LES FOTOGRAFIES PAGUEN IMPOSTOS, ALMENYS A SUÏSSA


Les autoritats duaneres suïsses van bloquejar recentment unes fotografies destinades al museu de la històrica ciutat rellotgera de Le Locle, a la frontera franco suïssa. A aquesta mercaderia artística se li van aplicar impostos que no existeixen per a la pintura, l'escultura, el dibuix o instal·lacions. Els duaners no van acceptar com a vàlida la declaració com a obra d'art d'unes imatges de gran format preses per Mishka Henner (Brussel·les, 1976).

La qüestió, que va publicar el diari Le Temps, és xocant, donat que a Suïssa les obres d'art no paguen taxa d'importació. La llei suïssa estableix que una foto només pot ser considerada com una obra d'art si ha estat presa pel mateix fotògraf, que ha realitzat personalment (o supervisat) les còpies i aquestes fotos han d'estar numerades en tirades no superiors a 30 exemplars. Aquesta exempció no inclou fotos de premsa, de moda ni publicitàries.

Arran de l'incident, en els debats sorgits a Suïssa es preguntaven si una foto "presa per un ningú" amb el seu telèfon mòbil ha de ser considerada una obra d'art o en quin moment una foto adquireix la condició de "art", sobretot tenint en compte que menys de l'1% de totes les fotos realitzades en el món aspiren a aquesta condició. Però els especialistes reflexionen igualment sobre l'absurd que representa que qualsevol horror pintat per un aficionat diumenger sigui considerat "art" a efectes fiscals, mentre que una obra de Sebastião Salgado o Cartier Bresson, pugui ser tractada de forma no molt diferent d'una femella o una càrrega de mandarines. La comparació no és intranscendent perquè mentre que una pintura no té IVA, l'impost d'una foto serà, d'aquesta manera, del 8%. Si es pensa que la imatge del Rin (Rhein II), de l'alemany Andreas Gursky, s'ha venut per 3,9 milions d'euros, aquesta qüestió de les taxes pot arribar a donar vertigen. Però la major paradoxa d'aquesta història és que Suïssa es pot considerar com un paradís de la fotografia.

Aquest país compta amb fotògrafs de renom internacional com Werner Bischof, Michel Comte o René Burri, al que se sumen escoles de primer nivell o institucions com l'imponent Museu de l'Elisi de Lausanne, dedicat en exclusiva a la foto. També hi esdeveniments com el Festival Images, a Vevey, la fira Photobasel, o les Jornades Fotogràfiques de Biel. Però malgrat aquesta evident passió per la imatge, sembla que les autoritats segueixen sense tenir molt clar si la fotografia és o no una veritable forma d'art.

Publica un comentari a l'entrada

Més recent Anterior