CANVI D'HORA, LA CULPA ES DEL REBESAVI DE CHRIS MARTIN DE COLDPLAY


El canvi d'hora de la tardor del 2016 ja és aquí. Arribarà aquest cap de setmana. La matinada del dissabte 29 al diumenge 30 d'octubre haurem d'endarrerir els rellotges una hora, si és que no s'ajusten ells sols, automàticament: 60 minuts per dormir més, perquè a les tres de la matinada tornaran a ser les dues. Aquest 'regal' de l'horari d'hivern en realitat és més recent del que t'imagines -des del 1996, l'horari d'estiu europeu s'aplica de l'últim diumenge de març a l'últim d'octubre, abans el canvi era al setembre-, i, a més, no sempre ha sigut una mesura gairebé universal dels països industrialitzats. De fet, hi havia un temps en què a Espanya cada província tenia la seva pròpia hora local. A continuació, t'expliquem algunes curiositats sobre el canvi d'hora.

1/ FINS AL SEGLE XX ESPANYA ES REGIA PEL SOL


El Paral·lel de Barcelona, a principis del segle XX, i Franco, durant la guerra civil.

Abans de l'1 de gener de 1901, l'hora oficial d'Espanya era la del meridià de Madrid (3º 41' oest), encara que cada província tenia l'hora local corresponent al seu meridià, tenint en compte les seves coordenades (ja que a les Balears, per exemple, disfrutaven de moltes hores de sol, per estar a l'extrem més oriental). Després, el primer canvi es va fer el 15 d'abril de 1918, però es va deixar d'aplicar del 1920 al 1925 i del 1930 al 1936. Durant la guerra civil hi havia dos horaris, el del bàndol republicà i el del nacional (així, per als republicans la guerra va acabar una hora abans). El 1940, Franco va decidir que l'hora d'Espanya seria la de l'Alemanya de Hitler (com van fer altres països). Finalment, el canvi d'hora es va començar a aplicar amb regularitat a partir del 1973, durant la crisi del petroli, en què la majoria de països industrialitzats es van posar d'acord per fer front a la complicada situació energètica.

2/ MÉS TEMPS PER OBSERVAR ELS INSECTES


Els llibres d'història anglosaxons expliquen que l'entomòleg neozelandès George Hudson va ser el primer a qui se li va acudir el canvi horari, i per una raó totalment personal. Volia més hores de llum a la primavera i l'estiu per dedicar-les a observar els insectes, la seva passió. El 1895 va presentar la seva proposta a la Societat Filosòfica de Wellington, en què aconsellava avançar el rellotge dues hores a la primavera per després recuperar-les a la tardor. La seva idea, del tot revolucionària, no va tenir èxit llavors. Va haver d'arribar la crisi energètica i financera de la primera guerra mundial perquè els països europeus es prenguessin seriosament la proposta. No va ser per observar ales de papallona precisament que Alemanya, un dels països més afectats pel conflicte, va ser el primer a canviar l'horari, un 30 d'abril de 1916. Aviat el Regne Unit i els EUA també van adoptar la mateixa mesura.

3/ EL REBESAVI DEL LÍDER DE COLDPLAY EN VA TENIR LA 'CULPA'



Aquest constructor anglès (Farnham, 10 d'agost de 1856 - Brighton, 4 de març de 1915) va ser qui realment va desenvolupar la idea de Hudson i va impulsar el canvi de l'horari d'estiu al Regne Unit. L'avantpassat del cantant Chris Martin va publicar el 1907 un tractat sobre els avantatges d'avançar 80 minuts els rellotges a l'estiu, i tenir així tardes més llargues, amb més hores de llum, cosa que suposaria un estalvi de 2,5 milions de lliures en despeses d'il·luminació. La seva idea era que els rellotges fossin avançats 20 minuts a les dues de la matinada dels diumenges successius de l'abril, i que fossin endarrerits en la mateixa quantitat els diumenges del setembre. Així, el canvi no seria tan brusc. La seva proposta va arribar al Parlament en diverses ocasions, i sempre va ser tombada. No va ser fins a l'esclat de la primera guerra mundial i amb la necessitat d'estalviar carbó que la Gran Bretanya va aplaudir la idea de Willett, que no va arribar a veure el seu somni complert, ja que va morir el 1915.

4/ UN COSTUM GAIREBÉ UNIVERSAL



En l'actualitat 70 països apliquen el canvi horari, sobretot a l'hemisferi nord. Crida l'atenció que el Japó sigui l'únic país industrialitzat que no s'ha sumat a aquesta mesura. A la zona equatorial no és necessari ajustar els rellotges perquè el nombre d'hores de sol diàries és similar durant tot l'any.

5/ ¿PER QUÈ ES FA A LA NIT?



Els canvis d'hora es programen durant una matinada del cap de setmana per contrarestar possibles desgavells, i no només biològics. No a tot arreu els canvis d'hora es fan de 60 minuts. A l'illa de Lord Howe d'Austràlia, per exemple, es fan canvis de mitja hora. I en el passat també es van aplicar canvis de 20 minuts i fins i tot de dues hores.

6/ AUTOMÀTICAMENT, SÍ, PERÒ NO SEMPRE



Gairebé tots els aparells electrònics que tenim per casa canvien automàticament l'hora. Encara que no fa tant de la primera vegada que un sistema operatiu ho va tenir en compte. El primer a fer-ho va ser Windows 95, no obstant, els programadors no van caure que el canvi s'havia de fer dues vegades a l'any. Minúcies. El 2010, l'alarma de l'iPhone 4 també va fallar. Un error de programació va fer que no saltés el canvi d'hora en les alertes automàtiques. Tres anys després, els usuaris d'iOS 7 també es van veure afectats per un altre error: l''app' del calendari va fixar malament les cites.

7/ UN CAS PRÀCTIC: PART DE BESSONS EN EL CANVI D'HORA



Si un dels nadons naixés diumenge que ve a les 02.55 hores, i el seu germà, 10 minuts després, o sigui, quan el rellotge torna a marcar les 02.05 hores, el segon bessó seria legalment gairebé una hora més gran que el que va néixer primer. Una paradoxa digna de 'Retorn al futur'.

2 comentaris:

  1. Yo creo que los viernes , los sábados y los domingos, en las Baleares los días habrían de tener 25 horas, porque beneficiaría al sector hotelero, turístico, de juegos, de ocio, y de baretos, que es lo que en realidad importa.
    A la industria que les den por culo (sic).
    Es de suponer que las jornadas se pagarían a razón de 8 horas trabajando 10 (el Sr Joan Gaspar es un fiel defensor del hecho).
    Por lo que, y para no perjudicar al resto del personal, los lunes, martes, miércoles y jueves los días pasarían a tener 23 horas, en compensación de los tres días de hora de más. Siempre pensando en el sector turístico, hotelero, de ocio, y de juegos.
    Nos queda una hora de los primeros 4 días.
    Esta hora se descontaría al personal, evidentemente, porque los días no pueden tener 23 horas y cobrar jornadas de 24.

    ResponElimina
  2. Miquel, el canvi d'hora no estalvia res, ans al contrari afecta a nens, avis i animals, però no hi ha cap mena d'estalvi energétic, és una enorme i inùtil mesura que no saben com treure-la, perquè seria reconèixer aixó, la seva inutilitat. Fixat com al Japó no en volen saber res, perque saben el que es fan.

    ResponElimina