Bernat Puigtobella. Barcelona. - El govern xinès ha prohibit els jocs de paraules als mitjans de comunicació amb l’argument que destarota l’ús oral i escrit de la llengua xinesa. Segons les autoritats, els jocs verbals fan molt més dificultosa la transmissió del llegat cultural i poden crear confusió en el públic, especialment entre els menors d’edat.
Estudiants xinesos rient
El govern xinès va més enllà: la volatilitat de l’idioma pot portar al caos cultural i lingüístic. El problema és veure com s’ha d’aplicar aquesta prohibició en una llengua com la xinesa, que és plena d’homofonies. Els refranys i les frases fetes, i també els acudits, es construeixen sobre jocs de paraules. Però tant li fa que el xinès sigui una llengua tan apte i dúctil per a l’enginy verbal, perquè segons explica la corresponsal de The Guardian a Pequín, Tania Branigan, des de l’Organisme estatal que regula els mitjans s’ha dicatminat que els directius de ràdios i televisions han de vetllar de manera vigilant per evitar l’ús irregular o inexacte de la llengua, sobretot l’ús inadequat de frases idiomàtiques.
Segons l’ordre governamental, tant els guions com els anuncis publicitaris s’hauran d’ajustar de manera estricta a al xinès estàndard, tant pel que fa a l’ortografia, com als caràcters i les frases fetes. Cal evitar de totes totes la distorsió dels caràcters i les dites populars que pugui estrafer el sentit de les paraules. “Els refranys són un dels grans tresors de la llengua xinesa i contenen un vast llegat cultural, recursos històrics i valors estètics, ideològics i morals”, sentencia el decret del govern xinès.
“El xinès té un repertori molt limitat de sil·labes possibles, i innumerables homòfons”, explica Manel Ollé, professor en història i cultura en la Xina contemporània a la Universitat Pomepu Fabra. Segons Ollé, “aquesta és una de les raons que van entrebancar tots els intents que es van fer durant el segle XX per abandonar l’escriptura tradicional i adoptar-ne una de fonètica. I és també per això que l’homofonia té un rendiment cultural molt alt, i és una font de creences i supersticions”. Una superstició molt estesa és l’adhesió que els xinesos tenen pel número 8. Tothom vol tenir un 8 al telèfon, a l’adreça o a la matrícula, perquè en xinès el so ‘ba’ (8) s’associa a ‘fa’, que significa riquesa. En canvi, hi ha aversió pel 4, perquè ‘si’ (4) sona igual que ‘mort’. Segons Ollé aquests jocs de paraules s’estenen a tots els àmbits de la vida, des de la religió fins a la política o la literatura.
“A la primavera de 1989 de Tian’anmen, els estudiants protestaven contra Deng Xiaoping trencant ampolletes de vidre…perquè Xiaoping vol dir justament ampolleta de vidre”, ens diu Ollé.
Les xarxes socials, un espai de llibertat on el govern xinès té menys marge d’intervenció, van plenes de jocs de paraules. No fa gaire es va fer famosa una cançoneta pueril (Cao Ni Ma), que podeu escoltar en aquest enllaç de YouTube, en què es juga amb el doble sentit entre l’alpaca de les prades i l’equivalent a l’expressió ‘fuck your mother’. La cançó diu que l’alpaca lluita contra el cranc del riu, que en xinès es pronuncia ‘hexie’, igual que el mot ‘harmonitzar’, que és l’eufemisme que fa servir el partit comunista per encobrir la censura que aplica a la xarxa”.
Els jocs de paraules han estat per als activistes contraris al règim una via per fer córrer consignes prou ambigües per esquivar la censura sense perdre el seu valor subversiu. Controlant els jocs de paraules, el govern espera frenar la propagació de missatges crípticament dissidents.
Manel Ollé ja ha enviat un correu a Màrius Serra per avisar-lo que el seu estimat país de Verbàlia seria il·legal avui a Pequín. L’autor dels enigmàrius responia dissabte passat en un article a La Vanguardia a la crisi verbívora que viu la Xina: “Recordo que els Jocs Olímpics de Pequín es van inaugurar el vuit d’agost del 2008 (8/8/8). Quatre anys abans, l’alcalde de la capital xinesa va explicar que el número 8 és un número afortunat perquè en cantonès es pronuncia igual com la paraula que designa o enriquiment o fortuna. Potser com que la J de JJ.OO. era de Jocs aquell dia es van permetre una francesilla”.
La resposta davant aquesta van pretensió del govern de limitar els jocs de paraules en la vida pública ja ha estat contestada amb humor des de programes de televisió, com aquest que ens fa arribar el mateix Màrius Serra. No us perdeu la paròdia que en fa Jon Stewart al seu show de Comedy Central. It’s punny.
