Té tan sols 15 centímetres de longitud, el crani allargat i les conques oculars enfonsades, de manera que alguns van suggerir que es tractava d'un alienígena.
El descobriment d'Ata, com és coneguda la petita mòmia, va tenir lloc l'any 2003, en una ciutat abandonada del desert d'Atacama de Xile. L'esquelet, que data de fa uns 40 anys, té tan sols 15 centímetres de longitud, el crani allargat i les conques oculars enfonsades, de manera que alguns van suggerir que es tractava d'un alienígena.
Garry Nolan, imnunóleg i microbiòleg de l'Escola de Medicina de Stanford va decidir examinar-la. En el seu estudi, publicat el 2013, va determinar que Ata sí que era humà i que va morir entre els 6 i els 8 anys (es creu per la formació dels seus ossos), cosa molt estranya tenint en compte la mida de la mòmia.
La incògnita del seu gènere i les seves característiques físiques tan estranyes seguien sense aclarir-se. Nolan va pensar que podria haver patit nanisme, però seguia sense cobrar sentit. Paolo Viscardo, conservador d'història natural al Museu Horniman de Londres, va explicar que no podria ser un nen, sinó que probablement es tractés d'un fetus avortat d'aproximadament 16 setmanes.
Cinc anys després, Nolan va reprendre el cas juntament amb el seu col·lega Atul Butte, de la Universitat de Califòrnia, van dur a terme una anàlisi genètica. L'estudi, publicat a "Genome Research", revelava una sèrie de mutacions responsables de les malformacions i manifestacions físiques mai abans presents en un ésser humà.
Segons l'anàlisi, Ata era un fetus en desenvolupament d'origen xilè. L'explicació al seu desenvolupament (d'un nen de 6 anys) es deu al fet que va patir un trastorn d'envelliment en els ossos. Es van donar almenys set mutacions en el seu cos, que corresponen a les malformacions facials, la deformitat en els ossos i la seva notable nanisme. L'anàlisi s'ha fet a Barcelona i el propietari de la mòmia és un español col·leccionista de coses ocultes.
.
.
.
.
...................................
Tags:
- KOLLONADES