Els Toraja són un grup ètnic indígena d'unes 650.000 persones que viu a la regió muntanyosa del sud de Sulawesi (Indonèsia) i té una manera molt diferent a la d'Occident de viure el dol després de la mort d'un ésser estimat: els morts mai "moren del tot", sinó que continuen acompanyant i compartint moments amb la família, fins i tot anys després d'haver mort.
Se segueix compartint la vida domèstica amb els difunts, les oracions quotidianes i fins i tot els àpats, disposant dels seus propis plats i begudes. A la nit, els deixen sempre la llum encesa, i també els acaricien i parlen. Aquí us deixem un reportatge que National Geographic ha fet a aquest poble en el qual s'explica aquest ritu funerari. No us el perdeu!
"No tenim por dels cossos sense vida, perquè l'amor cap als nostres ancestres és molt més gran que la nostra por", explica un membre. Aquesta pràctica busca conviure amb la mort de forma quotidiana i, per poder conservar el major temps possible els cossos dels familiars morts i evitar la putrefacció, els cadàvers són momificats amb formol. Normalment, les persones més pobres només es poden permetre unes poques setmanes, mentre que els més adinerats poden arribar a tenir els seus morts al costat d'ells diversos anys.
Alhora, aquesta pràctica també permet als parents del mort prolongar els funerals fins a tenir els búfals suficients per sacrificar en honor del difunt, ja que es consideren el "vehicle" que permet al mort arribar al més enllà, i reunir a tota la família i als parents més llunyans per donar-li l'últim adéu. Anys després de ser enterrats sota terra, els difunts del poble Toraya són exhumats per canviar-les seves vestimentes, així com per aportar-menjar i fins i tot cigarrets. Això permet als familiars rendir novament un petit homenatge als seus ancestres i "presentar-los" als membres de la família que no han arribat a conèixer. CABROWOLRD.
Tags:
COLLONADES
