LES COSES SÓN COM SÓN I MESSI EL MILLOR JUGADOR DEL MÓN


Des que va començar aixó del fútbol hi ha hagut en diferentes époques i diferents maneres de jugar-hi, grans jugadors, com Kubala o Di Stefano, per exemple, SI, eren grans jugadors, tambè Pelé a un nivell superior però tampoc tant com s'ha dit, i ja a un nivell més inferior Maradona, un jugador molt sobrevalorat o d'escàs rendiment real al camp. 
Els he vistg jugar a tots ells io tambè al barrut holandés. un altre frau con Maradona, prometent molt més del que donàven. Hi ha tambè jugadors d'una temporada o dues, com Ronaldinho.
En l'època actual, hi ha Cristiano Ronaldo, un jugador normal que s'ha fet a si mateix i a base d'esforç i sacrifici ha aconseguit ser un gran rematador/golejador amb un físic impresionant, però res més, haven-t'hi Bale i James que les tiren molt bé, les faltes són cosa d'ell al Madrid i el tant per cent d'encert és baixíssim malgrat les espectatives que genera, a banda que Cristiano no és un jugador decisiu en el spartits importants, ans al contrari, tendeix a desaparéixer. Ibrahimovic no compta, és un jugador normal tirant a bo, indisciplinat i que es pensa ell que és molt bo. Ibra és pensa ser deu i no passa de ser un sacristà o un capella de poble.
I per sobre de tots aquests i fa ja onze anys, hi ha Lionel Messi, el millor jugador de la historia del futbol sense cap mena de discussió, onze anys al màxim nivell, 29 títols amb el Barça, més de 500 gols, pasador, asistent, golejador, capaç de treure's del barret, del no res, una jugada genial, i això cada partit durant aquest temps. I tot des de la senzillesa, allunyat de la superbia infantiloide de Cristiano o Maradona. Lionel Messi és per mèrits propis el millor jugador de la història del futbol i a anys llum, n'hi ha alguns altres.

I és que les coses són com són, no com  voldríem que fossin. La lliga anglesa, a banda de tenir el gust al cul en la infografía televisiva d'aquesta temporada, està pagant barbaritats de nou ric per jugadors mediocres, com seria el cas de Pogba un jugador que ja aviso serà un fiasco pel City, mediocre, i amb un caràcter complex, no és un guanyador nat, es desfarà com un souffle. A la lliga anglesa, els equips no juguen a futbol, s'agredeixen mutuament cada partit, i d'acord que els anglesos varen inventar el futbol, però de seguida varen oblidar com s'hi jugaba, i els reforços de jugadors d'altres països no els han servit de gran cosa, segueixen sense fer res a Europa, avui mateix estaba veient un partit on els entrenadors (no entrenadors, millor dit) eren Moyes i Karanka, clar que aquí també haviem tingut de no entrenador a Johan Cruijff, i malgrat ell guanyat una champions i quatre lligues.  
Res,  la millor liga del món: l'Andorrana.

3 comentaris:

  1. Luego, y a raíz de lo que dices, si el Sr Messi hubiera jugado en Inglaterra desde sus inicios y dado que allí, (según tu criterio) s'agredeixen mutuament cada partit, ¿crees que el Sr Messi hubiera llegado a ser el mejor del mundo ?, o se hubiera parado a medio camino debido a que lo hubieran lesionado, o por temor a que lo hubieran roto.

    Esta liga, la española, será lo que se quiera, pero es tremendamente respetuosa con los jugadores (en comparación a otras ligas europeas). Dudo que en otro lugar , donde las diferencias entre los dos millonarios y el resto de la matraca comparsa es tan abismal (llega incluso a 600 millones de euros entre uno y otro equipo enfrentado), que no grande, no respetarían a jugadores que están en un equipo donde ganan siempre por goleada y se dan el lujo de reirse cuando marcan el sexto. Y de aquí no sale nadie lesionado.

    El fútbol, al menos en este país, es un negocio para tres, los dos que matracan y la FIFA.
    Salut

    ResponElimina
  2. A ANGLATERRA TRIOMFA QUALSEVOL MEDIOCRITAT, fixa't el Chapi Ferrer o aquell central del Madrid tan dolent, Ivan Campo. Veuràs com Ibra s'inflarà de fer gols a la Premier.
    Messi a Anglaterra no se que hauria fet, les circumstàncies en que va arribar al Barça fan dificil de veure com s'hauria produït a la lliga anglesa. Ah! no s'en reien del Betis, cel·lebraven el hat trick de l'uruguiaià, i estàven contents, és lògic....

    ResponElimina
  3. jo parlo en general, bé en general de dos.
    Enfrontar-se equips de 650 milions contra equips de 40 no té mèrit.
    És com un Ferrari i un 600.
    I insisteixo, aquí se'ls tracta bé, he vist partits on s'han inflat a gols, a riures i ha fer filigranes.
    Salut

    ResponElimina

Amb la tecnologia de Blogger.