Galícia en general i Ferrol en particular són terres màgiques de meigas, trasnos i lobisomes, però l'afluència d'OVNIS (Objectes Volants No Identificats) no és tan alta com ens agradaria als amants dels fenòmens estranys. Entre 1966 i 1993, tan sols quatre ovnis han estat albirats a Galícia, segons documents secrets ja desclassificats pel Ministeri de l'Interior. I va ser el 1966 a Ferrol (que aleshores encara es deia El Ferrol del Caudillo), comarca endarrerida en el convencional però capdavantera en qüestions diguem 'paranormals', on es va produir el primer cas d'ovnis del que es té constància en territori gallec , potser perquè era una zona molt vigilada per l'exèrcit.
L'albirament va tenir lloc el 2 d'abril de 1966 a l'Estació de Ràdio La Carreira, un immens centre de comunicacions de l'Armada situat entre les localitats de Narón i Valdoviño, pertanyents a la comarca de Ferrol. Segons el citat i desclassificat expedient X, un cap que estava de guàrdia, un zelador i dos mariners "observen en el cel un objecte voluminós de llum opaca que varia de forma cada cinc minuts aproximadament".
El cap va fer una foto a l'ovni, i el capità de corbeta i cap de l'estació radiotelegràfica va obrir un expedient en què consta que "l'objecte es trobava a l'esquerra de la Muntanya Campelo", un dels punts més alts de la província de la Corunya on llavors hi havia una important base militar. Després, l'ovni va sobrevolar les drassanes de Astano, on hi havia diversos vaixells de guerra en construcció, el port militar de Ferrol, els polvorins i va posar rumb cap a la desembocadura de la ria sense deixar rastre visible en el cel.
El cap que va veure l'ovni va realitzar un croquis en el qual descriu les fases de l'objecte de color blavós i forma arrodonida, que pel que sembla es va mantenir en el cel durant 45 minuts a una altura d'uns 200 metres sobre el sòl. L'objecte també va ser observat, el mateix dia a la mateixa hora, per un mariner des Xubia, Narón.
Más tarde, el ovni cayó en el mar de La Graña (de ahí que algunos lo bautizaran como “el ovni de La Graña”), un pequeño pueblo pesquero cercano a Ferrol, y sus restos fueron recogidos por unos pescadores que faenaban en la zona, que se quedaron perplejos con la forma del aparato y con la amalgama de lucecitas verdes, rojas y amarillas que lo adornaban, amén de unos complejos sistemas electrónicos que escapaban por completo a su comprensión.
Quan els pescadors van arribar al port de Ferrol amb l'ovni a sobre, un grup de militars de l'Armada dels esperava amb cares molt llargues per llevar-los el objecte i advertir-los severament que mantinguessin la boca tancada sobre això. L'objecte va ser pujat a una gòndola de l'exèrcit i escortat per un comboi de vehicles fins a la Graña. Allà van amagar l'enigmàtic ovni en un dels túnels que travessen la muntanya que hi ha a l'interior de la base de submarins de la Graña.
Segons va confessar un d'aquells militars molts anys després, els comandaments de la base de la Graña es van fer càrrec del cas i van demanar un silenci absolut i sepulcral sobre el mateix, tant als propis militars com a tots els testimonis: "Ni els nostres familiars podíem dir-los res d'allò ", recorda el militar, avui en situació de reserva.
L'esmentada font descriu l'ovni com "un objecte de grandària considerable, aproximadament com un Caça F86 Sabre, però sense ales i amb una gran tovera a la part posterior. Estava fabricat en un material groguenc similar al que es pot veure en alguns satèl·lits o en el mòdul lunar de l'Apollo ". Fonts aeroespacials van confirmar que es tractava de paper d'or, un material molt lleuger i resistent a la calor.
"Era una mena d'UAV (Vehicle aeris no tripulats) rudimentari per a aquests temps, però molt més avançat que qualsevol cosa que haguéssim vist o ens haguessin explicat per aquell temps", afirma el militar. Després de donar-li moltes voltes, els enginyers van arribar a la conclusió provisional que l'ovni podria ser un aparell espia, ja que estava equipat amb càmeres i dissenyat per "fer poc soroll" i desprendre una signatura tèrmica molt baixa.
