Si un es pren la molèstia de contemplar tota l'obra de l'artista Ronit Baranga descobrirà que el d'afegir dits i boques a qualsevol cosa és alguna cosa amb el que porta obsessionada molt de temps. Potser la part de l'obra més cridanera sigui aquest conjunt de peces de porcellana per ser el més quotidià i perquè inclou pors amb què tots ens sentim identificats (digueu el que vulgueu però ningú que vegi una tassa caminant romandrà impassible, sobretot si està intentant abocar cafè en ella).
L'obra, per descomptat, és impactant i estranyament pertorbadora. Mai un joc de tasses ha resultat més amenaçador (excepte, potser, a La Bella i La Bèstia). Personalment m'ha cridat molt l'atenció la fotografia de les dues tasses caminant sobre dits, però no perquè siguin més belles o originals que la resta, sinó perquè m'han recordat vagament a la Temptació de Sant Antoni de Dalí, tot i que seria un Dalí després d'haver passat una tarda amb la meva tia i la Nespresso..
Vist a The Laughing Squid via nopuedocreer.comm
Tags:
COLLOCOLLO
