 |
| Tassa de vàter 8 David Hu, autor del treball sobre el temps que dura la micció, als IG Nobel, dijous. |
Els IG Nobel premien les investigacions i els estudis científics més còmics de l'any. Investigar té una doble creu. En molts països es tracta d'una professió precària que depèn de beques públiques ronyoses. I per si amb això no n'hi hagués prou, el seu material pot acabar a l'escenari del Sander Theater de la Universitat de Harvard. Per rebre l'aplaudiment, sí, però també les rialles, perquè és on s'entreguen els Nobel de la conya, els que es pixen de riure amb els estudis més estrambòtics del planeta. Tot molt sa, però sense abdicar d'una certa i buscada mala llet.
Abans que res, la lectura d'aquest reportatge s'hauria de complementar amb la consulta a internet de la llista de guanyadors de les passades 24 edicions dels IG Nobel. Divertidíssim. Els guardonats de la 25a edició deixen el pavelló ben alt, amb una menció especial per a Michael L. Smith, de la Universitat de Cornell (EUA), que va pensar que seria molt útil per a la humanitat conèixer quins són els punts del cos on fa més mal una picada d'abella. Com que la ciència és empírica, el bon home es va deixar fiblar per l'insecte en 25 punts de la seva anatomia, incloent-hi un mugró, una natja i, oh déu meu, el penis. Va ser precisament a l'òrgan viril i al llavi superior on va concloure que l'agulló infligeix més tortura, fet que va generar una tremenda sorna entre els assistents a la cerimònia, que cada any compta amb la presència d'autèntics guanyadors del Nobel, els d'Estocolm.
També va ser molt celebrat el premi de la categoria de Biologia, que va recaure en investigadors xilens i nord-americans que van observar que la manera de caminar d'una gallina recorda la d'un dinosaure si se li col·loca un pal a la cua. S'acompanya d'un vídeo realment esgarrifós: el que diuen és ben cert. I absurd. Com ho és el treball de quatre experts d'Atlanta que regalen al món la dada que la durada de la micció no varia en funció de la mida de l'animal. De la seva observació i bona feina, van resoldre que els mamífers triguen uns 21 segons a descarregar, 13 amunt o avall.
La Medicina ofereix dues bones perles. Per un costat, els beneficis de fer-se petons de manera intensa, indagats per un japonès que assegura que una bona morrejada redueix les reaccions al·lèrgiques a la pell. Per l'altre, la relació entre els sots a la carretera i els casos d'apendicitis aguda. Resulta que si l'asfalt està en mal estat, les persones que tenen l'apèndix més afectat es queixen més. Seria com ficar gent amb otitis en un avió. Els qui ploren més al canviar d'altura tenen una otitis més aguda.
Els IG Nobel també serveixen com a flagell del poder, polític o policial. Aquest any han reconegut la policia de Bangkok per primar els agents que no accepten suborns. El 1996 es va aplaudir el president francès Jaques Chirac per commemorar els 50 anys d'Hiroshima amb proves nuclears al Pacífic.
En aquests 25 anys hi ha hagut tres guanyadors espanyols. Una rentadora automàtica de gossos i gats, una investigació que proposava fabricar salsitxes amb caques de nadó i, el millor, un treball que deu haver canviat la vida de molts éssers humans al demostrar que les rates a vegades no distingeixen entre el japonès i l'holandès quan les gravacions de persones parlant aquestes dues llengües s'executen al revés. A tots ells, gràcies. EP.CAT
Tags:
COLLONADES
