La baronessa Thyssen, propietària d'una de les col·leccions d'art privat més importants del món, exposada i conservada a Espanya, s'expressa d'aquesta manera quan parla dels seus quadres i de la pressió que rep per part d'Hisenda perquè tributi impostos en aquest país. Assegura estar "ofesa" per les acusacions d'evasió fiscal contra ella i el seu fill Borja i afegeix que se sent com "un ocellet indefens".

Amb aquestes declaracions, la periodista Paz Álvarez li comenta a la baronessa que "escoltant-la pot semblar que ser ric és complicat", i la baronessa contesta el següent: "Ser ric sempre és difícil; encara que es pitjor ser pobre. Comporta una gran responsabilitat per a un mateix i les persones que depenen de tu. Jo sóc rica en una col·lecció que genera despeses, no beneficis. Mai he percebut res dels dos museus. Em pago jo els bitllets quan vinc a les reunions del patronat i altres reunions ".

Malgrat que la Baronessa admet a l'entrevista que "és pitjor ser pobre", els tuiters de seguida han fet una crida per salvar la multimilionària dels seus problemes econòmics i elevar-la "estatus social" de trending topic, amb més de 2.000 tuits esmentant després de la publicació de l'entrevista al diari espanyol Cinco Días.

Comentaris com a "A partir d'ara quan tingui un mal dia pensaré en la baronessa Thyssen i es em passarà" o "Ser ric és molt difícil. Has de practicar el salt de trampolí ", han parodiat el titular de la baronessa durant tot el matí d'aquest dilluns.

  • Cal descontextualitzar, diu la baronessa: encara és pitjor ser pobre; però el titular és 'ser ric és molt difícil'. Bé! jo demanaria provar això de ser ric, potser no és tan difícil.
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

2 comentaris

  1. Tendríamos que hablar de lo del museo Thissen.
    Yo lo he visto en un par de ocasiones, y lo cojonudo del caso es que a ella le condonaron parte de los impuestos si la obra se exponía permanentemente en Madrid. Pero es que la obra tiene, en mi forma de ver, mucho de escuela y poco de autor.
    Me explico, Si uno se pone a observar atentamente, verá que la gran mayoría (90%) pertenece a la "escuela de...", o bien "atribuido a...", y cuyas firmas son atribuibles pero no costatables.
    Es cierto que hay unas 10 obras geniales, cierto, pero no más; y seguro que vendidas por separado no generan el beneficio de esta multitud de obras en conjunto, pues su valor no es tan alto como nos quieren hacer creer.
    Aquí, quien se ha beneficiado es la baronesa, y de largo, con el rollo de que no había representación de la escuela flamenca en España
    Otra cosa es su colección privada, o las exposiciones temporales aprovechando el espacio del Museo, que no tiene nada que ver con la expuesta en Madrid.
    Salut

    ResponElimina