Una brillant idea de Juan Manuel Asensi, la de combinar el futbol i el golf, no ha deixat de germinar des de 2008. Llavors, a l'empara del mític exjugador internacional del Barcelona, van començar a adaptar-se alguns camps de golf perquè els recorreguts poguessin fer-se donant puntades a una pilota; és a dir, es mantenien les normes bàsiques de l'històric esport escocès en unes condicions en què també poguessin practicar els de l'activitat nascuda a Anglaterra. I així va néixer el footgolf.
La base del joc és simple: fer una volta de 18 forats en el menor nombre de cops possible. I aquests no es realitzen amb pals, sinó amb els peus. De manera que hi ha tirs llargs (els típics cops de pilota) o «putts» (tocs de precisió en el «green»), per acabar embocando en un forat de 52 cm de diàmetre en el qual entra sense problema una pilota reglamentària.
Però la barreja de cultures no es queda aquí, ja que els footgolfistas respecten unes normes d'etiqueta similars a les dels golfistes de sempre. Cadascú és el seu propi àrbitre i no es necessiten unes hores d'ensenyament prèvies a la iniciació, com succeeix en el golf. «Des del principi vam apostar per aquesta modalitat perquè ens aporta molts beneficis», reconeix Beatriz Hesse, presidenta de Palomarejos Golf, on s'acaba de celebrar l'Open d'Espanya. «Fins fa poc existien certs prejudicis davant els camps de golf per part de gent que no els coneixia i quan s'han acostat per aquesta altra via han quedat encantats. Gaudeixen de les instal·lacions i de la natura d'una manera que ni s'imaginaven », postil·la la rectora talaverana.
De fet, els mínims canvis que es necessiten (com construir els forats més grans) es fan en zones allunyades de recorregut habitual i conviuen pel camp de manera habitual els dos tipus d'esportistes. Per això la febre va calar aviat en altres països i, des de 2009 existeix la Federació Internacional, de la mà de l'exfutbolista holandès Michael Jansen. Ja hi ha 500 camps adaptats a 50 països i la major rivalitat actual es produeix entre els Estats Units i l'Argentina, a nivell americà, i Hongria i Itàlia, a Europa. A Espanya la progressió és constant i com no cal estar federat i es poden completar els 18 forats en dues hores (per cinc del joc amb pals), cada vegada s'estan sumant més adeptes. ABC.ES
Tags:
COLLONADES
Mucho gilipuá suelto y perdedor de tiempo, hay por el mundo