PER QUÈ NO PODEM FER-NOS PESSIGOLLES A NOSALTRES MATEIXOS?


Quan pensem en tortura, el primer que no ve al cap no és un martell, una cadira elèctrica, elèctrodes en els mugrons o dents i alicates; no. El primer que ens ve al cap és una cosa molt pitjor, una mica infinitament més cruel i malvat; cosa que fa que, qualsevol persona, cedeixi davant el torturador: les pessigolles.
Però sabíeu que no és possible fer-se pessigolles a un mateix? Si no ens creieu, Intenteu. Ho heu aconseguit? Eh que no? Doncs aquí us explicarem el perquè d'aquest fenomen tan estrany.
El primer motiu (i el més important) és que som conscients de la diferència entre els nostres moviments i dels provinents d'altres persones. Estem nosaltres, però també hi ha els altres i el nostre conscient ho sap.
Encara no s'ha pogut demostrar com la nostra ment separa, de forma tan clara, les sensacions que ens fem nosaltres mateixes i les que ens fan els altres, però s'entén que la mera consciència ja aporta aquest 'factor diferencial'. És complicat.
Sarah-Jayne Blakemore és una investigadora de l'University College de Londres, que va decidir fer un experiment amb una 'màquina de pessigolles' per intentar comprovar com el cervell pren la decisió de si som nosaltres mateixes o lxs altres. Per a això, va escanejar el cervell de diversos subjectes experimentals mentre se'ls feien pessigolles amb una màquina i mentre se les feien ells mateix. La conclusió va ser que el nostre cerebel detecta que estem movent alguna de les nostres extremitats i, a continuació, emet un altre senyal que 'anul' l'activitat de l'escorça somatosensorial, encarregada de les experiències tàctils.
Llavors, és possible evadir aquest mecanisme? Seríem capaços, sabent això, de fer-nos pessigolles a nosotraltres mateixos?. La doctora Blakemore va aconseguir controlar, mitjançant estimulació magnètica cerebral, el peu d'algú i mantenir-lo quiet en contra de la voluntat del subjecte. Quan es feia pessigolles ell mateix, aquestes sorgien efecte.
Altres estudis van intentar, mitjançant altres formes que fregaven la 'experiència extracorporal', si era possible enganyar el cervell i fer-li creure que estàvem en la perspectiva d'una altra persona perquè, en fer-nos pessigolles, aquestes sorgissin efecte, ja que el cervell estaria confós... però no va funcionar: no pots fer-te pessigolles amb els teus propis moviments. - VIA:CABROWORLD.COM

Publica un comentari a l'entrada

Més recent Anterior