Fa fred. Molt fred. Ahir em vaig quedar sense menjar. Em vaig estar debatent entre vestir-me i comprar el sopar o dejunar unes hores fins que el dia següent m'obligués a sortir. Vaig fer una llista de pros i contres, comptant les calories que gastaria el meu cos per compensar el fred de l'exterior i les que guanyaria sopant; la meva conclusió era que no podria comprovar-ho, moriria en el camí de tornada a casa i faria servir les últimes raneres per obrir una bossa de macarrons i intentar menjar-ne un sense ennuegar-me. No ho aconseguiria.
Evidentment tot això és mentida. Abans d'acabar el primer esternut estava demanant menjar a domicili. Veure al tipus tremolant a la meva porta em va fer sentir millor. Vaig notar el seu odi (justificat, d'altra banda) i vaig pensar que, bé, el tipus no tindria fred si fes servir uns guants-petaca. No tindria fred a les mans i, si parava en tots els passos de vianants i es portava el dit a la boca, tampoc ho tindria en tot el cos. És una qüestió d'organitzar-se bé la ruta. I, siguem realistes, quan demano menjar a domicili no espero l'excel·lència; si ve destrossada perquè el tipus anava borratxo i ha relliscat conduint per la neu no diré res. Sóc així de bona gent.
Vist a Incredible Things.nopuedocreer.com
Tags:
COLLONAETES
jejeje..salut.