El novel·lista anglès Jona­than Coe arqueja les celles i obre molt els ulls en un gest d’incredulitat. «¿No és gaire conegut a Catalunya?», pregunta. Es refereix a l’artista barceloní Josep Baqué, la singularíssima obra del qual forma part d’algunes de les col·leccions europees d’Art Brut més destacades i té una aparició breu però rellevant en l’última novel·la de l’escriptor de Birmingham, El número 11. A Coe el fascinen tant els dibuixos de Baqué com la seva biografia, però ara, en una visita promocional a Barcelona, està a punt de descobrir amb sorpresa que els compatriotes de l’artista no comparteixen el seu entusiasme en absolut. Perquè la veritat, Jona­than, és que a Catalunya a Josep Baqué avui no el coneix pràcticament ningú.
El terme Art Brut va ser encunyat pel francès Jean Dubuffet per descriure les manifestacions artístiques portades a terme per pacients d’hospitals psiquiàtrics; més endavant el concepte es va fer extensiu a l’art creat per persones autodidactes que viuen i treballen al marge de la cultura oficial encara que no tinguin un historial psiquiàtric digne de menció. Aquest últim sembla ser el cas de Baqué, que va compaginar la creació d’una insòlita col·lecció d’éssers monstruosos i criatures fantàstiques amb una vida anodina i sense sobresalts com a funcionari municipal.

En la seva novel·la, Coe relata la visita d’un dels personatges al museu L’Art Brut de Lausana i en aquest passatge exposa de forma concisa les poques coses que se sap de la vida i l’obra de l’artista català: «El museu albergava una col·lecció permanent, però també hi havia una exposició temporal en una sala al fons. L’espai estava en aquell moment dedicat al Bestiari d’un artista de Barcelona denominat Josep Baqué. Segons sembla, Baqué havia viscut en els seus itinerants anys juvenils a Marsella, Düsseldorf i la regió de l’Avesnois –gravant làpides, entre altres oficis–, però el 1928 havia tornat a Barcelona, on va passar els restants 40 anys de la seva vida treballant com a guàrdia urbà. [...] Fins a la seva mort el 1967 ningú coneixia la magnitud de la seva producció: la seva família va descobrir 1.500 dibuixos de diverses formes i mides, la majoria d’ells de bèsties mítiques o semimítiques representades amb colors vius i unes pinzellades brusques però intricades, fins i tot obsessives. En l’exposició es podien veure dracs i llangardaixos; híbrids mutants de cavall i flamenc; serps marines; tortugues i peixos multicolors amb mirades d’angoixant tristesa als seus ulls; estranys insectes: escarabats amb ales de papallona, centpeus amb prominents llavis vermells i dents d’hidra. I també havia aranyes». 
Aquesta exposició al museu de Lausana va tenir lloc realment, entre el juliol i l’octubre del 2014 (allà va ser on Coe va veure per primera vegada la fauna fantàstica que descriu al llibre); amb motiu de la mostra, es va publicar un opuscle de 44 pàgines, Josep Baqué et son bestiaire, en què el renebot de l’artista, Esteve Freixa i Baqué, catedràtic de Ciències de la Conducta de la Universitat de Picardie-Amiens, aportava alguna informació sobre l’oblidat creador de monstres català.

Josep Baqué va néixer a Barcelona el 12 de desembre del 1895. El seu pare treballava en una fàbrica de rajoles i va ser el seu oncle, que col·leccionava revistes d’art, el que va estimular el seu interès pel dibuix i la il·lustració. El seu caràcter rebel i obstinat va derivar en continus enfrontaments amb la seva família i als 17 anys va decidir independitzar-se i viatjar a França. Com que era menor d’edat, va ser retingut a la frontera i les autoritats van amenaçar de repatriar-lo, però els pares de Baqué li van donar autorització per seguir endavant. De França va passar a Alemanya, on va fer diverses feines (emmagatzemista, picapedrer, ajudant de cuina...) i on el va sorprendre l’esclat de la primera guerra mundial. Va emprendre viatge de tornada a Barcelona, però en un control fronterer va ser pres per un desertor alemany (els seus cabells rossos li donaven un aire germànic), de manera que va haver de fer mitja volta i canviar d’itinerari.

Després d’estar-se un temps a la seva ciutat natal, complint amb les obligacions militars, el 1920 va tornar a marxar a l’estranger. Va viure en diverses ciutats d’Alemanya, Bèlgica i França, i va treballar com a gravador de làpides funeràries. El 1928, sense donar cap explicació, va tornar a Barcelona, es va instal·lar a casa dels seus pares i va ingressar a la Guàrdia Urbana. Ja no es mouria en els 40 anys següents.
En aquestes quatre dècades, Baqué va restringir del tot la seva vida social: es va quedar solter, no tenia amics i a penes es relacionava amb els seus familiars, amb l’excepció de la seva neboda i fillola. El seu temps es repartia entre la feina –regulava el trànsit a la Rambla i mai va sol·licitar una promoció– i la secreta creació d’un univers de monstres fantàstics en què es barrejaven elements humans i animals. Ningú va veure aquells dissenys fins a la seva mort, el 1967, quan entre els seus objectes va aparèixer una caixa amb 450 làmines que contenien 1.500 dibuixos de 1.500 criatures, classificades pel mateix autor en nou categories: «animals i bèsties salvatges», «homes primitius», «ratpenats i insectes», «aranyes gegants», «serps», «cargols», «pops i sípies», «animals amb plomes» i «peixos diversos».

COL·LECCIONS I MOSTRES

Es desconeix l’origen d’aquesta obsessió per les bèsties prodigioses. El seu renebot apunta una teoria: quan treballava com a guàrdia urbà, Baqué solia apostar-se a la zona del Pla de l’Os, «i és possible que quedés impactat pel drac que hi ha a la façana de la botiga de paraigües [la Casa Bruno Cuadros] i s’hi inspirés». Freixa va ser l’encarregat d’administrar el llegat artístic del seu oncle avi, que avui està repartit entre diverses col·leccions, incloses les de L’Art Brut de Lausana, el Museu d’Art Modern, Art Contemporani i Art Brut de Lilla i el Museu de la Vida de París. L’obra de Josep Baqué també ha sigut objecte d’exposicions a París, Brussel·les i Lausana. No s’ha exhibit mai a Catalunya. ELPERIODICO.CAT
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

1 comentaris