interessen a la gent, ha decidit que la Conselleria d'Afers Exteriors no es pot dir Conselleria d'Afers Exteriors. El problema és que la Conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència ja no es diu Conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, sinó Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Per tant, el Tribunal Constitucional està dient a una conselleria que no es pot dir com ja no es diu. Perquè resulta que els maleïts i perversos catalans li han canviat el nom. Per despistar.

Però, com això no pot tornar a passar, aquesta humil columna, un cop més, es converteix en un racó de servei públic que procedeix ara mateix a fer una llista de possibles noms que aquests colpistes irredempts puguin pensar per posar a la Conselleria d'Exteriors de cara a esquivar la llei. I així, quan el TC ho cregui pertinent, només ha d'agafar la llista adjunta, començar a prohibir tots els noms i avançar feina. A saber:

- “Conselleria d'Afers”, en genèric i per evitar-los la temptació d'insistir en això dels maleïts Afers, que si no ho posen al davant del nom ho acaben posant al darrere. Quina mania!

- “Conselleria que no és la d'Interior Sinó l'Altra”.

- “Conselleria Que No és Gaire d'Aquí”.

- “Conselleria de Sap Allà? Doncs Seria Això, No Sé Si M’Explico I Queda Prou Clar.

- “Allò d'en Romeva”.

- “Aquella Conselleria que Vostè Ja Sap, Però que No Direm Quina És”.

- “Conselleria del Ja Ens Entenem Per On Estem Anant, oi?

- “Conselleria Que No És de Res de Fora, Nooo, Però Sí Que Ho És Una Miqueta, Però Tampoc Tant”.

- Conselleria de No Ben Bé d'Aquí Sinó Lleugerament Traslladada Allà.

- Conselleria de Sap La Part Interna? Doncs l'Altra.

- Conselleria que Vindria a Estar Més Enllà del que Entenem per la Perifèria.

- Conselleria de tot el Que Seria Forà, Pròpiament Dit.

- Conselleria que Engloba Tots els Temes Extrínsecament Forans.

Aquesta és una primera llista que aviat es veurà complementada per una segona unitat de conceptes que penalitzaran amb cadena perpètua l'ús de paraules tals com conselleria, urna, papereta, vot i totes les seves variants.

En una tercera fase el TC obligarà a incloure el terme “colpista” als càrrecs dels membres del Consell Executiu (Colpista) i a les seves respectives conselleries (també colpistes). Per exemple, el càrrec de Carles Puigdemont serà el de Molt Menyspreable President Colpista de la Generalitat Colpista de la Catalunya Colpista. I el d’Oriol Junqueras serà el de Vicepresident Colpista del Govern Colpista i Conseller Colpista de l'Economia i la Hisenda Colpista de la Generalitat Colpista de la Catalunya Colpista. I així la resta. - iu forn a nacional.cat
Malgrat el rebuig internacional i especialment mexicà als plans de Donald Trump de construir un mur que separi la frontera entre els Estats Units i Mèxic amb l’excusa d’evitar la immigració il·legal, apareixen propostes de com s’hauria de construir aquest mur. Una de les més sorprenents és la de l’arquitecte neerlandès Jurgen van der Ploeg, que ha dissenyat un mur ecològic, sostenible i que, a més creï riquesa, segons ha difós el mitjà Faro.nl.


La proposta de Van der Ploeg, anomenada Trump Power Wall, passa per afegir plaques solars a la cara que donaria a Mèxic, amb la idea d’aprofitar la instal·lació per crear energia elèctrica. Alhora, sempre segons l’arquitecte, es generaria riquesa, ja que la instal·lació dels panells crearia ocupació, mentre que l’electricitat generada es podria vendre a Mèxic, una manera un punt perversa que els mexicans es beneficiessin del mur i acabessin pagant per ell.

Segons el mateix arquitecte, la idea es podria desenvolupar afegint hivernacles a la part dels Estats Units d’Amèrica, que servirien per conrear aliments.elnacional.cat.

Ah! a Trump el projecte li ha agradat i ja l'ha fet seu, a veure si el porta a terme. Ves que no li hagin copiat la idea al rostidor de pollastres tailandés...




Tots tenim dies dolents, dies de merda en què tot ens surt malament des que ens aixequem al matí fins que anem a dormir, però cal aprendre a gestionar ells. Però hi ha persones que han estat molt maldestres i l'han cagat, o encara que potser hagin intentat fer les coses de la millor manera possible, han acabat sent un desastre ... Això pot acabar sortint molt car, sobretot si el lloc on la cagues és la teva feina, i pots ser l'objecte de burles si el teu treball està a la vista de tots ia algú se li ocorre fer una fotografia ...

