En Manel, era un home normal, solter profesional, i API d'ofici. Quan he dit normal, hava d'haver especifcat - en principi -, perquè en Manel tenia una peculiaritat: estava enamorat de la seva fotocopiadora Epson. Li trobava totes les gràcies, podia escanejar, enviar fax, no s'encallava el paper quan li demanaves una fotocopia i gastaba poc toner. Mai havia tingut una fotocopiadora com aquesta, potser d'aci el seu enamorament.
Però el que va començar sent una enamorament platonic va derivar en altres connotacions. Manel volia copular amb la fotocopiadora, però no sabia com fer-ho, aleshores, se li va ocorrer fer-li un dibuix on simulava la cópula amb ella fer-ne una fotocopia per donar-li a entendre.
Però en Manel va cometre dos errors, un oblidar el dibuix dins la fotocopiadora, i l'altre arribar més tard que la seva secretaria al despatx, car aquesta en anar a fer unes fotocopies va trobar el dibuix....
Aleshores, la Manoli, quan va arribar en Manel li va explicar com anava aixó de la cópula, amb tots els ets i uts, vaja! que es va beneficiar en viu i en directe al Manel, astorat davant tot alló que tenia damunt seu, que la Manoli estaba molt ben proveïda.
Des d'aquell matí en Manel va deixar d'estar enamorat de la fotocopiadora, i també va deixar la seva solteria.
y la fotocopiadora cogió una depresión de toner y muy señor mio.
molt bo! seria un final idoni pel conte.