La justícia dóna la raó a la comunitat, que l'havia demandat per les molèsties que provocaven els ocells i els desperfectes a la façana causats pels excrements.
És una discussió típica a aquelles comunitats de veïns al voltant de les quals, per estar situades a prop d'algun parc o per tenir zones enjardinades, pul·lulen animals de carrer: és convenient o inconvenient donar-los de menjar? Els que defensen que tenir cura a altres éssers vius (hi ha qui arriba, fins i tot, a baixar-los plats cuinats expressament per a ells) és una mena d'obligació moral, xoquen amb els que apunten l'insalubre i perillós que és viure envoltat d'animals salvatges, vagabunds o abandonats , encara que siguin petits. Tesi, aquesta última, que han assumit la majoria d'ajuntaments en les seves ordenances municipals, que prohibeixen alimentar-, especialment si d'això es deriven danys o molèsties a altres ciutadans.
A més d'exposar-se a possibles multes, aquests veïns han de saber que la seva sensibilitat animalista pot comportar un seriós problema legal amb la seva comunitat. Així li ha passat a una dona de Barcelona, a qui, després de ser demandada pels seus veïns, l'Audiència Provincial (AP) ha prohibit l'ús del seu propi habitatge durant un any per donar de menjar als coloms des de la seva finestra i en les proximitats de la porteria de l'edifici. A més, segons la sentència, haurà d'indemnitzar la resta de propietaris amb 1.363 euros per les molèsties i els danys ocasionats pels animals a la façana de l'edifici.
El conflicte ve de lluny. El 2008, la comunitat ja va aconseguir que la justícia dictés una sentència que condemnava la dona a abstenir-se de donar de menjar i beure a les aus a l'ampit de les finestres del seu pis i en l'entorn de l'edifici. No obstant això, no es va donar per al·ludida i, el 2017, després de comprovar que no cessava en la seva actitud, els propietaris van interposar una nova demanda contra ella.
Què reparacions d'un habitatge de lloguer ha de pagar el propietari i quines el llogater?
Els inquilins d'habitacions no gaudeixen de la protecció que dóna la llei als que lloguen l'habitatge completa
Pot la comunitat de propietaris fer fora els meus gossos de pis?
En aquest nou procés judicial, el jutjat de primera instància va entendre provat que la senyora donava de menjar als coloms i, per això, el va obligar a abandonar aquesta conducta i el va privar de l ' "ús i gaudi de l'immoble" durant dotze mesos. A més, va fixar una indemnització a favor de la comunitat de 1.363 euros. L'afectada va recórrer en apel·lació al·legant, entre altres coses, la desproporció de la mesura. Va argumentar que la presència de més brutícia de la normal a la façana de l'edifici podia ser degut a altres raons, com l'aigua de la pluja o el despreniment d'algun tros de l'ampit de les finestres.
No obstant això, l'AP de Barcelona rebutja el seu raonament i justifica la condemna que, "a l'marge de l'deslluïment de l'edifici a causa de la femta dels coloms", la molèstia que generen les aus per als altres propietaris "va més enllà del que que es considera justificat que els veïns han de suportar en una ordenada i habitual convivència ". Els jutges, a més de tenir per acreditat "l'acte incívic realitzat per la demandada i la seva importància", valoren que aquesta conducta hagi estat dilatada en el temps i que els perjudicis als altres "traspassen el llindar de la simple incomoditat, consistint en una pertorbació greu de la convivència veïnal per la seva intensitat ". A el procediment s'havien aportat reportatges fotogràfics que provaven la forta presència de coloms a l'edifici i els desperfectes provocats per les seves excrements, així com el testimoni de pràcticament tots els copropietaris.
Acció de cessació
L'instrument que va activar la comunitat de veïns per aconseguir que un jutge sancionés la dona per una activitat realitzada casa és l'anomenada acció de cessació. Aquesta figura és l'eina que la llei dóna als propietaris d'un bloc d'habitatges per poder obligar a un d'ells al fet que deixi de fer allò que resulta especialment molest, insalubre, nociu o perillós.
És una discussió típica a aquelles comunitats de veïns al voltant de les quals, per estar situades a prop d'algun parc o per tenir zones enjardinades, pul·lulen animals de carrer: és convenient o inconvenient donar-los de menjar? Els que defensen que tenir cura a altres éssers vius (hi ha qui arriba, fins i tot, a baixar-los plats cuinats expressament per a ells) és una mena d'obligació moral, xoquen amb els que apunten l'insalubre i perillós que és viure envoltat d'animals salvatges, vagabunds o abandonats , encara que siguin petits. Tesi, aquesta última, que han assumit la majoria d'ajuntaments en les seves ordenances municipals, que prohibeixen alimentar-, especialment si d'això es deriven danys o molèsties a altres ciutadans.
A més d'exposar-se a possibles multes, aquests veïns han de saber que la seva sensibilitat animalista pot comportar un seriós problema legal amb la seva comunitat. Així li ha passat a una dona de Barcelona, a qui, després de ser demandada pels seus veïns, l'Audiència Provincial (AP) ha prohibit l'ús del seu propi habitatge durant un any per donar de menjar als coloms des de la seva finestra i en les proximitats de la porteria de l'edifici. A més, segons la sentència, haurà d'indemnitzar la resta de propietaris amb 1.363 euros per les molèsties i els danys ocasionats pels animals a la façana de l'edifici.