A continuació us deixo unes quantes fotografíes que he trobat aqui, de treballs en que les persones no varen tenir el millor dia per fer la seva feina:

Asseu-te com puguis


Almenys hi ha lloc.

Dreta, esquerra…


50% de possibilitat d'error.

“Sura a l'aigua”


sembla ser que no, com el submarí espanyol.

Ni se t'ocorreixi passar…


Está totalment prohibit.

Teníen dubtes


Ja ho diuen ells: quan vols estar segur…

GAIREBÈ…


¿Tan complicat era?

¿Qui és qui?


¡Nooo!

No es podien separar…


Petita errada de sexe…

UPS


MÉS AQUÍ

El Carib, San Francisco, París i "qualsevol puto lloc que no sigui aquest" lideren un any més el rànquing de destinacions de vacances que els espanyols haguessin preferit per passar l'estiu en lloc d'haver de quedar-se a casa un cop més. 
Segons dades del CIS, enguany es produiran 182 milions de desplaçaments d'uns comparadors de vols a altres, on s'efectuaran recerques de preus d'avions i hotels que després quedaran en res, el que suposa un increment del 3,7% respecte a 2016 . Els espanyols no podran permetre despeses de fins a 41.388.000 d'euros en viatges, un 9,1% més que l'any passat, quan es van quedar sense vacances per un marge una mica més reduït.

"Estava entre Cuba i Argentina, però al final m'he decantat per estar fotut per no haver-me pogut anar de vacances a Sicília, que vulguis que no està més a prop", explica un dels ciutadans que s'haurà de conformar amb gaudir de les fotos d'enclavaments paradisíacs disponibles "en un banc d'imatges d'estoc que m'he pagat amb els 60 euros estalviats per a aquest estiu".

Els més previsors ja han elaborat els àlbums de Facebook amb imatges lliures de drets de les vacances que no s'han pogut pagar i estan a punt per publicar-los al setembre. - ELMUNDOTODAY.COM


El jove Solo Traoré, català de naixement però de pares africans, no ha rebut el vistiplau del país americà i no podrà viatjar a Nova York per jugar Laliga Promises. L'Aleví A del FC Barcelona viatja aquest dimecres a Nova York per disputar el torneig internacional La Lliga Promises però ho farà amb una baixa d'última hora per problemes burocràtics. El petit Solo Traoré no podrà pujar a l'avió ja que els Estats Units li ha denegat el visat per entrar al país.
Traoré és nascut a Catalunya i de pares africans i després que el FC Barcelona hagi realitzat diverses gestions burocràtiques en les últimes setmanes i d'una última entrevista presencial del noi amb els seus pares a l'ambaixada nord-americana de Madrid no han aconseguit aconseguir el visat perquè només Traore pogués viatjar amb els seus companys. Ho expliquen al Mundo deportivo sense especificar quina ha estat la causa que impedeix al nen viatjar als EUA. No crec que sigui per que és negre, o potser si?

La mare de la criatura: "Estem instal·lats en la bogeria i no ens en donem compte". 14.000. Aquest és el nombre de missatges de WhatsApp que es va trobar un Oviedo de 13 anys en encendre el mòbil després de tres dies, segons recull el diari La Nova Espanya d'aquest dimarts. Segons explicava la seva mare al citat mitjà, el jove està ficat en 110 grups diferents, el que ajuda a explicar que rebés una mitjana de 4.600 missatges cada dia.
La mare explica que gran part d'aquests missatges eren salutacions als quals responien els integrants de cada grup. "En aquelles dates se celebraven les festes del barri d'Oviedo de la Florida, circumstància que potser va contribuir a exacerbar les emocions dels adolescents", afegeix el diari.

Sens dubte, aquestes xifres són extraordinàries. Per sort, la major part de nosaltres no som tan populars com aquest noi i si ens castiguen tres dies sense mòbil, com li va passar a ell, no ens trobarem amb milers de salutacions. Però potser sí centenars. Segons el Baròmetre del CIS de juny de 2016, el 73,4% dels espanyols fa servir alguna aplicació de missatgeria, sent WhatsApp la majoritària. El 42,3% dels enquestats consulta l'aplicació "contínuament" i un 47,5% ho fa "diverses vegades al dia", segons dades de febrer d'aquest mateix any. Un 35,3% manté entre 5 i 10 converses en un dia normal i un 13,2% (el segon grup més nombrós), entre 11 i 20.
Crec que a aquest nen se l'hauria de deixar sense mòbil fins si és que mentalment hi arriba la majoria d'edat, o sia sempre, és un perill. Com diu la seva mare: estem instal·lats en la bogeria i no ens en donem compte.