Estudiants xinesos rient
El govern xinès va més enllà: la volatilitat de l’idioma pot portar al caos cultural i lingüístic. El problema és veure com s’ha d’aplicar aquesta prohibició en una llengua com la xinesa, que és plena d’homofonies. Els refranys i les frases fetes, i també els acudits, es construeixen sobre jocs de paraules. Però tant li fa que el xinès sigui una llengua tan apte i dúctil per a l’enginy verbal, perquè segons explica la corresponsal de The Guardian a Pequín, Tania Branigan, des de l’Organisme estatal que regula els mitjans s’ha dicatminat que els directius de ràdios i televisions han de vetllar de manera vigilant per evitar l’ús irregular o inexacte de la llengua, sobretot l’ús inadequat de frases idiomàtiques.
Segons l’ordre governamental, tant els guions com els anuncis publicitaris s’hauran d’ajustar de manera estricta a al xinès estàndard, tant pel que fa a l’ortografia, com als caràcters i les frases fetes. Cal evitar de totes totes la distorsió dels caràcters i les dites populars que pugui estrafer el sentit de les paraules. “Els refranys són un dels grans tresors de la llengua xinesa i contenen un vast llegat cultural, recursos històrics i valors estètics, ideològics i morals”, sentencia el decret del govern xinès.
“El xinès té un repertori molt limitat de sil·labes possibles, i innumerables homòfons”, explica Manel Ollé, professor en història i cultura en la Xina contemporània a la Universitat Pomepu Fabra. Segons Ollé, “aquesta és una de les raons que van entrebancar tots els intents que es van fer durant el segle XX per abandonar l’escriptura tradicional i adoptar-ne una de fonètica. I és també per això que l’homofonia té un rendiment cultural molt alt, i és una font de creences i supersticions”. Una superstició molt estesa és l’adhesió que els xinesos tenen pel número 8. Tothom vol tenir un 8 al telèfon, a l’adreça o a la matrícula, perquè en xinès el so ‘ba’ (8) s’associa a ‘fa’, que significa riquesa. En canvi, hi ha aversió pel 4, perquè ‘si’ (4) sona igual que ‘mort’. Segons Ollé aquests jocs de paraules s’estenen a tots els àmbits de la vida, des de la religió fins a la política o la literatura.
“A la primavera de 1989 de Tian’anmen, els estudiants protestaven contra Deng Xiaoping trencant ampolletes de vidre…perquè Xiaoping vol dir justament ampolleta de vidre”, ens diu Ollé.
Les xarxes socials, un espai de llibertat on el govern xinès té menys marge d’intervenció, van plenes de jocs de paraules. No fa gaire es va fer famosa una cançoneta pueril (Cao Ni Ma), que podeu escoltar en aquest enllaç de YouTube, en què es juga amb el doble sentit entre l’alpaca de les prades i l’equivalent a l’expressió ‘fuck your mother’. La cançó diu que l’alpaca lluita contra el cranc del riu, que en xinès es pronuncia ‘hexie’, igual que el mot ‘harmonitzar’, que és l’eufemisme que fa servir el partit comunista per encobrir la censura que aplica a la xarxa”.
Els jocs de paraules han estat per als activistes contraris al règim una via per fer córrer consignes prou ambigües per esquivar la censura sense perdre el seu valor subversiu. Controlant els jocs de paraules, el govern espera frenar la propagació de missatges crípticament dissidents.
Manel Ollé ja ha enviat un correu a Màrius Serra per avisar-lo que el seu estimat país de Verbàlia seria il·legal avui a Pequín. L’autor dels enigmàrius responia dissabte passat en un article a La Vanguardia a la crisi verbívora que viu la Xina: “Recordo que els Jocs Olímpics de Pequín es van inaugurar el vuit d’agost del 2008 (8/8/8). Quatre anys abans, l’alcalde de la capital xinesa va explicar que el número 8 és un número afortunat perquè en cantonès es pronuncia igual com la paraula que designa o enriquiment o fortuna. Potser com que la J de JJ.OO. era de Jocs aquell dia es van permetre una francesilla”.
La resposta davant aquesta van pretensió del govern de limitar els jocs de paraules en la vida pública ja ha estat contestada amb humor des de programes de televisió, com aquest que ens fa arribar el mateix Màrius Serra. No us perdeu la paròdia que en fa Jon Stewart al seu show de Comedy Central. It’s punny.
Tags:
COLLONADES
desde luego, el idioma mandarín es bien liado ¡