MICHAEL SENATORE, CONTIGO EMPEZÓ TODO LO DE L`AMPOLLA

  • L'inventor del repte de l'ampolla: "He donat als nens una raó per sortir i socialitzar-se".
  • Entrevista amb Michael Senatore, el noi de 18 anys que va presentar aquest divertimento en un xou de talents del seu institut, a Carolina del Sud.
-¿Com se li va acudir el joc? Estava en una classe de química amb uns col·legues al meu institut i un dia em vaig adonar que era capaç de llançar una ampolla i que caigués dreta. Com que teníem molt d'espai a les taules del laboratori quan hi estàvem treballant vam començar a fer-ho sempre i es va convertir en un repte per a cada classe fer el llançament cada cop més alt i lluny. Tothom ho feia durant el dinar o a la classe. A poc a poc es va estendre a tot el curs però després al següent any, l'últim de l'institut, ja ho feien pocs i jo tampoc.

-Ho va recuperar per a un xou de talents. Sí, l'últim curs abans d'anar a la universitat es feia el xou de talents, jo volia participar-hi però no sabia amb quina habilitat, no en tenia cap, llavors vaig pensar en això de l'ampolla. Vaig practicar només la nit abans i vaig recordar que quan ho fèiem era més fàcil quan tenia un terç d'aigua. Li vaig demanar als meus veïns una taula i ho vaig fer.

-¿Ho fa sempre amb el mateix tipus d'ampolla? Sempre bec Deer Park, són les que tinc a mà, però quan em vaig fer famós vaig començar a practicar-ho amb totes, i unes són més fàcils que altres.

-¿Li agrada la idea que aquest joc hagi trencat amb la dictadura tecnològica de l'oci actual? El que més m'agrada d'aquest acte és com els ha donat als nens una altra raó per sortir a fora i socialitzar-se amb altres nens. Quan jo era petit jo era al carrer, a l'exterior, gairebé cada dia, però ara els nanos es passen el dia tancats a casa a causa dels avenços tecnològics. El millor d'aquest joc és que és accessible a tothom perquè tothom té a l'abast una ampolla.

-De les múltiples variacions i reptes del joc, ¿quin l'ha sorprès més? N'he vist tantes… Com llançar una segona ampolla que caigui sobre la primera. I el que més em va sorprendre va ser veure que la gent començava a fer-ho amb altres coses: cadires de plàstic, caixes de cereals… ¡Internet és un lloc molt boig!

-¿Es permet a les escoles dels EUA? He sabut que les escoles ho estan prohibint. I no em sorprèn gens. Quan ho feia a la classe de química a l'institut el meu professor em cridava sovint perquè el soroll de l'ampolla pot resultar molt molest i distreure els altres. ¡Et pots imaginar que els professors no són grans fans meus, ha ha! Ells prefereixen veure els estudiants fer la seva feina abans que llançar ampolles. El meu institut ha començat a ser estricte amb aquesta pràctica, fins i tot encara que va ser el lloc on es va originar. És clar, l'educació és més important que llançar ampolles.

-¿I els seus pares que en pensen? La meva mare estava molt en contra que fes això de l'ampolla en el xou de talents, pensava que seria molt compromès per a mi, podia fer el ridícul, cosa que era una possibilitat. La fama a internet ha sigut una experiència surrealista, i la meva mare va començar llavors a conèixer i aprendre molt del món d'internet, perquè no entenia què estava passant. Per a ella el moment definitiu va ser quan vaig aparèixer al ‘USA Today’, aleshores es va adonar del fenomen i es va convertir en el meu gran suport. A les meves germanes simplement els agrada dir que el ‘bottle flipping kid’ és el seu germà.

-¿Com ha viscut la fama després de fer-se viral la seva idea? La meva vida és relativament la mateixa excepte pel fet divertit de ser conegut com ‘el noi que va llançar una ampolla’. Al principi em va sorprendre molt la fama i mai m'havia imaginat que s'estendria pel món. ¡És increïble!

-¿Creu que durarà gaire? Ara aquí és molt popular sobretot entre els nens, ho fan per tot arreu. Però no sé si durarà força temps o desapareixerà molt aviat. Mai se sap què passarà amb les modes com aquesta.

-¿I què passarà amb vostè? Estic estudiant Ciències Polítiques. El meu pare va treballar a l'FBI, i això és una feina en què he pensat, però ja es veurà. ep.cat

1 comentari:

  1. Un gran inventopara la humanidad.
    Creo que se le deberá hacer una estatua en el mismo lugar que al Antonio López.

    ResponElimina

Amb la tecnologia de Blogger.