Pots llegir la resta de la notícia en Verne i dues línies escasses a Diari de Girona. via strambotic - publico.es


L'empresa catalana revela el secret després d'una campanya a Facebook en què ha obtingut més de 5.000 'm'agrades'

El passat dia 10, el tuitero Van revolucionar la xarxa social amb la misteriosa dubte sobre la tapa dels llapis Alpí: 'Què està a 10 quilòmetres del llapis vermell?'. Potser molta gent no s'hagi fixat en aquest cartell indicatiu situat a la punta del llapis de la caixa de la famosa marca de colors, però gràcies a aquest enrenou a les xarxes Alpí ha resolt el misteri.

"Passen els anys i segueixo sense saber què és el que estava a 10 quilòmetres ...", comenta l'usuari, al costat de la imatge d'una de les caixes de 12 llapis:

Amb gairebé 7.000 retuits, la pregunta retòrica es va fer viral i la gent va proposar les seves teories a Twitter, algunes tan òbvies com que aquesta és la distància "al pi" més proper, perquè la fletxa, realment, sembla que assenyala a la marca (Alpí ). No obstant això, la creença més estesa és que un sol llapis pot pintar una línia de 10 quilòmetres:
L'empresa de llapis catalana va decidir aprofitar l'estirada que va generar el dubte de Van i va prometre que, si la publicació de la pàgina de Facebook en què va replantejar el misteri arribava als 5.000 'm'agrades', desvetllaria el secret.
ELS ALPS A UNS LLAPIS CATALANS

I així ho va fer aquest dilluns, a través de la mateixa xarxa social. "A 10 quilòmetres es troba el poble més proper!", Revela l'empresa, "un poble imaginari del que els creadors de Alpí [els germans Masats] mai van arribar a especificar ni el nom ni la regió de la qual es tractava, el que sí van dir va ser que els encantava el paisatge dels Alps i que es van inspirar en les seves muntanyes per crear la mítica imatge de la caixa de llapis ".

SOBRE L'EMPRESA

L'origen de Alpí s'inicia el 1933 a Anglès (la Selva) quan els germans Masats utilitzaven els trossos de fusta que sobraven de la fàbrica de joguines on treballaven i, si cuina, elaboraven els primers llapis i mines de colors. En els anys 40, l'empresa va començar a funcionar i es va traslladar a Barcelona, ​​on també fabrica les ceres Manley i Dacs. - ELPERIODICO.CAT

Una mare de l'escola de música Ireneu Segarra de Palma va denunciar el contingut d'una cançó del famós musical de Dagoll Dagom. El cèlebre musical 'Mar i Cel' de Dagoll Dagom està en el punt de mira de la Policia Nacional, segons publica 'El Mundo'. Concretament, la policia investiga el muntatge de final de curs realitzat per alumnes d'entre 10 i 13 anys de l'escola de música Ireneu Segarra de Palma de Mallorca, on, a la cançó 'Himne dels pirates' s'inclouen "càntics a Al·là".



La cançó, que interpreten els pirates moriscos a bord del vaixell on transcorre la història, celebra "l'extermini dels cristians". La penúltima estrofa del tema diu: "I arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians, que cantarem la gran victòria dels fidels valents fills d'Al·là". Segons 'El Mundo', ha sigut la mare d'un alumne la que ha denunciat la cançó per considerar que incita a l'odi. La Policia Nacional ha confirmat al rotatiu madrileny que està investigant els fets. Gosaria afirmar que la mare denunciant incita a l'estupidesa d'agafar-se-la amb paper de fumar amb aquesta absurda denuncia.

OBRA CABDAL DE LA LITERATURA CATALANA

El centre Ireneu Segarra ha manifestat la seva sorpresa per aquests fets. "Estem parlant d'una obra cabdal de la literatura catalana, és com si algú estigués parlant d'El Quixot... No em quadra en absolut... Si es llegeix el context s'entendrà. S'està traient de context", ha subratllat el director de l'acadèmia, Pere Fiol, que ha defensat la idoneïtat de la cançó.

'Mar i Cel' , que relata l'amor impossible entre un pirata morisc i una princesa cristiana, és el musical més aclamat de la història a Catalunya des que es va començar a interpretar, a càrrec de Dagoll Dagom, el 1987. Des d'aleshores ha fascinat diverses generacions. 'L'himne dels pirates' és el tema emblemàtic de l'obra.