Un home de Taiwan, reticent a acceptar que l'han deixat plantat, ha estat esperant per una cita per les últimes dues dècades. El seu nom és Ah Ji i té 47 anys i s'ha convertit en un instal·lació més de l'estació de tren de Tainan, on l'amor de la seva vida li va prometre que es trobarien molts anys enrere. No resulta clar si la noia en qüestió era la seva núvia o si havien arreglat per tenir la seva primera cita. No obstant això, se sap que ell va ser a l'estació a esperar-la i des d'aquest dia mai se'n va anar.
En els primers anys, Ah Ji era vist sempre sobre una llarga escala, com si estigués preparat per saludar a algú. Després d'esperar tant de temps es va mudar al costat de la porta de sortida del lloc, on tots els dies queda mirant la cara dels passatgers. L'home va quedar amb el cor tan trencat que ha adoptat una vida de linyera i de fam.
És per això que només sobreviu gràcies a la generositat de les treballadores socials i dels transeünts. Els venedors ambulants de vegades li donen menjar, mentre que alguns familiars el visiten ocasionalment amb roba neta. Ells han intentat convèncer-ho que torni a casa, però ell és inflexible i insisteix a esperar la seva noia. Tres anys enrere, li van aconseguir un lloc perquè visqués però es va negar afirmant que s'ha acostumat a esperar. També, van tractar d'internar-lo en un hospital però es va escapar i va tornar al seu punt habitual.
L'Oficina d'Afers Socials es va involucrar recentment en el problema i van organitzar un sopar a l'església per Ah Ji en la qual van convidar a amics de l'estació i familiars. Allà li van tallar els cabells, li van donar roba neta i li van fer una revisió mèdica. Els informes dels mitjans zonals afirmaven que estava alegre i fins va brindar amb una copa. No obstant això, quan van tractar de convèncer-lo que deixi aquest espai públic, es va negar rotundament.
En els primers anys, Ah Ji era vist sempre sobre una llarga escala, com si estigués preparat per saludar a algú. Després d'esperar tant de temps es va mudar al costat de la porta de sortida del lloc, on tots els dies queda mirant la cara dels passatgers. L'home va quedar amb el cor tan trencat que ha adoptat una vida de linyera i de fam.
És per això que només sobreviu gràcies a la generositat de les treballadores socials i dels transeünts. Els venedors ambulants de vegades li donen menjar, mentre que alguns familiars el visiten ocasionalment amb roba neta. Ells han intentat convèncer-ho que torni a casa, però ell és inflexible i insisteix a esperar la seva noia. Tres anys enrere, li van aconseguir un lloc perquè visqués però es va negar afirmant que s'ha acostumat a esperar. També, van tractar d'internar-lo en un hospital però es va escapar i va tornar al seu punt habitual.
L'Oficina d'Afers Socials es va involucrar recentment en el problema i van organitzar un sopar a l'església per Ah Ji en la qual van convidar a amics de l'estació i familiars. Allà li van tallar els cabells, li van donar roba neta i li van fer una revisió mèdica. Els informes dels mitjans zonals afirmaven que estava alegre i fins va brindar amb una copa. No obstant això, quan van tractar de convèncer-lo que deixi aquest espai públic, es va negar rotundament.
Des que la seva història es va tornar viral en els països asiàtics, el van anomenar com "l'Hachiko humà", en referència al famós gos recordat per haver esperat a l'estació de tren al seu amo per tornar a casa, encara després que aquest hagués mort .
Las mujeres suelen tardar siempre un poco en las citas...No desespere.