Arribar a la mort i dir adéu a aquest món enterrat en una bota de futbol, un peix, un gra de cacau o una gegantina bíblia és una cosa habitual a Ghana, on molts aspiren a ser sepultats en taüts que enalteixin el seu ofici o allò que van estimar en vida.
"Els fèretres solen representar la professió o la posició social que el mort va ostentar en la seva comunitat; per exemple, un agricultor de cacau serà enterrat en un gra d'aquest fruit", explica a Efe a Accra, Ghana, Eric Adjetey, tercera generació de una família d'artesans ghanesos.
"Però al mateix temps, algú molt ric que sempre es mogués en el seu luxós cotxe d'un costat a un altre podria perfectament ser enterrat en el mateix model Mercedes-Benz que tant adorava", afegeix aquest expert en la fabricació de "taüts de disseny" .
"Els fèretres solen representar la professió o la posició social que el mort va ostentar en la seva comunitat; per exemple, un agricultor de cacau serà enterrat en un gra d'aquest fruit", explica a Efe a Accra, Ghana, Eric Adjetey, tercera generació de una família d'artesans ghanesos.
"Però al mateix temps, algú molt ric que sempre es mogués en el seu luxós cotxe d'un costat a un altre podria perfectament ser enterrat en el mateix model Mercedes-Benz que tant adorava", afegeix aquest expert en la fabricació de "taüts de disseny" .
Fill i nét d'artesans fusters, per Adjetey tot va començar, d'alguna manera, quan a principis dels anys 50 el seu avi va decidir complir el darrer desig de la seva difunta dona: enterrar-la en un fèretre amb forma d'avió.
"Sempre sobrevolaven el taller avions disposats a aterrar a l'aeroport internacional de Kotoka (Accra) i la meva àvia sempre deia el molt que li agradaria volar en un d'ells. Mai ho va fer, però quan va morir, el meu avi li va construir un a mida" , relata a Efe Adjetey.
En una societat de pescadors com la ghanesa, donar sepultura a una dona gran en un aeroplà va ser un fet "inaudit i sorprenent", segons Adjetey, una fita sense precedents que va marcar l'inici de nous encàrrecs i va portar prosperitat i renom a la seva família.
Des de llavors, malgrat alguns sots en el camí, la devoció familiar per aquest ofici s'ha mantingut incòlume, fins i tot després que el pare de Adjetey li aconsellés anar a la universitat i no seguir els seus passos.
"A Ghana la fusteria no està vista com una bona professió. Igual que el meu pare, molts altres no volen que els seus fills es dediquin a això", explica l'artesà, "però si saps el que realment vols fer no necessites que ningú et digui el que et convé i el que no ".
Ser artesà d'aquest tipus de fèretres implica dedicar setmanes a tallar i acoblar peces de fusta -treballant sota una xafogor Equatorial-, per després concloure amb un detallat i laboriós treball de pintura que fa que aquestes petites figures siguin gairebé idèntiques a les reals.
Però, per Adjetey, més enllà de l'esforç físic, el seu treball simbolitza una rica tradició cultural imprescindible per a la posterior celebració de tot ritual fúnebre, que a Ghana duren diversos dies i conclouen amb un banquet al qual assisteixen centenars o milers de convidats.
"Per ser un bon artesà de taüts has de saber el que representa cada figura. Molts han perdut això i no poden dir-te el que estan fent ni per què", es lamenta el fuster, que dóna com a exemple d'aquest bon entendre la construcció d'un fèretre amb forma de tortuga o de cargol per advocats i líders comunitaris, ja que "resolen els teus problemes encara que els porti cert temps".
A més d'honrar el nom del difunt, els funerals ghanesos són també un símbol de l'estatus social de la família, de manera que moltes mantenen els seus morts durant mesos al dipòsit de cadàvers mentre organitzen una cerimònia amb magnificència, en què només el taüt vaig poder arribar a costar 2.000 dòlars.
"Donar-li als teus pares un enterrament adequat et fa encaixar en la comunitat i en la societat. Significa que vas viure una bona vida i que vas ser capaç d'estalviar. Per això, fins i tot quan els familiars no tenen prou diners recorren a un préstec", detalla , i recorda que els convidats hauran també fer una donació.
La família recull el taüt dijous i l'hi ensenyen a la resta de la família; el divendres al matí treuen el cos del dipòsit de cadàvers i el porten per rentar-lo a la casa de la mare, "el primer lloc en el qual el mort va ser rentat quan va néixer", i d'aquí el traslladen a la casa del pare, on roman fins diumenge, dia de la missa.
"(Es tracta) d'una cerimònia immensa, entre 500 i 2.000 convidats depenent de com de conegut fossis a la teva comunitat. És molta gent a la qual donar de menjar i de beure", afegeix.
Tot i que aquests funerals poden superar els 10.000 dòlars, els familiars no escatimen a l'hora d'instaurar carpes, vestir de vestit al difunt o convidar a qualsevol conegut; tot és poc quan el que està en joc és l'honor del difunt i el nom de la família.
"No els importa massa el preu que paguen pel fèretre, tot i que sempre intentaran regatejar", conclou Adjetey, orgullós de donar alè a una tradició que recorda allò que un va estimar durant la seva vida. - vist a: ojo.pe
"No els importa massa el preu que paguen pel fèretre, tot i que sempre intentaran regatejar", conclou Adjetey, orgullós de donar alè a una tradició que recorda allò que un va estimar durant la seva vida. - vist a: ojo.pe
Tags:
collonaes
