Un científic de la Universitat de Barcelona assegura que la majoria dels alienígenes pesarien més de 300 quilos. La teoria s'emmarca en el renovat interès de la ciència per éssers intel·ligents d'altres planetes. A la foto: Fergus Simpson, investigador de la UB que ha fet un estudi sobre la dimensió més probable d'un extraterrestre intel·ligent.

El diari The Sun de Nova York va causar una gran sensació el 1835 quan va publicar la notícia que s’havien descobert criatures a la Lluna. L’autor pretenia fer una broma, però els lectors es van prendre l’article seriosament. En aquells temps, es creia que els extraterrestres existien. Gairebé dos segles més tard, aquesta creença ha tornat a ressorgir. El mes de juliol passat, el multimilionari rus Iuri Milner es va comprometre a aportar 100 milions de dòlars en un termini de 10 anys per a un projecte que buscarà senyals d’intel·ligències alienígenes.
La iniciativa no és cap excentricitat. El 1995, es va descobrir el primer planeta extrasolar o exoplaneta. Des d’aleshores, se n’han trobat milers, alguns potencialment semblants a la Terra. Els últims anys, s’han succeït les conferències sobre exoplanetes habitables, una d’elles el 2009 a la localitat de Sant Cugat del Vallès.
Potser aquest caldo de cultiu ha facilitat que la respectable revista Monthly Notices Letters de la Royal Astronomical Society hagi publicat un curiós treball de Fergus Simpson, investigador postdoctoral en física de la Universitat de Barcelona. El científic hi conclou que, si existissin, els extraterrestres intel·ligents tindrien una talla més semblant als óssos polars que als humans. En concret, la meitat de les espècies alienígenes conscients pesarien més de 310 quilograms. Res d’homenets verds. Simpson és sens dubte una persona creativa, no és un extravagant. El treball fa servir amb tot rigor l’estadística bayesiana, una eina matemàtica de les més avançades.

INTEL·LIGENT

El punt de partida és que no s’hauria de prendre l’Homo sapiens i la Terra com el model del que és una espècie intel·ligent ni del que és casa seva. «Si pares una persona i li preguntes de quin equip és, el més probable és que sigui d’un dels grans. Però si la teva pregunta és: ‘¿Com és l’equip de futbol típic?’, llavors la resposta hauria de ser un de la multitud d’equips», explica Simpson. Així mateix, la majoria dels humans viuen en pocs països grans i molt poblats. Però el país típic és petit.
El científic estén aquest raonament al conjunt de planetes que podrien acollir vida intel·ligent. És més probable viure en un planeta molt poblat que en un de poc. En conseqüència, si s’ha de fer una aposta, és més savi assumir que els humans pertanyem a un planeta dels molt poblats. Dit d’una altra manera, la majoria dels altres planetes amb éssers intel·ligents haurien d’estar menys poblats que la Terra.
El raonament va un pas més enllà. A la Terra, com més petita és la població d’una espècie, més gran és la seva talla: hi ha menys humans que formigues, i menys formigues que bacteris. ¿Deu passar el mateix a escala planetària? Simpson argumenta que sí. Els habitants d’un planeta no poden consumir més energia que la que els proporciona la seva estrella. Així que els individus que pertanyen a poblacions petites poden desenvolupar cossos grans, que consumeixen més energia. Per tant, si la majoria dels pobles alienígenes són menys nombrosos que els humans, han de ser més corpulents.

Amb aquestes i altres premisses, Simpson posa en marxa la maquinària estadística que li proporciona la xifra de 310 quilos. Però aquest no és el pes de totes les espècies alienígenes intel·ligents. Existeixen les mateixes probabilitats que una espècie alienígena pesi més o menys que aquesta quantitat. Però el més interessant és saber que és un pes molt més gran que el dels humans.
Amb el mateix raonament que ha fet servir per a la població, Simpson també arriba a la conclusió que la majoria dels altres planetes amb alienígenes conscients serien més petits que la Terra.«Segons els meus càlculs, és inútil buscar-los en planetes que tinguin un radi el 20% més gran que el radi de la Terra», explica l’investigador.
«Això no és cap sorpresa: s’estima que hi ha més exoplanetes més petits que la Terra que no de més grans», afirma Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a Bellaterra. Ribas considera que el treball «utilitza eines estadístiques molt potents, però arriba a conclusions incorrectes, perquè depèn molt de les hipòtesis: aquestes són escasses, ja que disposem d’una sola instància, la Terra». Simpson defensa que la seva manera raonable de pensar en els extraterrestres és raonable. «Val la pena conduir aquesta investigació. Detectar intel·ligències extraterrestres seria el descobriment més important de la història de la humanitat», conclou. ep.cat

Per tant Falete i Paquirrin podrien ser extraterrestres
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIOS:

0 comentarios