Hi ha testimonis que asseguren que en el fusellatge de l'atuell van poder veure impreses les sigles NASA i el logo de l'agència aeroespacial nord-americana, però altres ho neguen. No seria desgavellat, ja que la zona de Ferrol era d'alt interès estratègic militar, i en aquell moment les drassanes de Astano i Bazán construïen vaixells de guerra per diversos països àrabs, que llavors anaven guerrejant amb Israel, aliat històric dels EUA.
Però si allò era una nau espia que vigilava Ferrol, per què dimonis portava llumetes de colors visibles en el seu fusellatge? L'Armada Espanyola va donar part a la base nord-americana de Rota i al cap de poc un combo de militars de l'exèrcit nord-americà es va presentar a Ferrol, va carregar l'objecte volador en un camió militar i se'l va endur per sempre més.
La Secció d'Intel·ligència de l'Estat Major va ocultar aquest expedient ovni fins als anys noranta, quan va decidir que deixés de ser matèria classificada. Ja llavors va deixar clar que "no consta investigació posterior" i que "la manca de les dades més elementals impedeix aventurar qualsevol tipus d'hipòtesis sobre la seva possible explicació".
A Espanya ningú, llevat de quatre conspiranoics, va prestar molta atenció a l'incident; als Estats Units, Spielberg ja hauria fet una pel·lícula basada en ell que podria haver-se titulat Trobades en el cinquè carallo.
L'esmentada font descriu l'ovni com "un objecte de grandària considerable, aproximadament com un Caça F86 Sabre, però sense ales i amb una gran tovera a la part posterior. Estava fabricat en un material groguenc similar al que es pot veure en alguns satèl·lits o en el mòdul lunar de l'Apollo ". Fonts aeroespacials van confirmar que es tractava de paper d'or, un material molt lleuger i resistent a la calor.
"Era una mena d'UAV (Vehicle aeris no tripulats) rudimentari per a aquests temps, però molt més avançat que qualsevol cosa que haguéssim vist o ens haguessin explicat per aquell temps", afirma el militar. Després de donar-li moltes voltes, els enginyers van arribar a la conclusió provisional que l'ovni podria ser un aparell espia, ja que estava equipat amb càmeres i dissenyat per "fer poc soroll" i desprendre una signatura tèrmica molt baixa.
Hi ha testimonis que asseguren que en el fusellatge de l'atuell van poder veure impreses les sigles NASA i el logo de l'agència aeroespacial nord-americana, però altres ho neguen. No seria desgavellat, ja que la zona de Ferrol era d'alt interès estratègic militar, i en aquell moment les drassanes de Astano i Bazán construïen vaixells de guerra per diversos països àrabs, que llavors anaven guerrejant amb Israel, aliat històric dels EUA.
Però si allò era una nau espia que vigilava Ferrol, per què dimonis portava llumetes de colors visibles en el seu fusellatge? L'Armada Espanyola va donar part a la base nord-americana de Rota i al cap de poc un combo de militars de l'exèrcit nord-americà es va presentar a Ferrol, va carregar l'objecte volador en un camió militar i se'l va endur per sempre més.
La Secció d'Intel·ligència de l'Estat Major va ocultar aquest expedient ovni fins als anys noranta, quan va decidir que deixés de ser matèria classificada. Ja llavors va deixar clar que "no consta investigació posterior" i que "la manca de les dades més elementals impedeix aventurar qualsevol tipus d'hipòtesis sobre la seva possible explicació".
A Espanya ningú, llevat de quatre conspiranoics, va prestar molta atenció a l'incident; als Estats Units, Spielberg ja hauria fet una pel·lícula basada en ell que podria haver-se titulat Trobades en el cinquè carallo.
*Atención: este artículo contiene datos, imágenes, documentos y gaitas del Cesid, Europa Press, El Confidencial Digital, La Voz de Galicia, e Informe Insólito. STRAMBOTIC - publico.es
Tags:
- KOLLONADES
