Tenen orelles punxegudes i peus mida Gasol, com a 'El senyor dels anells'. BCN Cosplay reuneix 70 habitants de la Terra Mitjana de Tolkien en el seu  "esdeveniment de primavera".

Li demanaries a algú que et pessigués, però tothom qui et trobes té les orelles punxegudes. La majoria van descalços: els seus peus són enormes i tan peluts com el pit d’un mascle alfa ibèric. Mengen molt, riuen sempre, beuen cervesa en banya i fumen pipa. Això, segons els cànons de J. R. R. Tolkien, vol dir que són hòbbits.

«Aquest any ha vingut molt elf», explica la Mara amb naturalitat. Té tirabuixons rossos, barret a l’estil Casa de la pradera, peus mida Gasol. Sobre la gespa envaïda d’estovalles s’hi veu un parell de Légolas (salvant les distàncies amb Orlando Bloom) amb el seu arc, els seus cabells color ros platí i el seu posat d’estar a punt de fer una heroïcitat. «Ens alegra –diu rient la Mara–. Els han baixat els fums d’elf».

És el parc de Cervantes, però diumenge podria haver passat per la Comarca, la llar verda frondosa de Frodo i la seva colla de mitjans d’El senyor dels anells. La Mara és una dels tres fundadors de BCN Cosplay, organització sense ànim de lucre que des de fa cinc anys munta festes de ciència-ficció. És el segon pícnic hòbbit que organitzen. «El nostre esdeveniment de primavera», en diuen. ¿El seu objectiu? «Trencar l’estigmatització que tenen aquestes aficions», diu el Víctor, el president. «Veure’l com un hobby sa i creatiu». Paraula de cavaller: ell és avui un de Rohan, amb capa, banya a la cintura i tetera lligada a la motxilla.

Cosplay: és el hobby de caracteritzar-se com a personatges de cine, anime, còmic, videojocs, explica el Víctor. «Té un repte creatiu». Hi ha els cosplayers (els que es disfressen), però la majoria són cosmakers (es fan el vestuari) i hi ha algun propmaker, com el Víctor, que crea attrezzo de ciència-ficció: des d’armes fins a pròtesis de làtex. És a dir: que el parc sembla avui més un rodatge que un carnaval. 

És un pícnic hòbbit, però hi han vingut habitants de tota la Terra Mitjana. Unes 70 criatures. Hi ha molt elf, uns quants nans amb barbes poblades (tant ells com elles), algun humà, un parell de Gandalfs, també uns quants orcs i fins i tot un smaüg: «Soc un drac de la Terra Mitjana», es descriu per a neòfits una noia amb escames, banyes i cua. Només hi falta Gollum cridant «el meu tresooooor».

Mira, aquí hi ha la nòvia d’Àragorn. «M’agrada ser recordada pels meus propis mèrits», assegura rient aquesta clon d’Arwen / Liv Tyler: vestit principesc de vellut, cabells ¡fins als genolls! ¿Nom mortal? Carmen. Dina amb dos hòbbits i una humana. «Som un grup multicultural», diu l’elfa. «Ens agrada disfressar-nos –afegeix l’Andrea, una de les hòbbits–, perquè surt del que és normal».

A uns metres, un altre grup interracial: hi ha fins i tot un genet de Ròhan amb cota de malla. «El món de Darth Vader és més chungo», esbufega. Ningú ho diria, però tot el grup té una espasa làser al cotxe. «Aquí on ens veus, som Star Wars Catalunya». El genet rialler acostuma a ser Darth Vader; els hòbbits, soldats imperials. «Quan proves el costat fosc…», diuen. «La meitat ens coneixem d’altres saraus –assenyalen la resta de la Comarca barcelonina– i d’anar de superherois».

De seguida es crea ambient de comunitat de l’anell. Fins i tot es veu una elfa fent un petó a un orc. Hi ha hòbbits que mengen de pel·lícula amb la banda sonora ressonant al mòbil, brindis «pel professor» (Tolkien), cistelles plenes, menjar casolà i pa èlfic (embolicat en fulles).

Hi ha algun peu hòbbit no gaire pelut. «Doncs jo no m’he depilat», diu una noia d’orelles punxegudes. ¿Per què han vingut? «Ens agrada la pel·li i menjar», es justifiquen. ¿El que més els agrada? «L’ambient». «Compartir». «Fer una cosa nova».

Nans d’1,80

Al costat, «un nan de metre 80», es presenta Miguel Ángel. No és l’única mutació que es veu: més lluny hi ha un hòbbit d’1,90 («el fill bastard de Gàndalf amb alguna hòbbit», dirà ell). El Miguel Ángel ha vingut amb tota la família cosplayer. Ja no els miren com a bitxos raros, diuen. Els organitzadors els donen la raó: Barcelona és capital de l’oci alternatiu.

«Vaig a estomacar-me una estona», deixa anar un guerrer. Després de dinar, hi ha softcombat (combats medievals amb armes encoixinades). El Ricard, de Softcombat Barcelona Events, ha portat una vintena d’espases de tota mena. Sí, és un pícnic en què tot va –que diuen aquí– com l’anell (únic) al dit. elperiodico.cat
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

0 comentarios