- Un funcionari demana jubilar-se als 70 anys, el Govern canari li nega i el Suprem li dóna la raó als 69. L'alt tribunal rebutja que la crisi econòmica sigui raó suficient per obligar el treballador a jubilar-se als 65.
El Tribunal Suprem ha donat la raó a un funcionari de carrera a qui el Govern de Canàries va negar la prolongació de permanència en el servei actiu quan va complir l'edat de jubilació. L'alt tribunal espanyol reconeix el dret del recurrent, excap de servei a la Intervenció General de la Conselleria d'Economia i Hisenda, a continuar en el seu lloc de treball fins als 70 anys i rebutja que la crisi econòmica argüida per l'Executiu regional per justificar la seva negativa sigui raó suficient per obligar el treballador a jubilar-se als 65.
La sentència, dictada per la secció setena de la Sala del Contenciós del Suprem el passat 17 de març, arriba quatre anys després que el Govern desestimés la sol·licitud de l'alt funcionari, que està a punt de fer els 69. El Tribunal Superior de Justícia de Canàries s'havia posicionat amb les tesis defensades pels lletrats de la comunitat autònoma i en la resolució ara revocada, datada al novembre de 2014, havia avalat l'actuació de l'Executiu.
La resolució de la Direcció General de Funció Pública de la Conselleria de Presidència, Justícia i Igualtat, emesa el 8 de març de 2012, basava el seu rebuig a "raons de caràcter econòmic derivades de la crisi, que han minvat els ingressos de la comunitat autònoma". El Suprem refuta aquest argument i el considera insuficient. La sentència recorda que és l'administració qui ha de motivar la denegació de la sol·licitud i que, en aquest cas, "no ha complert".
Els pressupostos canaris per al 2012 només incloïen "mesures genèriques i inconcretes de racionalització i distribució d'efectius", afegeixen els magistrats, que incideixen que la crisi "no és un paspartú (orla de cartró o tela que es posa entre una obra i el marc ) que permeti emmarcar qualsevol acte". I és que el Govern regional també va esgrimir raons d'operativitat derivades de tasques de reorganització dels serveis i de redistribució del personal adscrit a altres àrees. No obstant això, el Suprem entén que aquesta tasca havia estat iniciada, però no conclosa i que, en tot cas, en aquest moment es desconeixia com s'anava a concretar.
El recurrent va centrar la major part de la seva argumentació en intentar justificar la insuficiència de personal i les necessitats del servei, a més de denunciar un tracte discriminatori en relació a altres funcionaris. De fet, va aportar un certificat que indicava que set treballadors públics del cos d'administració general gaudien en aquell moment de la prolongació de permanència.
La sentència del TSJC va concloure, en canvi, que la seva jubilació no va ocasionar cap contratemps, ja que el lloc que ocupava va ser cobert, primer en comissió de serveis i després mitjançant el procediment de lliure designació, d'altra treballadora. Els magistrats del tribunal canari entenien que tampoc s'havia vulnerat el dret subjectiu del funcionari, ja que la resolució del Govern explicava "el context econòmic i pressupostari en què s'adopta".
"En el moment de la denegació no existia una llei autonòmica de la funció pública que justifiqués el rebuig a la sol·licitud", contesta el Suprem, que recorda que el Govern canari va informar de l'avantprojecte de la nova norma un dia abans que es dictés la resolució.
La sentència condemna a l'administració regional al pagament de les costes processals, limitada a la xifra de 200 euros per tots els conceptes. eldiario.es
La sentència, dictada per la secció setena de la Sala del Contenciós del Suprem el passat 17 de març, arriba quatre anys després que el Govern desestimés la sol·licitud de l'alt funcionari, que està a punt de fer els 69. El Tribunal Superior de Justícia de Canàries s'havia posicionat amb les tesis defensades pels lletrats de la comunitat autònoma i en la resolució ara revocada, datada al novembre de 2014, havia avalat l'actuació de l'Executiu.
La resolució de la Direcció General de Funció Pública de la Conselleria de Presidència, Justícia i Igualtat, emesa el 8 de març de 2012, basava el seu rebuig a "raons de caràcter econòmic derivades de la crisi, que han minvat els ingressos de la comunitat autònoma". El Suprem refuta aquest argument i el considera insuficient. La sentència recorda que és l'administració qui ha de motivar la denegació de la sol·licitud i que, en aquest cas, "no ha complert".
Els pressupostos canaris per al 2012 només incloïen "mesures genèriques i inconcretes de racionalització i distribució d'efectius", afegeixen els magistrats, que incideixen que la crisi "no és un paspartú (orla de cartró o tela que es posa entre una obra i el marc ) que permeti emmarcar qualsevol acte". I és que el Govern regional també va esgrimir raons d'operativitat derivades de tasques de reorganització dels serveis i de redistribució del personal adscrit a altres àrees. No obstant això, el Suprem entén que aquesta tasca havia estat iniciada, però no conclosa i que, en tot cas, en aquest moment es desconeixia com s'anava a concretar.
El recurrent va centrar la major part de la seva argumentació en intentar justificar la insuficiència de personal i les necessitats del servei, a més de denunciar un tracte discriminatori en relació a altres funcionaris. De fet, va aportar un certificat que indicava que set treballadors públics del cos d'administració general gaudien en aquell moment de la prolongació de permanència.
La sentència del TSJC va concloure, en canvi, que la seva jubilació no va ocasionar cap contratemps, ja que el lloc que ocupava va ser cobert, primer en comissió de serveis i després mitjançant el procediment de lliure designació, d'altra treballadora. Els magistrats del tribunal canari entenien que tampoc s'havia vulnerat el dret subjectiu del funcionari, ja que la resolució del Govern explicava "el context econòmic i pressupostari en què s'adopta".
"En el moment de la denegació no existia una llei autonòmica de la funció pública que justifiqués el rebuig a la sol·licitud", contesta el Suprem, que recorda que el Govern canari va informar de l'avantprojecte de la nova norma un dia abans que es dictés la resolució.
La sentència condemna a l'administració regional al pagament de les costes processals, limitada a la xifra de 200 euros per tots els conceptes. eldiario.es