Un estudiant de la Universitat de Leicester, Regne Unit, ha calculat la quantitat d'energia consumida en el procés de pensament. En base a aquesta avaluació, i suposant que l'home pensa amb la mateixa velocitat amb què parla, va establir que 3 hores, 7 minuts i 30 segons de pensament costa un penic de lliura esterlina (uns 15 centaus de dòlar).
Es creu que el cervell humà consumeix aproximadament el 20% de l'energia consumida pel cos. L'estudiant Osarenkhoe Uwuigbe va prendre com a base dels seus càlculs que en total un cos mitjana consumeix uns 100 watts d'energia. Per tant, el cervell utilitzaria al voltant de 20 watts per produir pensaments, suggereix el jove.

L'avaluació general de la despesa d'energia per persona durant les 24 hores varia. Això depèn del gènere, l'estil de vida i el pes corporal. En aquest sentit, els homes gasten des 2000-3000 calories, mentre que per a les dones aquest índex oscil·la entre 1.600 i 2400 calories. Per tant, el consum humà d'energia estaria en un rang de 78-145 watts.

Al Regne Unit, un quilowatt hora (kWh) costa 16 penics. Si es considera que es requereixen 20 watts, resulta que un penic pot comprar 1/16 d'un kWh. És a dir, per un penic britànics podrien comprar 187 minuts i 30 segons de pensaments.

En el seu article l'estudiant assenyala que el seu model no és 100% exacte, ja que disposa d'una sèrie d'hipòtesis inverificables i en l'actualitat no és possible calcular el consum exacte d'energia per cervell en el moment de la producció de pensaments. L'article amb l'estudi apareix publicat a la revista 'Journal of Interdisciplinary Science Topics'.
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

2 comentaris

  1. ves....¡¡ ¿ves ?...esto es lo que me jode de los pensadores lógicos, mal llamados positivistas. Todo se circunscribe a números, a cálculos a medidas .
    Todos los que pretenden explicar el mundo sólo con proposiciones estrictamente demostrables acaban fagocitados por sus mismo planteamientos.
    ¿ Cómo se puede calcular la energía consumida en el proceso de pensar?, si además es indemostrable logicamente. Pero estos truhanes lo basan todo en el proceso de inducción (si el Sol ha salido siempre, mañana por narices también saldrá), y este es un método científico que algún día se rebatirá sólo...porque seguro que algún día no saldrá.
    Yo puedo demostrar, aquí y ahora, que el joven estudiante de la universidad de Lancaster el proceso de este pensamiento le ha costado menos energía que a un gato rascarse la barriga. Quizá, si se hubiera estrujado el cerebro y se hubiera preguntado ¿dónde acaba la materia y empieza la conciencia?, su cerebro al igual si que hubiera gastado alguna neurona más de las que ha necesitado para cuestionarse la primera pregunta.
    Salut

    ResponElimina
  2. això es que s'avorreixen, en aquesta mateixa universitat un paio d'aquests va calcul·lar les vegades que una persona parpellejava al llarg de la seva vida. Una altra bestiesa.

    ResponElimina