Dos captaires, exposats com a 'obres d'art' en un museu

Dos captaires gitanos que demanaven almoina al carrer han sigut contractats com a 'obres d'art' en un museu de Suècia, fet que ha desencadenat una agra polèmica al país, ja que es considera que l'exposició atempta contra la dignitat humana.

Luca Lacatus, un romanès de 28 anys, i la seva parella, Marcella Cheresi, que està embarassada, mendicaven als carrers de Malmö quan van ser contractats per posar en una sala d'exposició. Tots dos guanyen 15 euros per hora, quantitat que quadruplica els seus ingressos anteriors.

Durant dues hores cada dia, la parella posa en una sala del museu d'art contemporani de Malmö com si demanés almoina. Tots dos estan asseguts a les cantonades oposades d'una sala gairebé buida on hi ha alguns retalls de diari sobre els problemes socials. Un d'ells mostra un cartró on està escrit: "Tinc dos fills que no tenen cap lloc on viure. Per favor, ajudeu-me".

"Això és millor que estar al carrer. A fora hi fa fred i la gent no és tan simpàtica com aquí a dins", va explicar Lacatus a un periodista de l'agència AFP. Això sí, comenta que "la gent sent més llàstima per nosaltres que pels que demanen al carrer".

"AQUÍ UN S'HI SENT MALAMENT"

Tot i que a la sala la música és dolça, pocs visitants hi aguanten gaire estona. "Aquí un s'hi sent malament", reconeix un visitant del museu.

Per Anders Carlsson, el director artístic d'Institutet, el grup que ha portat a terme la polèmica exposició, l'objectiu és provocar un qüestionament sobre l'actitud davant els captaires. "Com a artista jo puc oferir un espai on la gent es pregunti per què tolera tantes injustícies i s'enfrontin a la seva pròpia moral", ha comentat Carlsson.

CRÍTIQUES DE LES ASSOCIACIONS GITANES

No obstant, l'exposició ha generat fortes crítiques. Erland Kaldaras, el president de l'associació que representa la població gitana de Malmö, considera que "hi ha maneres millors d'evocar les dures condicions dels immigrants romanesos".

Per la seva part, Aaron Israelson, redactor en cap d'una revista que venen les persones sense llar, apunta que en aquesta obra no el preocupa la situació dels captaires. "L'exposició no és sobre la seva vida o la manera com senten la pobresa o la misèria; és sobre la manera com nosaltres sentim la mendicitat".  vist a naciodigital.cat