EL REGAT MÉS DIFÍCIL DE LEO MESSI, DRIBLAR AL TRIBUNAL

Leo Messi i el seu pare, Jorge Horacio, afronten des d’avui el judici per haver defraudat a Hisenda 4 milions d’euros cobrant els drets d’imatge del jugador a través d’empreses amagades en paradisos fiscals per estalviar-se impostos. Que va existir el frau no ho posa en dubte ningú. Dos mesos després de la querella de la fiscalia ho va reconèixer el mateix jugador, que va dipositar a Hisenda 5 milions d’euros per tornar els diners defraudats entre el 2007 i el 2009 i els interessos. Més endavant l’astre argentí va pagar 10 milions més, per cobrir eventuals irregularitats en les declaracions de renda posteriors. En aquests tres anys d’investigació, Messi ha aconseguit convèncer la fiscalia que no sabia res del frau perquè els comptes els portaven el seu pare i uns assessors fiscals. Però a l’astre argentí li queda el repte més difícil, convèncer d’aquesta tesi el tribunal.

A hores d’ara l’única acusació contra el futbolista és la d’Hisenda. Els advocats de l’Estat demanen per al jugador del Barça 22 mesos i 15 dies de presó. Creuen que Messi és tan responsable del frau com el seu pare i els assessors fiscals que tenien darrere. La tesi dels lletrats de l’Agència Tributària és que per molt que Messi no constituís les empreses en què s’amagaven els seus drets d’imatge, n’estava al corrent i sabia per a què servien. Es basen en el fet que el jugador va estampar la seva firma en diversos documents mercantils i en totes les declaracions tributàries, i consideren que aquesta firma el fa responsable davant de la justícia.

Obvietat obvia: tot això ha passat per què Lionel Messi juga en un equip català, el Barça, si ho fes en un equip fora de Catalunya, tot això s'hauria arreglat de manera molt més económica i discreta pel jugador i el club, com de fet ja ha passat amb un parell de jugadors de l'altre club que en una situació similar, s'ha portat amb molta discreció. Per què, ¿nomès alguns dels jugadors del Barça han tingut irregularitats fiscals? de tots els estrangers que hi ha jugant a Espanya. 
Les casualitats no existeixen, les causalitats si, per molt florentí que sigui el llenguatge emprat per la 'abogacía del Estado' que diu que el que pretèn és donar un escarment fent de Messi el boc expiatori, lo qual no deixa de ser una certa manera de prevaricar.