La temperatura de l'escrot no era una de les grans preguntes de la ciència, però sí que era una cosa que intrigava a dos investigadors de la Universitat de Tolosa. Fins que es van posar a estudiar-la, la humanitat es mantenia en suspens: segons el sistema de mesurament que es fes servir, ambdós costats de l'escrot romanien a la mateixa temperatura o l'esquerre sempre estava més calent. Per resoldre el misteri, Roger Mieusset i Bourras Bengoudifa van dissenyar tres experiments en què van mesurar la temperatura escrotal d'onze carters i altres tants conductors d'autobús que romanien dempeus i asseguts, respectivament, durant hora i mitja. El resultat de la prova va ser que els homes vestits tenen més temperatura a la banda esquerra de l'escrot. Aquesta sorprenent asimetria ha merescut el Ig Nobel d'Anatomia d'aquest any, els guardons que "primer fan riure i després fan pensar".
En tres experiments van mesurar la temperatura escrotal d'onze carters i altres tants conductors d'autobús durant hora i mitja.
Com cada any, i van 29 ja, al Teatre Sanders de la Universitat de Harvard es festeja l'esperit més gamberro de la ciència: els premis Ig Nobel, la paròdia dels guardons de l'Acadèmia Sueca. Aquesta cerimònia reconeix els estudis científics més descacharrantes de l'any, ja sigui per les seves conclusions com pel seu plantejament. De vegades, els mateixos investigadors són conscients del que risible del seu treball, però en altres el treball de tota una vida es converteix en un incòmode humor involuntari. Com diu al final de l'esdeveniment el seu impulsor, Marc Abrahams: "Si no vas guanyar un Premi Ig Nobel aquesta nit, i especialment si ho vas fer, millor sort l'any que ve". Tot i els èxits dels darrers anys, en aquesta edició no hi va haver cap guanyador espanyol.
Al costat del de les calors escrotals, altres premis van provocar les rialles del públic durant la cerimònia. Per exemple, la màquina iraniana per canviar bolquers als nadons, patentada l'any passat, que va merèixer el premi en la categoria d'Enginyeria. L'aspecte de l'invent, a mig camí entre una rentadora i una màquina medieval de tortura, no promet grans èxits comercials, ja que l'aparell requereix que el nadó se li meta dins del cubicle i se li amarrin les piernitas a l'interior.
El Ig Nobel de la Pau el va merèixer una investigació internacional que pretenia entendre per què i on es produeix més plaer en gratar una picor. Per a això, van sotmetre a la picor produïda per una planta irritant a 18 subjectes a l'avantbraç, el turmell i l'esquena. Els investigadors van descobrir que la intensitat de la picor varia segons la zona del cos, així com el plaer percebut a rascar-se, que tendeix a ser proporcional al picor inicial. Aquest guardó recorda al que va rebre fa quatre anys un entomòleg que es va picar centenars de vegades amb abelles per tot el cos, inclòs el penis, per descobrir quin era el punt més dolorós del cos en el qual rebre una picada.
En Medicina, el guardó va ser per a un grup de científics italians que van dedicar diversos anys i estudis a analitzar la influència del consum de pizza en diferents tipus de càncer. Un altre premi sanitari, el d'Educació Mèdica, se li va concedir a Karen Pryor, la inventora d'un sistema d'entrenament de gossos, per proposar el seu ús per entrenar els cirurgians ortopèdics. Els japonesos que van mesurar la quantitat de saliva que produeix diàriament un noi de quinze es van emportar el premi en la categoria de Química. Segons van calcular, als quinze anys es produeixen uns 500ml diaris de baves, la meitat durant els àpats, i pràcticament res durant el son.
El Ig Nobel de la Pau el va merèixer una investigació internacional que pretenia entendre per què i on es produeix més plaer en gratar una picor.
Andreas i Timothy Voss, pare i fill, van rebre l'Ig Nobel d'Economia per descobrir, després d'analitzar set tipus diferents de bitllets d'ús corrent, que el leu romanès és el bitllet que més bacteris conté i difon.
El guardó en Psicologia va ser per a l'alemany Fritz Strack "per descobrir que sostenir un bolígraf a la boca et fa somriure, el que et fa més feliç, i després descobrir que no és així". Un reconeixement que emmarca a la perfecció el gran problema d'aquest camp: la crisi de replicabilitat dels estudis. Moltes de les troballes de la disciplina després resulten ser un bluf quan ningú aconsegueix reproduir aquests descobriments. Strack va publicar el 1988 un article en què explicava com forçar un somriure artificialment, sostenint un boli amb la boca, millorava l'humor de la gent. En resum, que el gest i el sentiment estan tan lligats que es indueixen l'un a l'altre en ambdues direccions. En 2017, el mateix Strack escrivia un article assumint que aquesta hipòtesi del feedback facial no funciona.
En tres experiments van mesurar la temperatura escrotal d'onze carters i altres tants conductors d'autobús durant hora i mitja.
