El primer número de l'històric setmanari d'historietes va sortir d'una petita impremta del carrer d'Enric Granados el març del 1917 i, de forma interrompuda, va anar arribant als quioscos fins al 1998. El 'TBO' no només va popularitzar el còmic a Espanya, les seves vinyetes també van servir per corroborar que sovint la caricatura és també el més realista.
El pròxim 17 de març, però altres estudiosos asseguren que va ser el dia 11, farà 100 anys que el primer número del setmanari 'TBO' va sortir d’un petit taller litogràfic del carrer d’Enric Granados. El seu llegat cultural abraça tot el segle XX i arriba fins al nostre. En primer lloc, ha contribuït a un ofici, el de dibuixant, que en més d’una ocasió ha posat Barcelona a la cresta de l’onada. I, per descomptat, ha format i entretingut generacions de lectors.
A més, ha nodrit l’imaginari col·lectiu amb personatges, com la família Ulises, i amb seccions, com 'Los grandes inventos del TBO' o 'De todo un poco', que van acabar sent part de la vida i del llenguatge quotidians, i van transcendir molt més enllà de la nostra ciutat, on havia començat tot això.
Fins i tot el mateix nom de TBO es va acabar implantant com la paraula que designaria qualsevol publicació infantil il·lustrada, incloses les de la competència. Van aparèixer moltes sèries a les seves pàgines durant tot aquest temps. Molt poques, dibuixades per dones; amb prou feines dues, que van ser 'Maribel es así', de M. Ángeles, i 'Ana Emilia y su familia', d’Isabel Bas. Altres com 'Melitón Pérez', de Benejam (entre les primeríssimes), i 'Casimiro Noteví agente del TBI', de Sabatés (entre les últimes), reflecteixen l’època en què havien nascut. A continuació, en comentem set de les més recordades.
TBO, va ser el bressol de personatges com La familia Ulises, Altamiro de la Cueva i Eustaquio Morcillón i Babali gràcies a llegendaris autors com Opisso, Benejam, Urda, Muntañola, Blanco, Donaz, Raf, Tha o Coll. Aquest mes de març la revista que va donar nom als tebeos (1917-1998) seria centenària; un segle després encara continua viva en l’imaginari popular. «A més de patrimoni cultural i fita sociològica que retrata el que ha sigut Espanya al segle XX, el TBO és cultura popular i memòria sentimental de les diverses generacions que l’han llegit», resumeix el periodista, divulgador i assagista de còmic Antoni Guiral (Barcelona, 1959).
Amb la col·laboració de l’irredempt col·leccionista i «grafòpata» Lluís Giralt (Calaf, 1943), que va passar per la redacció de la publicació entre 1979 i 1983, Guiral n’ha orquestrat l’estudi definitiu: '100 años de TBO' (Ediciones B), un macrovolum que commemora l’efemèride amb un exhaustiu desplegament d’informació sobre les èpoques, les sèries i els autors, amb anècdotes i incomptables vinyetes i reproduccions d’originals. De les seves pàgines emergeixen històries com les que s’expliquen a continuació: 10 COSES QUE POTSER NO SAPS.
Amb la col·laboració de l’irredempt col·leccionista i «grafòpata» Lluís Giralt (Calaf, 1943), que va passar per la redacció de la publicació entre 1979 i 1983, Guiral n’ha orquestrat l’estudi definitiu: '100 años de TBO' (Ediciones B), un macrovolum que commemora l’efemèride amb un exhaustiu desplegament d’informació sobre les èpoques, les sèries i els autors, amb anècdotes i incomptables vinyetes i reproduccions d’originals. De les seves pàgines emergeixen històries com les que s’expliquen a continuació: 10 COSES QUE POTSER NO SAPS.
Tags:
COLLONADES
