El cotxe de cavalls, revestit de gala, porta l'urna de metacrilat que porta al seu interior el fèretre del difunto.El cotxe de cavalls, revestit de gala, porta l'urna de metacrilat que porta al seu interior el fèretre del difunt.
Tres de la tarda d'un calorós 23 de maig. A prop del Bar Citroën, a escassos metres de la plaça d'Espanya, diverses parelles de turistes observen amb estranyesa un cotxe de cavalls molt diferent als que es troben aparcats en aquest enclavament. No és de passatgers. O sí, segons es tingui en consideració, doncs a qui presta servei viatja cap a l'eternitat. El cotxer no llueix pantalons grisos ni pol blanc, com ho fan -uniformados- la majoria dels que es dediquen a aquest ofici. Porta una indumentària pròpia del segle XIX. Al darrere, una enorme urna de metacrilat de la qual pengen dues corones de flors. A dins, el fèretre de José Manuel Ruiz, un sevillà que abans de morir va expressar el seu desig que, arribat el desenllaç de la seva vida, el portessin al Parc de Maria Luisa, el lloc on solia acudir cada vegada que gaudia d'uns minuts lliures.
Aquest tipus de servei el presta l'empresa Cavufal. Els familiars dels morts, que així ho desitgin, poden sol·licitar un trasllat amb cotxe de cavalls, a semblança dels que se celebraven fins a principis del segle passat. L'empresa ha efectuat des de març 30 servicis d'aquest tipus. Segons els seus representants, el cotxe de cavalls no té cap cost afegit pel que fa al vehicle fúnebre. Els dolguts, a més, poden decidir l'itinerari que considerin més idoni per acomiadar un familiar.
Així ho va fer aquest dimarts María del Carmen Rebollar per donar l'últim adéu al seu espòs. Tots dos solien venir a la Plaça d'Espanya "a pelar la pava" quan eren joves. Vivien prop del parc. En nombres diferents de Menéndez Pelayo. Van ser nuvis durant 10 anys. Després han estat casat més de tres dècades. Una malaltia degenerativa va impedir fa tres anys que el seu marit tornés més a trepitjar aquests jardins. "Sempre que teníem un buit lliure portàvem a la nostra filla a jugar aquí", recorda la seva vídua, que explica que al seu marit li encantava parlar sobre les diferents glorietes del parc, els bancs ceràmics de la Plaça d'Espanya, els materials de què estan fabricats i la seva història. "Es coneixia el Parc de Maria Luisa com si fos casa seva. Per això l'hem portat aquí, on va ser tan feliç", postil·lava aquesta sevillana.
El recorregut va començar aquest dimarts des del Tanatori de la SE-30, gestionat per la companyia Mémora, amb la qual treballa l'empresa Cavufal. Va arribar a la Plaça d'Espanya i des d'allà es va dirigir pel Passeig de Colom -passant per davant de la Torre de l'Or i la plaça de toros- fins al cementiri de San Fernando, on va ser incinerat. El cotxe anava tirat per dos cavalls de raça holandesa, amb plomalls negres i mantes de gala. El cotxer vestia d'època. Així es va acomiadar, amb aires romàntics i a més de 30 graus, aquest sevillà del seu racó favorit, el parc de la felicitat. Aquest era el seu desig: tornar, a trot, als vells llocs on va estimar la vida. diariodesevilla.
Tres de la tarda d'un calorós 23 de maig. A prop del Bar Citroën, a escassos metres de la plaça d'Espanya, diverses parelles de turistes observen amb estranyesa un cotxe de cavalls molt diferent als que es troben aparcats en aquest enclavament. No és de passatgers. O sí, segons es tingui en consideració, doncs a qui presta servei viatja cap a l'eternitat. El cotxer no llueix pantalons grisos ni pol blanc, com ho fan -uniformados- la majoria dels que es dediquen a aquest ofici. Porta una indumentària pròpia del segle XIX. Al darrere, una enorme urna de metacrilat de la qual pengen dues corones de flors. A dins, el fèretre de José Manuel Ruiz, un sevillà que abans de morir va expressar el seu desig que, arribat el desenllaç de la seva vida, el portessin al Parc de Maria Luisa, el lloc on solia acudir cada vegada que gaudia d'uns minuts lliures.
Aquest tipus de servei el presta l'empresa Cavufal. Els familiars dels morts, que així ho desitgin, poden sol·licitar un trasllat amb cotxe de cavalls, a semblança dels que se celebraven fins a principis del segle passat. L'empresa ha efectuat des de març 30 servicis d'aquest tipus. Segons els seus representants, el cotxe de cavalls no té cap cost afegit pel que fa al vehicle fúnebre. Els dolguts, a més, poden decidir l'itinerari que considerin més idoni per acomiadar un familiar.
Així ho va fer aquest dimarts María del Carmen Rebollar per donar l'últim adéu al seu espòs. Tots dos solien venir a la Plaça d'Espanya "a pelar la pava" quan eren joves. Vivien prop del parc. En nombres diferents de Menéndez Pelayo. Van ser nuvis durant 10 anys. Després han estat casat més de tres dècades. Una malaltia degenerativa va impedir fa tres anys que el seu marit tornés més a trepitjar aquests jardins. "Sempre que teníem un buit lliure portàvem a la nostra filla a jugar aquí", recorda la seva vídua, que explica que al seu marit li encantava parlar sobre les diferents glorietes del parc, els bancs ceràmics de la Plaça d'Espanya, els materials de què estan fabricats i la seva història. "Es coneixia el Parc de Maria Luisa com si fos casa seva. Per això l'hem portat aquí, on va ser tan feliç", postil·lava aquesta sevillana.
El recorregut va començar aquest dimarts des del Tanatori de la SE-30, gestionat per la companyia Mémora, amb la qual treballa l'empresa Cavufal. Va arribar a la Plaça d'Espanya i des d'allà es va dirigir pel Passeig de Colom -passant per davant de la Torre de l'Or i la plaça de toros- fins al cementiri de San Fernando, on va ser incinerat. El cotxe anava tirat per dos cavalls de raça holandesa, amb plomalls negres i mantes de gala. El cotxer vestia d'època. Així es va acomiadar, amb aires romàntics i a més de 30 graus, aquest sevillà del seu racó favorit, el parc de la felicitat. Aquest era el seu desig: tornar, a trot, als vells llocs on va estimar la vida. diariodesevilla.
Tags:
COLLONADES
