Els aliats van tractar d'intoxicar les pastanagues del «Führer» amb aquesta substància per aconseguir que el seu caràcter es «dulcifiqués». Diuen les males llengües que Adolf Hitler va patir més d'un centenar d'intents d'assassinat i altres tants d'enverinament. La lògica ens permet acceptar aquesta idea, ja que els aliats consideraven que, si acabaven amb el cap visible del nazisme, aconseguirien posar punt i final a la Segona Guerra Mundial. És per això que, allà per 1944, van veure la llum multitud de plans absurds per aconseguir acabar (o almenys incapacitar) al «Führer». Entre ells, un dels més absurds consistia a intoxicar el seu menjar amb hormones femenines perquè el seu caràcter es «dulcifiqués».
Així ho afirma, almenys, Brian Ford -professor de la Universitat de Cardiff- en el seu llibre, «Secret Weapons: Technology, Science and the Race to Win World War II» (publicat el 2011). En ell, fa referència al seu torn, i de forma detallada, els diferents i estranys invents que els britànics van desenvolupar en el laboratori privat de Churchill (molts d'ells, destinats als espies del país). No van ser els únics, ja que també van destacar altres com llançar serps verinoses sobre les tropes nazis en plena contesa o utilitzar una gegantina roda de fusta carregada d'explosius (el «Panjandrum») per enderrocar les posicions enemigues.
Tal i com va afirmar Ford en declaracions recollides pel diari «Daily Telegraph», els espies britànics es van plantejar al principi intoxicar el dinar de Hitler amb un verí mortal. No obstant això, sabien que el «Führer» comptava amb una legió de tastadors que provaven sempre el menjar abans que ell. Per això, van optar per un pla més subtil, però també molt més absurd: introduir estrògens en les seves pastanagues per fer que el seu caràcter es «dulcificase».
L'objectiu, concretament, és que s'assemblés més a la seva germana Paula, qui treballava com a secretària a Viena i va sobreviure a la guerra (tot i haver estat interrogada pels serveis secrets en finalitzar la contesa). El pla pot semblar absurd (i de fet ho era) però, segons van haver de considerar, grans problemes requereixen grans (i estranya) solucions. Així doncs, i segons Ford, es van triar els estrògens a causa de que eren insípids i tenien un efecte lent i subtil, el que faria que fos passat per alt pels tastadors.
«La seva investigació havia mostrat la importància de les hormones sexuals, que estaven començant a ser utilitzades com a teràpia a Londres. Hauria estat perfectament possible que els agents les haguessin introduït en el seu menjar », determina el professor. Amb tot, el pla mai va arribar a dur-se a terme, almenys que se sàpiga. abc.es
Tags:
COSES DE LA VIDA
pues si le llegan a dar las de mi portera nos cagamos todos patas pa bajo ¡¡¡¡