Es diu que el porc és un animal del qual s'aprofita tot, i sembla que aviat podrem dir el mateix del pollastre. La start-up nord-americà Just està a punt de ser la primera a comercialitzar carn de pollastre conreada en un bioreactor. Concretament mitjançant cèl·lules extretes del seu plomatge. Segons Josh Tetrick, director executiu de la companyia, estarà disponible a botigues i restaurants abans de finals d'aquest mateix any.
Les aus no tenen nuggets, tenen pits i cuixes, però Just ha començat a produir-los en un laboratori, i a més, assegura que per a això no cal matar l'animal, de manera que podrem menjar-los mentre el pollastre del qual procedeixen encara picoteja cucs per alguna granja.
És el que es coneix com clean meat (carn neta), carn conreada o carn in vitro, i és un dels sectors d'investigació en nous aliments que més inversió estan atraient i en què més empreses competeixen. Just ha aconseguit més de 270 milions d'euros, molt més que companyies com les israelianes Super Meat o la nord-americana Memphis Meats.
Els arguments a favor d'aquest tipus de carn són un resum de l'evangeli que prediquen els animalistes -no és ètic que per alimentar-nos milions d'animals hagin de patir i morir-, de la preocupació que la producció de proteïna animal té sobre el medi ambient - se la fa responsable d'un alt percentatge de les emissions de carboni- i també dels dubtes que el sistema actual de producció d'animals de granja pugui alimentar de forma sostenible a una població mundial que va en augment any rere any.
La carn conreada pot semblar una cosa pròxima a la ciència ficció, però el procés bàsic fa temps que s'usa per a, per exemple, "produir goma xantana (un additiu) en bioreactors", explica Silvia de Lamo, professora dels departaments d'Enginyeria Química de la UOC i la URV.
El farmacòleg holandès Mark Post va ser el primer a crear una hamburguesa a partir de cèl·lules, l'agost del 2013. Post va obtenir, mitjançant una biòpsia, cèl·lules animals i les va fer créixer en un bioreactor fins a obtenir carn per fer una hamburguesa. L'invent per produir una única unitat va costar 250.000 dòlars. Per fer créixer les cèl·lules cal, literalment, alimentar-les amb factors de creixement. Post va usar sèrum fetal boví, que -segons De Lamo- presenta el doble inconvenient que "és molt car i que per aconseguir-ho cal matar algun animal". Aquesta és una tècnica amb la qual és possible "cultivar carn de qualsevol animal o peix", afirma l'experta.
Si Just presumeix que per fer les seves nuggets no ha estat necessari matar cap criatura vivent és perquè "els factors de creixement -els nutrients amb què alimenten les cèl·lules que s'extreuen de la biòpsia d'una ploma- són d'origen vegetal". Òbviament, quins són aquests nutrients, en quina proporció cal administrar-los i com i de quina planta s'obtenen és el gran secret i objecte de patent. Aquest aspecte és, amb perdó, l'autèntica gallina dels ous d'or o la mare dels ous.
Segons la start up, "al món hi ha més de 300.000 espècies vegetals de les que no s'ha explorat com poden fer que les nostres galetes, la nostra pasta o els nostres gelats siguin millors".
Al laboratori, 1 nugget triga dos dies a créixer, però traslladar el sistema a escala industrial "no és un problema, només és una qüestió de proporcions", diu De Lamo. El que sí que pot ser més complicat és l'acceptació d'aquest tipus d'ingredients per part dels consumidors, ja que organolèpticament no acaben de ser iguals a la carn d'animals sacrificats. "El producte final no té greixos ni teixit connectiu, sense sang, que és el que dóna color i gust de la carn", i per tant obliga a afegir colorants i altres additius. Segurament per això Just ha triat els nuggets com a punt de partida, perquè és la carn de pollastre que menys s'assembla a l'autèntica carn de pollastre. - lavanguardia.com
Les aus no tenen nuggets, tenen pits i cuixes, però Just ha començat a produir-los en un laboratori, i a més, assegura que per a això no cal matar l'animal, de manera que podrem menjar-los mentre el pollastre del qual procedeixen encara picoteja cucs per alguna granja.
És el que es coneix com clean meat (carn neta), carn conreada o carn in vitro, i és un dels sectors d'investigació en nous aliments que més inversió estan atraient i en què més empreses competeixen. Just ha aconseguit més de 270 milions d'euros, molt més que companyies com les israelianes Super Meat o la nord-americana Memphis Meats.
Els arguments a favor d'aquest tipus de carn són un resum de l'evangeli que prediquen els animalistes -no és ètic que per alimentar-nos milions d'animals hagin de patir i morir-, de la preocupació que la producció de proteïna animal té sobre el medi ambient - se la fa responsable d'un alt percentatge de les emissions de carboni- i també dels dubtes que el sistema actual de producció d'animals de granja pugui alimentar de forma sostenible a una població mundial que va en augment any rere any.
La carn conreada pot semblar una cosa pròxima a la ciència ficció, però el procés bàsic fa temps que s'usa per a, per exemple, "produir goma xantana (un additiu) en bioreactors", explica Silvia de Lamo, professora dels departaments d'Enginyeria Química de la UOC i la URV.
El farmacòleg holandès Mark Post va ser el primer a crear una hamburguesa a partir de cèl·lules, l'agost del 2013. Post va obtenir, mitjançant una biòpsia, cèl·lules animals i les va fer créixer en un bioreactor fins a obtenir carn per fer una hamburguesa. L'invent per produir una única unitat va costar 250.000 dòlars. Per fer créixer les cèl·lules cal, literalment, alimentar-les amb factors de creixement. Post va usar sèrum fetal boví, que -segons De Lamo- presenta el doble inconvenient que "és molt car i que per aconseguir-ho cal matar algun animal". Aquesta és una tècnica amb la qual és possible "cultivar carn de qualsevol animal o peix", afirma l'experta.
Si Just presumeix que per fer les seves nuggets no ha estat necessari matar cap criatura vivent és perquè "els factors de creixement -els nutrients amb què alimenten les cèl·lules que s'extreuen de la biòpsia d'una ploma- són d'origen vegetal". Òbviament, quins són aquests nutrients, en quina proporció cal administrar-los i com i de quina planta s'obtenen és el gran secret i objecte de patent. Aquest aspecte és, amb perdó, l'autèntica gallina dels ous d'or o la mare dels ous.
Segons la start up, "al món hi ha més de 300.000 espècies vegetals de les que no s'ha explorat com poden fer que les nostres galetes, la nostra pasta o els nostres gelats siguin millors".
Al laboratori, 1 nugget triga dos dies a créixer, però traslladar el sistema a escala industrial "no és un problema, només és una qüestió de proporcions", diu De Lamo. El que sí que pot ser més complicat és l'acceptació d'aquest tipus d'ingredients per part dels consumidors, ja que organolèpticament no acaben de ser iguals a la carn d'animals sacrificats. "El producte final no té greixos ni teixit connectiu, sense sang, que és el que dóna color i gust de la carn", i per tant obliga a afegir colorants i altres additius. Segurament per això Just ha triat els nuggets com a punt de partida, perquè és la carn de pollastre que menys s'assembla a l'autèntica carn de pollastre. - lavanguardia.com
Tags:
- ALTRES COLLONADES