El conflicte ve de lluny. El 2008, la comunitat ja va aconseguir que la justícia dictés una sentència que condemnava la dona a abstenir-se de donar de menjar i beure a les aus a l'ampit de les finestres del seu pis i en l'entorn de l'edifici. No obstant això, no es va donar per al·ludida i, el 2017, després de comprovar que no cessava en la seva actitud, els propietaris van interposar una nova demanda contra ella.
Què reparacions d'un habitatge de lloguer ha de pagar el propietari i quines el llogater?
Els inquilins d'habitacions no gaudeixen de la protecció que dóna la llei als que lloguen l'habitatge completa
Pot la comunitat de propietaris fer fora els meus gossos de pis?
En aquest nou procés judicial, el jutjat de primera instància va entendre provat que la senyora donava de menjar als coloms i, per això, el va obligar a abandonar aquesta conducta i el va privar de l ' "ús i gaudi de l'immoble" durant dotze mesos. A més, va fixar una indemnització a favor de la comunitat de 1.363 euros. L'afectada va recórrer en apel·lació al·legant, entre altres coses, la desproporció de la mesura. Va argumentar que la presència de més brutícia de la normal a la façana de l'edifici podia ser degut a altres raons, com l'aigua de la pluja o el despreniment d'algun tros de l'ampit de les finestres.
No obstant això, l'AP de Barcelona rebutja el seu raonament i justifica la condemna que, "a l'marge de l'deslluïment de l'edifici a causa de la femta dels coloms", la molèstia que generen les aus per als altres propietaris "va més enllà del que que es considera justificat que els veïns han de suportar en una ordenada i habitual convivència ". Els jutges, a més de tenir per acreditat "l'acte incívic realitzat per la demandada i la seva importància", valoren que aquesta conducta hagi estat dilatada en el temps i que els perjudicis als altres "traspassen el llindar de la simple incomoditat, consistint en una pertorbació greu de la convivència veïnal per la seva intensitat ". A el procediment s'havien aportat reportatges fotogràfics que provaven la forta presència de coloms a l'edifici i els desperfectes provocats per les seves excrements, així com el testimoni de pràcticament tots els copropietaris.
Acció de cessació
L'instrument que va activar la comunitat de veïns per aconseguir que un jutge sancionés la dona per una activitat realitzada casa és l'anomenada acció de cessació. Aquesta figura és l'eina que la llei dóna als propietaris d'un bloc d'habitatges per poder obligar a un d'ells al fet que deixi de fer allò que resulta especialment molest, insalubre, nociu o perillós.
Tot i que el Codi Civil Català té la seva pròpia regulació (article 553-40), la veritat és que aquesta no difereix del que estableix la Llei de Propietat Horitzontal (article 7.2) per a la resta del territori. Per activar l'acció de cessació, en primer lloc, el president de la comunitat està obligat requerir el veí molest que cessi en la seva activitat (una comunicació que ha de poder-se provar "fefaentment"). Si persisteix en la seva activitat, podrà interposar una demanda, sempre previ acord de la junta de propietaris (un altre tràmit exigit legalment i que de què ha d'haver constància). Un cop rebut l'escrit i abans de la decisió final, l'autoritat judicial pot adoptar les mesures cautelars que consideri convenients perquè cessi l'actuació molesta, nociva o insalubre.
En el cas enjudiciat, la veïna demandada va tractar de desactivar l'acció de la comunitat per la via de no recollir la notificació que li va ser remesa per burofax de l'oficina de correus (no se li va poder lliurar en persona, però se li va deixar avís en el seu bústia). Això perquè, segons ha establert la jurisprudència, sense requeriment previ no pot haver acció de cessació. No obstant això, l'AP de Barcelona remarca que "si no va arribar a fer-se efectiva [la comunicació de l'requeriment] va ser conseqüència de la pròpia i contumaç voluntat de la demandada, que no va recollir la comunicació". Per tot això, el tribunal ratifica la condemna de la senyora establerta en primera instància.
Segons estableix la llei, entre les possibles condemnes que pot imposar el jutge, si triomfa l'acció de cessació, es troba la fi de l'activitat prohibida, una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats, i, en els casos més greus, la privació de el dret d'ús de l'habitatge per un termini no superior a tres anys. - elpais.es
En el cas enjudiciat, la veïna demandada va tractar de desactivar l'acció de la comunitat per la via de no recollir la notificació que li va ser remesa per burofax de l'oficina de correus (no se li va poder lliurar en persona, però se li va deixar avís en el seu bústia). Això perquè, segons ha establert la jurisprudència, sense requeriment previ no pot haver acció de cessació. No obstant això, l'AP de Barcelona remarca que "si no va arribar a fer-se efectiva [la comunicació de l'requeriment] va ser conseqüència de la pròpia i contumaç voluntat de la demandada, que no va recollir la comunicació". Per tot això, el tribunal ratifica la condemna de la senyora establerta en primera instància.
Segons estableix la llei, entre les possibles condemnes que pot imposar el jutge, si triomfa l'acció de cessació, es troba la fi de l'activitat prohibida, una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats, i, en els casos més greus, la privació de el dret d'ús de l'habitatge per un termini no superior a tres anys. - elpais.es
Tags:
COLLONADES
