PAVEGEN: GENERAR ENERGIA AL CAMINAR JA ÉS POSSIBLE


Trepitjar amb gràcia aeroports, centres comercials i pistes de futbol recompensa amb watts i redueix la factura gràcies a les rajoles intel·ligents Pavegen. Un carrer a Londres, una plaça a Washington i un estadi al Brasil són algunes de les 150 instal·lacions que ja compten amb les rajoles de la 'star up' londinenc
Es fa camí al caminar ... i també es pot generar energia renovable i neta. Les ciutats del futur que aspiren a ser sostenibles i que vulguin optimitzar recursos tenen en un invent 'made in London "una bona inspiració: les rajoles intel·ligents Pavegen aprofiten la petjada del vianant i la transformen en watts llestos per consumir al moment o per emmagatzemar-se en la xarxa elèctrica. Col·locades en llocs estratègics de gran afluència de públic, com centres comercials, col·legis, estadis de futbol, ​​carrers, places o terminals d'aeroports, podrien convertir les urbs en veritables plantes elèctriques. Les llosetes, per descomptat, estan fabricades amb materials reciclats i, a més, són reciclables en un 80% (la capa superior és de cautxú, pneumàtics vells, capaç de resistir més de cinc anys de pateo intensiu).
Si Tesla ha revolucionat el concepte del cotxe elèctric, aquestes rajoles podria portar una nova era de l'energia renovable gràcies a la forma més comuna de transport a la Terra: caminar.
El 2009 Laurence Kemball-Cook tenia 26 anys, estudiava tecnologia i disseny indrustrial a la Universitat de Loughborough i feia les seves pràctiques en una empresa d'electricitat. Havia estudiar l'aplicació de l'energia solar i eòlica a les ciutats, i cap li acabava de convèncer. Llavors, se li va encendre la bombeta i va centrar el focus en l'energia que generen les pròpies persones.

Així va néixer Pavegen Systems, la 'star-up' que ja ha col·locat rajoles grogues fluorescents -els primers prototips eren cridaners rectángulos- i negres llosetes triangulars -la nova i més eficient generació V3- en 150 espais urbanites, temporals i permanents, com el aeroport de Heathrow, el carrer Oxford o l'exterior del centre comercial Westfield Stratford City (Londres), a l'estació Saint Omer (a la regió Nord-Pas de Calais), en una pista de futbol a la favela Morro de Mineira (Rio de Gener), a la plaça Federation de Melbourne, al centre Sandton City Mall (Johannesburg) o, l'últim exemple, la instal·lació, la tardor passada, de 68 rajoles en Dupont Circle, a molt poca distància de la Casa Blanca, a Washington (a la foto de sota). "És només una rajola ximple", assegura el CEO Kemball-Cook. "Quan es camina sobre ell és quan es converteix en intel·ligent". Gràcies a aquestes poques plaques dels fanals confrontants s'abasteixen de llum.



COM DOROTHY A 'EL MAG D'OZ'

Molts d'aquests espais urbans han vist la nova versió de les rajoles que trepitjava Doroty a 'El mag d'Oz' gràcies a l'aposta que han fet empreses com Shell, Siemens o Samsung per aquesta tecnologia ressò. Els premis s'acumulen: el Observer Ethical Award, el 2011, els SXSW: Interactive Innovation Awards, l'any passat ...

El funcionament dels sòls es basa en recuperar l'energia cinegètica del nostre cos en caminar, la qual cosa provoca que la rajola baixi fins a un màxim d'un centímetre (en funció del pes de cada individu). "És com caminar en una àrea infantil d'un parc amb revestiment de goma", compara CEO Kemball-Cook (a la foto inferior). La força de la trepitjada acciona una roda que produeix energia elèctrica, gràcies a la inducció electromagnètica. El mecanisme s'assembla a un generador, només que en lloc d'aire o aigua són els nostres passos els que ho accionen.

NOVA GENERACIÓ


Les primeres versions eren rectangulars, però la nova generació utilitza cada vèrtex d'un triangle, disposant així d'un generador per cantonada. Aquesta versió és capaç de generar 5 W de potència contínua en caminar sobre una d'aquestes llosetes, sent 200 vegades més eficient que el primer model. No és una gran quantitat, però suficient com per aportar el 40% de la ilumniación de la pista de la favela de Brasil, per exemple. El sistema inclou una bateria interna que emmagatzema l'energia, principalment pensada per aprofitar-se en l'enllumenat públic, panells de publicitat, zones wifi per carregar sense fils nostres telèfons i rellotges intel·ligents.


De moment, les rajoles resulten una mica cares. El fundador de l'empresa, però, espera corregir això gràcies al fet que cada vegada la seva empresa rep més encàrrecs i que cada vegada els governs aposten més per la conservació del medi ambient. En l'últim any, per exemple, el cost ha baixat el 70%, i l'objectiu de Pavegen és arribar a uns 45 euros la rajola. elperiodico.cat

Publica un comentari a l'entrada

Més recent Anterior