ANAR AL LAVABO A ESCOLTAR ACUDITS, A LA BARRA DE CARLES ABELLAN


La inèrcia -probablement ja genètica- et fa caminar a pas lleuger al fons a la dreta. A La Barra de Carles Abellan et coles així fins a la cuina, però no vas mal encaminat. L'has de travessar per arribar al lavabo. Saludes els cuiners amb pressa cordial. Hi entres, t'abaixes els pantalons i t'asseus al tron mirant al teu al voltant amb el mateix desdeny que un tronista de 'Mujeres y hombres y viceversa'. El normal, fins que sents una veu d'home. "Saben aquel que diu…". ¡¿Però què hi fa aquí Eugenio?! Comproves el pany per si de cas. "… Era una dona tan petita tan petita…". Contens l'esfínter de cop, afines l'oïda. "… Que en lloc de donar a llum donava espurnetes". El bany s'omple de riallades enllaunades, així que aprofites per pixar-te literalment del riure. És la nova moda de Barcelona: anar a escoltar acudits al lavabo.

La Barra de Carles Abellan (passeig de Joan de Borbó, 19) és l'últim restaurant que ofereix serveis d'humor. I ja en són tres. Tot va començar a Lando (passatge de Pere Calders, 6). Eugenio es va instal·lar als seus lavabos quan va obrir, ja fa dos anys. Més d'un nen, expliquen, ha sortit espantat cridant: "¡Hi ha un senyor al vàter!". La idea se li va acudir a una de les sòcies: Vanesa Virumbrales. Havia vist que molts restaurants d'Europa i els EUA tenien fil musical als serveis. ¿Però què passaria -es va preguntar ella- si en comptes de música se sentissin acudits?

El que passa és que sempre hi ha cua al lavabo. Ningú estira la cadena fins que s'acaba l'acudit. Hi ha grups d'amics que van al lavabo a veure qui enganxa el millor acudit per repetir-lo en el sopar. "Algun s'ha quedat sol a taula", expliquen al Lando. Per cert, en aquests vàters -diuen- triguen més temps a sortir els homes que les ­dones.

És inevitable trigar el doble. "Saben aquel que diu…". I ja comences a fer les teves necessitats amb comptagotes per sentir-lo millor. "… És un tio que va a buscar feina i li diu el gerent: 'Ara entrarà guanyant 100.000 pessetes i més endavant li apujarem a 300.000". Et resisteixes a estirar la cadena. "…I diu: 'Bé, doncs ja vindré més endavant'". Aplaudiments enllaunats. Ara sí: totes les cisternes sonen al mateix temps.

"La gent està encantada", asseguren els responsables. Normal: és inquietant­ment satisfactori sentir aplaudiments al sortir del vàter.

"Un día le dije a uno: '¡Que tienes la boca abierta!' -se sent avui a l'obrir la porta del servei- . Dice: 'Ya lo sé, si la he abierto yo'". És Gila. No és l'únic que actua aquí entre cisternes: també es pot escoltar Eugenio, Chiquito de la Calzada, Arévalo, Leo Harlem i Faemino y Cansado. ¿Que expliquen un acudit dolent? És igual. Sens dubte, no hi ha millor lloc perquè un humorista la cagui. Ana Sánchez
@anasanchez_Dom
Share on Google Plus

About Francesc Puigcarbó

This is a short description in the author block about the author. You edit it by entering text in the "Biographical Info" field in the user admin panel.
    Blogger Comment
    Facebook Comment

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada