PER QUÈ ELS FUTBOLISTES ESPANYOLS JUGUEN MILLOR QUE ELS BRITÀNICS

Segons un estudi de la Universitat de Birmingham sobre l'impacte del rellotge biològic en els esportistes, el nivell de cadascun varia depenent de l'hora del dia en què competeixen. Els que matinen estan en òptimes condicions al migdia; els que se'n van a dormir tard ho estan al vespre. El científic que va liderar la investigació, el Dr Roland Brandstaetter, va dir a la BBC que la importància de les seves conclusions radicava que una diferència del 1% en el rendiment d'un atleta significava la diferència entre guanyar or o quedar quart en una cursa olímpica.

Pel que fa al futbol, el Dr Brandstaetter va explicar que el factor body clock havia determinat les dificultats dels equips anglesos a la Champions League, on els partits sempre es juguen de nit, mentre que tot indicava que la tendència cultural espanyola a anar a dormir tard li donava a els equips espanyols un important avantatge.

O sigui, els tècnics espanyols que es preocupen o els aficionats espanyols que s'indignen quan descobreixen que els jugadors dels seus equips surten de gresca fins a la matinada s'equivoquen. Més aviat haurien encoratjar-los a imitar el model Ronaldinho i, si fos possible, considerar la possibilitat de deixar-los dormir fins a les dotze del migdia, abandonant d'una vegada i per totes la salvatge costum dels entrenaments matutins.

Un altre desavantatge que té els anglesos davant els espanyols és la seva antiquada i poc pràctica obsessió amb el concepte del fair play. Diego Costa, el jugador del Chelsea, va trepitjar un jugador del Liverpool durant un partit disputat dimarts. L'àrbitre no ho va veure però les càmeres de televisió si. Un tribunal de la Football Association va estudiar les imatges de vídeo i va arribar a la conclusió que l'acció de Costa havia estat deliberada. Divendres el van castigar amb una suspensió de tres partits.

En aquests temes les autoritats espanyoles adopten actituds més il·luminades. Dissabte passat Cristiano li va donar una puntada a un jugador rival que l'àrbitre sí va veure. No hi va haver cap element de dubte, com en el cas de Costa, i va rebre una targeta vermella. Però la federació espanyola va tenir la sagacitat de comprendre que suspendre'l tres partits -o fins i tot més, com alguns pedían- significaria que el màxim golejador de la temporada es perdria un partit importantíssim contra l'Atlètic. El Comitè de Competició va decidir que el que tocaba seria dos partits.

La llei és una cosa, però una altra, clarament més important, és que els grans equips espanyols estiguin en condicions de rendir al seu màxim nivell i així mantenir, entre altres coses, la bretxa amb el trist futbol anglès, on ni tan sols compensen les seves penes donant-se el saludable gust de sortir de patxanga fins a l'hora que els surti de les pilotes. RT.VIA EL PAIS.