Per fi el Polònia ha fet un esquetx per parodiar El objetivo d’Ana Pastor. És estrany que hagi trigat tant, perquè tant el programa com la presentadora han consolidat uns tics periodístics idonis per abocar-hi la mirada sarcàstica.

Tot i que la caracterització del personatge es pot perfeccionar i la imitació ha de créixer, l’actriu Mireia Portas ja va demostrar haver-se imbuït del llenguatge corporal de la periodista. Pel que fa al guió, els encerts del Polònia en la paròdia són múltiples. Els protagonistes de l’esquetx (els clons de Pastor i Ferreras) presumeixen d’un periodisme que, més enllà d’executar-lo, pregonen com si fos una heroïcitat de la qual tenen l’exclusiva estatal. “ ¡Nos vemos luego y nos contamos hoy como hemos salvado el mundo!”, es diuen Pastor i Ferreras. “ ¡Rigurosa! ¡Incisiva!” són les floretes seductores que ell li tira. “ ¡Aprende, Jordi Évole!”, diu ella destil·lant rivalitat professional amb el company de cadena que destaca sobre la resta.

El diàleg de l’esquetx mostra la condescendència amb el procés sobiranista i l’exhibició de falsa tolerància a l’hora de tractar-lo en el programa. El clon de Pastor entrevista Puigdemont i l’adverteix: “ Los independentistas se quejan del trato recibido por los medios españoles. Pues aquí va a poder explicar usted lo que quiera”. Però després no el deixa parlar, trepitjant-li les respostes. La Pastor del Polònia l’encerta exagerant també uns prejudicis i un desdeny envers la voluntat d’independència que a la versió original s’aprecien de manera subtil malgrat l’habitual exhibició d’objectivitat màxima: “ Venga, cuéntenos lo del referéndum ilegal”, li engega amb resignació.

El més divertit de l’esquetx és com sap utilitzar les clàssiques trampes de guió de Pastor per fer caure l’entrevistat en paranys, cosa que la dota a ella d’un enginy sobrenatural i demolidor que destrossa el convidat. Al Polònia, Pastor li mostra la foto d’un gatet amb un hàmster a la boca i indueix Puigdemont a valorar la imatge: “ ¿Le gusta o no?” I el president, desconcertat, es veu obligat a opinar: “Em sap greu pel pobre hàmster...” I aleshores retrata l’habilitat d’ella per reinterpretar les frases del convidat i utilitzar-les en contra seva, contrastant-les amb un titular d’hemeroteca: “ Pero usted dijo «El hámster ha salido de la rueda». Por lo tanto, usted primero lo defiende y después deja escapar a un roedor que tenía enjaulado”. Com passa sovint a El objetivo, una anècdota intranscendent serveix per titllar el convidat d’incoherent i renyar-lo amb superioritat moral.

Un cop vista la versió del Polònia, mirar l’autèntic El objetivo coneixent-li els trucs pot ser més entretingut. Potser així el programa dels diumenges de Pastor a La Sexta guanya audiència, que en els últims mesos està fent figa.

 
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

0 comentarios