Com cada any, i van 29 ja, al Teatre Sanders de la Universitat de Harvard es festeja l'esperit més gamberro de la ciència: els premis Ig Nobel, la paròdia dels guardons de l'Acadèmia Sueca. Aquesta cerimònia reconeix els estudis científics més descacharrantes de l'any, ja sigui per les seves conclusions com pel seu plantejament. De vegades, els mateixos investigadors són conscients del que risible del seu treball, però en altres el treball de tota una vida es converteix en un incòmode humor involuntari. Com diu al final de l'esdeveniment el seu impulsor, Marc Abrahams: "Si no vas guanyar un Premi Ig Nobel aquesta nit, i especialment si ho vas fer, millor sort l'any que ve". Tot i els èxits dels darrers anys, en aquesta edició no hi va haver cap guanyador espanyol.
Al costat del de les calors escrotals, altres premis van provocar les rialles del públic durant la cerimònia. Per exemple, la màquina iraniana per canviar bolquers als nadons, patentada l'any passat, que va merèixer el premi en la categoria d'Enginyeria. L'aspecte de l'invent, a mig camí entre una rentadora i una màquina medieval de tortura, no promet grans èxits comercials, ja que l'aparell requereix que el nadó se li meta dins del cubicle i se li amarrin les piernitas a l'interior.
El Ig Nobel de la Pau el va merèixer una investigació internacional que pretenia entendre per què i on es produeix més plaer en gratar una picor. Per a això, van sotmetre a la picor produïda per una planta irritant a 18 subjectes a l'avantbraç, el turmell i l'esquena. Els investigadors van descobrir que la intensitat de la picor varia segons la zona del cos, així com el plaer percebut a rascar-se, que tendeix a ser proporcional al picor inicial. Aquest guardó recorda al que va rebre fa quatre anys un entomòleg que es va picar centenars de vegades amb abelles per tot el cos, inclòs el penis, per descobrir quin era el punt més dolorós del cos en el qual rebre una picada.
En Medicina, el guardó va ser per a un grup de científics italians que van dedicar diversos anys i estudis a analitzar la influència del consum de pizza en diferents tipus de càncer. Un altre premi sanitari, el d'Educació Mèdica, se li va concedir a Karen Pryor, la inventora d'un sistema d'entrenament de gossos, per proposar el seu ús per entrenar els cirurgians ortopèdics. Els japonesos que van mesurar la quantitat de saliva que produeix diàriament un noi de quinze es van emportar el premi en la categoria de Química. Segons van calcular, als quinze anys es produeixen uns 500ml diaris de baves, la meitat durant els àpats, i pràcticament res durant el son.
El Ig Nobel de la Pau el va merèixer una investigació internacional que pretenia entendre per què i on es produeix més plaer en gratar una picor.
Andreas i Timothy Voss, pare i fill, van rebre l'Ig Nobel d'Economia per descobrir, després d'analitzar set tipus diferents de bitllets d'ús corrent, que el leu romanès és el bitllet que més bacteris conté i difon.
El guardó en Psicologia va ser per a l'alemany Fritz Strack "per descobrir que sostenir un bolígraf a la boca et fa somriure, el que et fa més feliç, i després descobrir que no és així". Un reconeixement que emmarca a la perfecció el gran problema d'aquest camp: la crisi de replicabilitat dels estudis. Moltes de les troballes de la disciplina després resulten ser un bluf quan ningú aconsegueix reproduir aquests descobriments. Strack va publicar el 1988 un article en què explicava com forçar un somriure artificialment, sostenint un boli amb la boca, millorava l'humor de la gent. En resum, que el gest i el sentiment estan tan lligats que es indueixen l'un a l'altre en ambdues direccions. En 2017, el mateix Strack escrivia un article assumint que aquesta hipòtesi del feedback facial no funciona.
El premi en la categoria de Biologia se'l va endur un equip internacional de científics que va descobrir que les paneroles mortes magnetitzades es comporten de forma diferent a les paneroles vives magnetitzades. Aquesta troballa, que van publicar l'any passat en la important revista Scientific Reports, és una troballa molt interessant al seu camp, perquè mitjançant el sistema que desenvolupen en el seu article es pot estudiar la funció magnètica dels teixits de molts animals, de la qual es desconeixen molts aspectes.
En Física, els guanyadors van ser els científics que van estudiar el motiu pel qual els wombats defequen excrements cúbiques. Molts descobriran, gràcies a aquest premi, que els wombats deposen excrements en forma de cubs i hi haurà fins i tot els que descobreixin que hi ha un animal australià anomenat wombat. Usant exemplars eutanasitzats després de caure atropellats, els científics van descobrir que al final de l'intestí la femta del wombat passen d'un estat líquid a un de sòlid en forma de cub de 2 centímetres gràcies a l'elasticitat i flexibilitat de les parets de l'intestí, que premsen l'excrement amb aquesta peculiar forma.- elpais.es
En Física, els guanyadors van ser els científics que van estudiar el motiu pel qual els wombats defequen excrements cúbiques. Molts descobriran, gràcies a aquest premi, que els wombats deposen excrements en forma de cubs i hi haurà fins i tot els que descobreixin que hi ha un animal australià anomenat wombat. Usant exemplars eutanasitzats després de caure atropellats, els científics van descobrir que al final de l'intestí la femta del wombat passen d'un estat líquid a un de sòlid en forma de cub de 2 centímetres gràcies a l'elasticitat i flexibilitat de les parets de l'intestí, que premsen l'excrement amb aquesta peculiar forma.- elpais.es
Tags:
@@KOLLONADES
