L'any 1939, durant la fira internacional celebrada a Nova York, General Motors va publicar una pel·lícula titulada Futurama en què entreveia com seria el món del futur en un aleshores llunyà 1960. Llavors, el gegant automobilístic americà ja flirtejava amb la possibilitat d'unes autopistes en què «els automòbils mantindrien una velocitat i una distància de seguretat constants sense intervenció del conductor mitjançant sistemes de radiofreqüència». 70 anys després, i encara que amb més de mig segle de retard, aquesta optimista visió sembla estar més a prop que mai de convertir-se en una realitat.


La conducció autònoma no és nova. Si bé a finals de la dècada dels anys 40 la indústria ja imaginava aquest escenari, no va ser fins als anys 60 quan es va començar a assegurar que els automòbils autònoms es podrien convertir en realitat. Durant la dècada dels anys 80, la mateixa GM, juntament amb la Carnegie Mellon University, van posar en marxa el projecte Navlab I sobre la base d'una furgoneta Chevrolet, al qual seguiria el 1990 el projecte Navlab II, en aquest cas sobre un Humvee militar amb capacitat per circular tant dins com fora de l'asfalt.

A Europa, mentrestant, el projecte Prometheus, l'acrònim en anglès del programa per a una eficaç gestió del trànsit i la seguretat sense precedents, auspiciat per Eureka, l'associació no governamental europea per a la investigació i el desenvolupament, i amb Mercedes-Benz i la Universitat Bundeswehr de Munic al capdavant, va començar el 1985 amb les seves investigacions sobre la conducció autònoma, que el 1995 van culminar amb el viatge autònom d'un Mercedes Benz Classe S que va fer el trajecte de més de 1.000 quilòmetres entre Munic i Dinamarca gairebé sense intervenció del conductor. Fa 20 anys, aquest Mercedes Classe S va ser capaç de superar els 175 quilòmetres per hora i fer de manera autònoma avançaments als vehicles que el precedien.

Des d'aleshores, els exemples s'han multiplicat i fabricants d'automòbils, i fins i tot empreses tecnològiques com Google i Apple s'han llançat a la creació del seu propi automòbil autònom.


LA FÓRMULA EXISTEIX: Desenvolupar sistemes que permetin a un automòbil desplaçar-se pels seus propis mitjans no és en realitat tan complex: uns sensors, unes càmeres, servomotors per accionar els controls i la fórmula ja està feta. Això sí, el que és difícil és aconseguir que ho faci de manera segura tant per als seus propis ocupants com per a la resta dels usuaris de la via. Per aquest motiu, més enllà de les necessitats tecnològiques necessàries per confiar els nostres desplaçaments al nostre automòbil, la conducció autònoma requereix un desenvolupament molt més complex dels mateixos automòbils, les infraestructures de carreteres i ciutats i, fins i tot de la legislació.

Les preguntes són: portarà baca?, acceptarà que hi pugi la sogra? si comet una infracció, a qui li treuen els punts?
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

0 comentarios