La seva història li ha valgut el reconeixement del seu país i ha servit per a documentals i pel·lícules que han inspirat a molts.
L'illa de Majuli, localitzada al riu Brahmaputra (Índia), és una de les illes fluvials -massa de terra enmig d'un curs fluvial- més grans del món. No obstant això, la forta erosió de la qual és víctima des de fa dècades, ha provocat que la seva mida s'hagi reduït significativament. És per aquesta raó que un dels seus habitants, va decidir evitar la desaparició de l'illa i va transformar el desert en un oasi.
Des de 1979, Jadav Payeng ha plantat un arbre cada dia i s'ha encarregat de combatre el desgast forestal com a resultat de les inundacions. Cada any durant l'època de monsons, el riu destrueix habitatges i erosiona centenars de quilòmetres de terra. Segons relata Jadav, en un documental de National Geographic, quan tenia 17 anys va trobar desenes de rèptils morts en el banc de sorra del riu Brahmaputra per la falta d'ombra. Per al noi l'experiència va resultar molt impactant. Va advertir de l'assumpte als serveis oficials, que li van aconsellar intentar plantar bambú i el van ajudar donant-li els plançons.
L'illa de Majuli, localitzada al riu Brahmaputra (Índia), és una de les illes fluvials -massa de terra enmig d'un curs fluvial- més grans del món. No obstant això, la forta erosió de la qual és víctima des de fa dècades, ha provocat que la seva mida s'hagi reduït significativament. És per aquesta raó que un dels seus habitants, va decidir evitar la desaparició de l'illa i va transformar el desert en un oasi.
Des de 1979, Jadav Payeng ha plantat un arbre cada dia i s'ha encarregat de combatre el desgast forestal com a resultat de les inundacions. Cada any durant l'època de monsons, el riu destrueix habitatges i erosiona centenars de quilòmetres de terra. Segons relata Jadav, en un documental de National Geographic, quan tenia 17 anys va trobar desenes de rèptils morts en el banc de sorra del riu Brahmaputra per la falta d'ombra. Per al noi l'experiència va resultar molt impactant. Va advertir de l'assumpte als serveis oficials, que li van aconsellar intentar plantar bambú i el van ajudar donant-li els plançons.
Va ser des de llavors que va iniciar la seva tasca i va continuar plantant i cuidant dels arbres per més de 37 anys. Assegura que quan els arbres van créixer, li era cada vegada més difícil protegir-los. "La major amenaça eren els homes. Ells haurien destruït el bosc per a fins econòmics", relata. És així com aquest humil poblant va crear un bosc sencer de 1.400 acres, gairebé dues vegades més gran que el Parc Central de Manhattan (EUA). Aquesta reserva natural, anomenada 'Molai' -segons el sobrenom de Payeng-, no només va aturar la terrible erosió, sinó també es va convertir en un refugi per a aus, rinoceronts, tigres, elefants i altres espècies.
La seva història li ha valgut el reconeixement del seu país i ha servit per a documentals i pel·lícules. Ha inspirat a molts ambientalistes a seguir els seus passos, demostrant que un sol home pot canviar el món. El 2014, el curtmetratge 'Forest Man' ( 'L'Home Bosc') sobre la seva gesta, va guanyar com a millor documental al Festival de Cinema de Cannes. RT.COM
