Encara que a tots ens sembli real l'univers, en els últims anys un creixent nombre de científics ha començat a preguntar-se si no serà tot una simulació sofisticada.
Un grup de científics destacats, inclòs Neil deGrasse Tyson, astrofísic de l'Panetario Hyden; Lisa Randall, física teòrica de la Universitat de Harvard; Max Tegmark, cosmòleg de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les sigles en anglès); David Chalmers, professor de filosofia de la Universitat de Nova York; Zohreh Davoudi, físic teòric al MIT i James Gates, físic teòric de la Universitat de Maryland, es van reunir aquest dimarts al Museu d'Història Natural de la ciutat de Nova York per sotmetre a debat quina és la probabilitat de que l'univers sigui una simulació.
Tegmark opina que el 17 per cent del nostre univers podria ser una simulació, mentre que Randall afirma que la vida és real. D'altra banda, Chalmers va assenyalar que "no anem a obtenir proves concloents que no estem en una simulació, ja que qualsevol prova podria ser simulada".
El principi hologràfic neix de l'estudi teòric sobre forats negres. Segons els teòrics, un forat negre conté una quantitat de desordre o entropia proporcional a la seva àrea de superfície. L'entropia està relacionada amb el contingut de la informació, de manera que alguns científics van suggerir que una connexió a la zona d'informació podria estendre a qualsevol volum adequadament definit d'espai i temps.
Això vol dir que la màxima quantitat d'informació continguda en una regió de l'espai 3D seria proporcional a la seva superfície 2D. En aquest cas, l'univers actuaria com un holograma en el qual un patró 2D recull una imatge en 3D. rt.com
Un grup de científics destacats, inclòs Neil deGrasse Tyson, astrofísic de l'Panetario Hyden; Lisa Randall, física teòrica de la Universitat de Harvard; Max Tegmark, cosmòleg de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les sigles en anglès); David Chalmers, professor de filosofia de la Universitat de Nova York; Zohreh Davoudi, físic teòric al MIT i James Gates, físic teòric de la Universitat de Maryland, es van reunir aquest dimarts al Museu d'Història Natural de la ciutat de Nova York per sotmetre a debat quina és la probabilitat de que l'univers sigui una simulació.
Tegmark opina que el 17 per cent del nostre univers podria ser una simulació, mentre que Randall afirma que la vida és real. D'altra banda, Chalmers va assenyalar que "no anem a obtenir proves concloents que no estem en una simulació, ja que qualsevol prova podria ser simulada".
El principi hologràfic neix de l'estudi teòric sobre forats negres. Segons els teòrics, un forat negre conté una quantitat de desordre o entropia proporcional a la seva àrea de superfície. L'entropia està relacionada amb el contingut de la informació, de manera que alguns científics van suggerir que una connexió a la zona d'informació podria estendre a qualsevol volum adequadament definit d'espai i temps.
Això vol dir que la màxima quantitat d'informació continguda en una regió de l'espai 3D seria proporcional a la seva superfície 2D. En aquest cas, l'univers actuaria com un holograma en el qual un patró 2D recull una imatge en 3D. rt.com
Tags:
Featured
Hemos llegado a la conclusión estúpida por excelencia.
Los mismos científicos ahora ya no se creen ni que ellos existan y que son imaginación holográfica.
De verdaderos idiotas.
Aquí hace falta un poco de sentido común, y menos materialismo. No hay hologramas, no hay máquinas que te hagan creer que estás y "no estás" porque es una figuración...Hay un pensamiento interior y un estado latente del "yo" que puede gustar o no, pero que está.
¡¡¡Cuánto mal ha hecho el Neopositivismo de Mach, el aprendiz de Comte, el positivista de "sólo lo que tiene respuesta numérica es creible, lo demás especulación", y como los hologramas son pura técnica, y la técnica no engaña, me he de creer lo que la máquina me indica.
De flipe.
Salut
Por cierto...si la máquina me induce (eso del método de inducción tiene su miga) a pensar que no soy un ser vivo, sino que soy solamente un holograma...pues habré de considerar que no existo, de que soy una mera imágen del mismo tipo que el R2D2 cuando retrasmitia la señal de la princesa Leia Organa del la Guerra de las Galaxias.
Tanto estudiar cinetificamente para llegar a esta conclusión...
aquests científics em sonen a Dr. Bacterio