NESTING, JOB SHARING, ... AIXÍ ET CONVENCEN ELS MITJANS DE DE SER POBRE MOLA


Maria és una 'treinteenager' que comparteix la seva 'minijob' fent 'jobsharing' i guanyant un bon 'sou emocional'. Quan arriba el cap de setmana a Maria li agrada practicar el 'nesting' en la seva Cuqui-mini-casa de 10 metres quadrats i preparar un bon sopar 'frigana' a la calor de la seva braser de cisco de carbó, convidar a algun amic, lluir algun bonic vestit de 'wardrobing' i conversar alegrement sobre el que ha millorat la seva vida des que no es queixa. Si no has entès ni papa del que acabem de dir és que no t'informes mitjançant alguns grans mitjans i encara no t'has assabentat que ser pobre és super cool.

Si tens treintaitantos i no tens on caure mort; si el teu curro és precari i més has de compartir sou i feina amb un altre precari com tu; si a més en la teva empresa et asseguren que estàs guanyant experiència personal i professional (motiu pel qual ho de cobrar, ia tal); si quan arriba el cap de setmana has de quedar-te a casa teva (per anomenar d'alguna manera a aquest cofurna minúscul en el qual vius); si el sopar l'has reciclat del contenidor d'escombraries del supermercat de la cantonada; si fa mesos que no pots encendre la calefacció perquè no pots pagar el rebut de la llum; i si has començat a posar-te roba nova amb l'etiqueta per dins per després poder tornar-la, felicitats: segons la neollengua dels mass media, estàs molt a la moda ia més hauries aprendre a gaudir-lo. Què fas llegint això? Va, a instagramear la foto del braser.

El Espanyol davant l'onada de fred ho té clar: Que pugi la llum el que vulgui!

O almenys això és el que sembla que volen que fem alguns mitjans que, d'un temps ençà, semblen obstinats a vendre'ns el glamour de la pobresa perquè creguem que les situacions de desemparament social i econòmic a què s'enfronta gran part de la població són, en realitat, super trendy. Vaja, que vivim millor que volem, i no se't passi queixar-te, que et poses molt pesadet i quan un no es queixa la vida pot ser meravellosa.

Notícia d'El País sobre el projecte Complaint Restraint February que proposava passar el mes de febrer sense queixar-se amb l'objectiu d'augmentar "la sensació de felicitat" i disminuir la d ' "estar cremat"

Podríem pensar que es tracten, com en el tema de la corrupció, de 'casos aïllats', però (encara corrent el risc que ens diguin conspiranoics) és que SÓN, com en el cas de la corrupció, molts exemples aïllats d'aquest intent mainstream de posar de moda ser pobres.

Imaginem un món distòpic en què la majoria de la població visqués en una situació pitjor que la viscuda fins aquell moment i que per mantenir el control social, la gent hagués d'acceptar dòcilment que ja no pot aspirar al que van aspirar les generacions anteriors. Per a això, el millor seria canviar els anhels de la gent perquè deixés de reclamar drets bàsics i estigués disposada a renunciar-hi a canvi, truqueu-bojos, de copets a l'esquena i de l'experiència i saviesa dels que sí que en saben.
Si fins abans que esclatés la crisi el capitalisme ens animava aspirar a ser rics i triomfadors, ara els mitjans insisteixen que no tot en la vida és el parné, i que és molt millor aspirar al reconeixement social. És a dir, tu curra que ja et pago jo amb aplaudiments. Adéu reivindicacions proletàries, hola 'salari emocional'.

El 'salari emocional' o com El Economista intenta convèncer-nos de pagar les factures amb part del reconeixement que ens dóna l'empresa per a la qual treballem

Perquè ser pobre està tan de moda que fins Kim Kardashian i Kanye West s'han pujat al carro de passar per morts de fam. No te n'adones? Aquesta dona i el seu marit que ho tenen tot, volen l'única cosa que no tenen: pobresa! I tu sí que ets pobre, no com ells, així que, sí, en ser pobre tu moles més que la mateixa Kardashian.

Veieu, ànimes de càntir, com ser pobre mola? I no només això, fins a podem sentir-nos superiors moralment a exercir la nostra pobresa i fins i tot fardar d'ella. Què no tinc ni un duro per sortir el cap de setmana? No sóc pobre, és que faig 'nesting' per assolir la il·luminació.

Segons El País, quedar-te a casa teva veient reposicions de 'Nit de Festa' calma l'ansietat. Això sí que és 'Bona Vida'. STRAMBOTIC - PUBLICO.ES

Publica un comentari a l'entrada

Més recent Anterior