Aielo de Malferit demana a la companyia poder utilitzar la història segons la qual el refresc va sorgir aquí amb el nom de Kola-coca. Després d'haver obtingut el compromís que les anotacions no seran fotografiades ni gravades, Joan Joan Micó, de 79 anys, últim propietari de Destil·leries Aielo, un negoci d'estètica fascinant i decadent fundat el 1880, s'aixeca, fa girar les rodes de la vella caixa forta que té al seu despatx i extreu el quadern en què està escrita l'autèntica fórmula de la Kola-coca. La Kola-coca no és la versió contracultural del refresc més famós del món, sinó la beguda que Joan, l'Ajuntament del petit municipi valencià d'Aielo de Malferit i la majoria dels seus 4.706 habitants consideren precursora de la Coca-Cola.
El Consistori ha demanat per carta a la multinacional nord-americana permís per usar aquest suposat vincle. Una història transmesa de pares a fills, de la qual no hi ha proves materials, segons la qual el xarop en què John Pemberton va basar la seva Coca-Cola es va inventar aquí. "Tots els indicis diuen que va ser així", afirma l'alcalde, José Luis Pinter, del PP, que aclareix: "El nostre objectiu és que els responsables de Coca-Cola vegin aquest projecte de bon grat, perquè el poble sigui conegut, no perseguim una altra cosa ".
La història d'Aielo camina entre la realitat i el mite, però algunes dades alimenten la llegenda. Fa 138 anys tres emprenedors locals, Enrique Ortiz, Ricardo Sanz i Bautista Aparici van obrir una destil·leria al poble. Aielo tenia llavors la meitat d'habitants, però una notable fama com a productor de vinyes americanes -que encara es conreen en els seus camps i es venen a zones productores de vi, com La Rioja- i licors. Joan mostra un certificat emmarcat amb data de 1892 en què la reina regent d'Espanya Maria Cristina d'Àustria concedeix a l'empresa el títol de proveïdor de la Casa Reial, permetent usar el seu escut d'armes en etiquetes i factures.
Les parets de l'immoble contenen retalls del ostentós paper pintat que el va decorar i estan plens d'altres exemples d'aquell temps de glòria: diplomes que acrediten participacions en certàmens celebrats fa més de 100 anys a Alexandria, Roma, Torí, Brussel·les, París, Bordeus o Xicago.
Aparici, un dels tres propietaris originals, exercia de comercial. Recorria el món de finals del segle XIX amb una maleta carregada de mostres dels seus productes, que repartia per obrir mercats. Entre ells, el Xarop Superior de Kola-coca. El relat que s'ha transmès a Aielo és que el 1885 l'empresari va presentar el seu producte a Filadèlfia. Un any més tard el farmacèutic nord-americà John Pemberton va treure al mercat la seva beguda a Atlanta, Geòrgia, un Estat que acabava d'aprovar la seva llei seca.
Els ingredients bàsics de la Coca-Cola eres fulles de coca, nou de cola i aigua de soda. L'única diferència amb la beguda d'Aielo és que aquesta es barrejava amb "aigua fresca", diu Joan. "Era un xarop, com els que es feien i encara seguim fent de llimona, granadina i pinya".
El de Kola-coca, en canvi, va deixar de produir-se. L'explicació popular és que en algun moment, entre principis del segle XX i els anys 50, representants de la companyia van visitar Aielo i van adquirir la marca per evitar problemes comercials a Espanya, però tampoc hi ha justificants d'aquella suposada transacció.
"La marca", afirma un portaveu de Coca-Cola, "ha transcendit de tal manera que és propietat de tot el món. Ens ha passat en altres zones i del món, i per a nosaltres és un orgull". - elpais.es
Tags:
KOLLO11
