Top Menu

INSTAGRAM - TWITTER - FACEBOOK - BLOG PERSONAL - COLLONADES - SIETE HORAS EN LA HABANA - ANOARRA - TALLERET D'ART

DAPO STAR, UN NOU JOC D'HABILITAT S'ESTÉN ENTRE ELS JOVES


Sembla fàcil, però no ho és. Aquest és el primer pensament de qualsevol persona que prova per primera vegada el 'DAPO', un vistós malabar creat a Barcelona. Una cosa tan bàsic com un drap de cuina ha evolucionat fins a convertir-se en un joc que ha arrelat amb força a Catalunya i que està traspassant fronteres. El 'DAPO' enganxa, sobretot a joves, i s'està notant en les seves vendes. El seu creador, Tai Dapero, pseudònim de Jesús Alcoba, el va inventar fart de veure com se li atrofiaba el cos jugant a la consola. Tenia 18 anys quan va deixar el comandament de la Play Station per "donar-li vida al drap de cuina que tothom té a casa". Aquest barceloní de 36 anys no havia estudiat disseny ni era practicant de cap malabar, confessa.

El 'DAPO' ha passat moltes fases per evolucionar i arribar al que és ara. Ha mutat d'un drap quadrat a una estrella de vuit puntes, formada per dues teles creuades. De fet, Tai va presentar el 'DAPO', encara quadrat, en la Convenció Europea de Malabaristes (EJC) a Atenes (Grècia) el 2007. Allà va comprovar que tenia bona acollida per part dels experts i que ningú abans havia creat un malabar així. I el desenvolupament del 'DAPO' va durar diversos anys, fins que va culminar el 2012, any en què Tai patentar la seva creació i va emprendre el negoci. Al 2017, ja hi ha cinc persones que viuen directament del projecte DapoStar.

El joc tracta que no pari de girar i que no caigui a terra una tela estelada, que pesa més de 300 grams i que té un diàmetre de 70 centímetres. Uns moviments que recorden als d'un d'un pizzer donant forma a la massa. "S'assembla, però no és el mateix", sentencia, reivindicatiu, Tai Dapero. Per fer-ho girar s'han d'utilitzar les mans, els dits i fins on l'habilitat de cada jugador arribi. Els 'mestres daperos' juguen amb els colzes, el cap i fins s'ho passen de jugador a jugador amb el peu, xutant. La gran varietat de possibles i imaginatives formes de jugar a 'DAPO' és una de les seves característiques. "Cada un juga al 'DAPO' com vol, no hi ha normes", explica l'hàbil 'dapero' Uriel Recasens, encunyat pel mateix Tai com "el millor jugador de 'DAPO' del món". Ells demostren sols i en grup la seva perícia amb el drap. "Juguem partits de voleibol i futbol amb el 'DAPO", expliquen.

No hi ha una xifra de practicants precisa. El nombre orientatiu del seu èxit es pot mesurar amb les vendes de 'dapos' en la seva botiga física, oberta a Gràcia (Barcelona) el passat gener, i de la seva comercialització 'on line'. Venen més de 1.000 'dapos' al mes de mitjana, dels quals un 30% van a l'estranger. Tots ells es fabriquen de manera artesanal a Barcelona i el seu preu va dels 40 als 60 euros. "Correm el risc que sigui més valorat fora que aquí", reflexiona Tai, que es queixa que no ha tingut cap ajuda pública per llançar el seu projecte. Han comprat 'dapos' des de gairebé tots els països del món. "Israel és el país estranger en què més venem. Està tenint una acollida brutal", explica. De fet, tenen uns socis que comercialitzen els 'dapos' en aquest país.


La popularització del joc es deu al seu gran poder d'atracció visual. Així ho expressen els que el coneixen i el seu creador, qui va difondre el seu invent practicant en espais públics com el parc de la Ciutadella de Barcelona, ​​on es va començar a formar una comunitat de jugadors. De fet, Tai va viure durant una època del que guanyava fent espectacles de 'DAPO' al carrer. Més tard, per divulgar la pràctica d'aquest joc, va crear una associació amb cinc jugadors experts que han anat donant a conèixer el 'DAPO' per escoles i entitats de Barcelona. Allà contraposen els beneficis d'aquest joc amb el sedentarisme de les consoles. "L'edat ideal per començar a practicar-lo són els 11-12 anys, però coneixem nens de 6, que ja comencen a jugar", explica el seu creador. "Els tallers de 'DAPO' que organitzem tenen bona acollida, ja que visualment és molt atractiu", expliquen des de la Fundació CET 10, empresa que es dedica a l'esport i lleure escolar. No obstant això, aquesta organització ha constatat que als nens els costa controlar l'aparell i això produeix que, després del primer enamorament, molts renunciïn a seguir practicant. "És un joc més per a adolescents, joves ...", consideren des de l'entitat educativa.

De cara al futur, Tai i els membres de l'associació volen fer trobades amb altres malabaristes perquè el 'moviment DAPO' segueixi rodant. elperiodico.cat

Publica un comentari a l'entrada

Copyright © COLLONADES. Designed by OddThemes & VineThemes