CÀMERES PER PROTEGIR MONUMENTS FRANQUISTES A GUADIANA DEL CAUDILLO

La plaça de Ajuntament de Guadiana del Caudillo amb la càmera de vigilància, en el cercle vermell.

Un poble de Badajoz, Guadiana del Caudillo, camina contra la història i dedica diners per salvaguardar símbols que la Llei de Memòria Històrica ordena retirar.

El 2012, José Antonio Monago, llavors president d'Extremadura, es va traslladar a celebrar el naixement d'un nou municipi. El que era una pedania del municipi de Badajoz es segregava. El cridaner és que el poble, amb govern de majoria absoluta del PP, a l'independitzar decidir conservar el seu nom, Guadiana, però també el seu cognom, del Caudillo. Nom que venia del fet que el dictador el va inaugurar l'any 1940.

Donada la vigència de la Llei de Memòria Històrica, que exigeix ​​la retirada dels símbols i vestigis de la dictadura, es va crear una polèmica que l'alcalde, Antonio Pou, va decidir resoldre convocant unilateralment una consulta popular. Davant la falta de garanties amb què es va convocar, i ja que no seguia la legislació que regula aquests plebiscits, PSOE i Esquerra Unida es van negar a donar-li validesa i van demanar que no es participés.


Al final, tan sols van participar en la consulta 817 dels veïns, dels quals 495 van votar per conservar el nom. A la Corporació del PP els va semblar suficient, i van donar per ratificada la seva decisió de donar al nou municipi el nom de Guadiana del Caudillo.

Un procés tan fràgil de ratificació, i l'evident fet que es tracta d'una decisió que va a contrapàs de la història, va crear un ambient que els habitants qualifiquen de "enrarit". Per descomptat, amb el peculiar referèndum no es va tancar la història. Sovint, el cognom del poble ha provocat que es pinti sobre ell per ratllar tant en senyals de trànsit, com en cartells en els seus carrers.

El passat dia 28 de gener, de fet, els socialistes el van portar de nou al ple de l'Ajuntament. En una moció demanaven de nou no només que es reconsiderés el nom del poble, sinó també que es retiressin els diferents símbols franquistes. L'alcalde es va negar i, quan va demanar que s'obrís el debat, es va limitar a aixecar la sessió.



Però, per a sorpresa dels veïns i dels altres grups polítics, el que es van trobar és que aquesta setmana s'estaven instal·lant, com es pot veure en les fotos que acompanyen aquesta informació, càmeres per protegir aquests símbols. Bàsicament dos: un, la placa commemorativa de la creació del que llavors era una pedania, acte que va protagonitzar Franco, i un altre, un gran escut de l'àguila de Sant Joan que presideix l'entada a l'Ajuntament.

Una despesa sorprenent, en un poble on l'atur és alt i les necessitats no són menors, i realitzat per tenir cura de símbols que no provoquen sinó la divisió entre la població. ELPLURAL.ES



1 Comentaris

Més recent Anterior