Cada vegada és més difícil transitar pels carrers d'una ciutat de mida mitjana o gran sense notar la seva presència, ràpida i silenciosa. Els patinets elèctrics s'han guanyat el seu lloc a l'asfalt de les nostres avingudes i carreteres urbanes. Són un dels productes més desitjats pels consumidors en la campanya de Nadal i que més maldecaps provoquen als encarregats de regular el trànsit per les nostres urbs. A més, grans marques d'automoció cada vegada dediquen més part dels seus esforços a la mobilitat urbana elèctrica.
En els últims anys, l'electricitat ha anat prenent més forma com a impulsor dels nostres desplaçaments habituals, però el fet és que el patinet elèctric ja va ser un fenomen social fa molts anys enrere. Un exemple es troba a la localitat del Vendrell (Baix Penedès) fa cinquanta anys. Els responsables d'una empresa que fabricava components de bateries i mecanismes de recàrrega ja van dissenyar un model de patinet propulsat que va causar sensació entre la ciutadania i que es va vendre com a sistema de transport per a la indústria de l'època.
En els últims anys, l'electricitat ha anat prenent més forma com a impulsor dels nostres desplaçaments habituals, però el fet és que el patinet elèctric ja va ser un fenomen social fa molts anys enrere. Un exemple es troba a la localitat del Vendrell (Baix Penedès) fa cinquanta anys. Els responsables d'una empresa que fabricava components de bateries i mecanismes de recàrrega ja van dissenyar un model de patinet propulsat que va causar sensació entre la ciutadania i que es va vendre com a sistema de transport per a la indústria de l'època.
Situem-nos en l'any 1968, que és quan l'empresa vendrellenc Ferve va llançar el seu model de patinet. "Sempre he fet invents de tota mena i es va acudir posar un motor a un patinet. Funcionava bé ", explica, amb aparent simplicitat, l'autor d'aquest mecanisme, Joan Ferret, que, als seus 87 anys, encara conserva la memòria fresca i plena de records sorprenents.
A la Rambla del Vendrell - Proves de nit
"Anàvem a provar el patinet per les nits, a la Rambla del Vendrell, per no aixecar tant enrenou", explica Ferret, que detalla que quan practicaven cridaven l'atenció dels guàrdies de nit i serens de la localitat. Com ell mateix aclareix, "ja sabien de les meves extravagàncies i deien: 'Això són coses del nen Ferret'".
D'aquesta manera, Ferve-l'empresa que Ferret va heretar del seu pare, fabricant de bateries, i que avui continua amb els seus fills al capdavant- vendre el seu primer model del Fervepatín, el seu model elèctric, el 1968, que incloïa una carrosseria de fibra de vidre. El model va tenir acceptació, sobretot, per a usos industrials. "Vam vendre diversos models, especialment com un sistema per recórrer grans espais dins de les fàbriques, a una velocitat de vuit quilòmetres per hora", recorda Ferret.
L'impulsor de l'patinet fa broma, fins i tot, quan comenta que "el més complicat era mantenir-se en peu, motiu pel qual vam dissenyar un model posterior que incloïa una cadira. Aquest model va ser usat per persones invàlides ".
De fet, l'artefacte va gaudir de certa notorietat a la localitat vendrellenc, especialment en celebracions com la de Sant Eloi, patró dels metal·lúrgics, que va congregar diverses persones que, pacientment, feien cua per provar el dispositiu.
"Veníem d'un negoci en el qual ja es fabricaven bateries i vam començar a construir també els components. Vam fer el patinet i altres tipus de transport elèctrics, prototips que es van vendre en molts països", destaca Ferret. Afegeix que, durant l'època que es van vendre els primers models del Fervepatín, van arribar a exportar fins a 34 països.
Com es van donar a conèixer en una època d'absència de comunicacions en línia i les fronteres més llunyanes que mai? "Participàvem a les principals fires de mostres i, a poc a poc, vam començar a vendre cada vegada més lluny. He estat molt per feina a tot Europa, a Veneçuela i aconseguíem clients en tot el món. De fet, vaig viatjar a Concorde en diverses ocasions ", explica Ferret.
El seu enginy, el treball dur i la casualitat de moment van portar a l'impulsor del Fervepatín a estrènyer llaços d'amistat com Josep Andreu i Lasserre, més conegut com el pallasso Charlie Rivel, o l'actriu Concha Velasco. "Sóc amic dels meus amics. He viatjat molt i he conegut molta gent ", afirma.
Els seus records sempre embasten cap a la seva Vendrell natal. "Aquí ja em coneixien tots i sabien que construíem aparells estranys", explica. Des de la seva òptica d'empresari jubilat, quan mira a aquest trufat d'opcions i novetats en el sector de la mobilitat elèctrica, Ferret opina que "s'ha de regular correctament per evitar que hi hagi problemes".
És, precisament, un dels reptes de la ciutats de el present, que cada vegada es plantegen més opcions per unir vells i nous sistemes de transport que permeten als usuaris moure més ràpid. Cinquanta anys després, els reptes urbans es reflecteixen en l'experiència d'empreses com Ferve. LAVANGUARDIA.
.
A la Rambla del Vendrell - Proves de nit
"Anàvem a provar el patinet per les nits, a la Rambla del Vendrell, per no aixecar tant enrenou", explica Ferret, que detalla que quan practicaven cridaven l'atenció dels guàrdies de nit i serens de la localitat. Com ell mateix aclareix, "ja sabien de les meves extravagàncies i deien: 'Això són coses del nen Ferret'".
D'aquesta manera, Ferve-l'empresa que Ferret va heretar del seu pare, fabricant de bateries, i que avui continua amb els seus fills al capdavant- vendre el seu primer model del Fervepatín, el seu model elèctric, el 1968, que incloïa una carrosseria de fibra de vidre. El model va tenir acceptació, sobretot, per a usos industrials. "Vam vendre diversos models, especialment com un sistema per recórrer grans espais dins de les fàbriques, a una velocitat de vuit quilòmetres per hora", recorda Ferret.
L'impulsor de l'patinet fa broma, fins i tot, quan comenta que "el més complicat era mantenir-se en peu, motiu pel qual vam dissenyar un model posterior que incloïa una cadira. Aquest model va ser usat per persones invàlides ".
De fet, l'artefacte va gaudir de certa notorietat a la localitat vendrellenc, especialment en celebracions com la de Sant Eloi, patró dels metal·lúrgics, que va congregar diverses persones que, pacientment, feien cua per provar el dispositiu.
"Veníem d'un negoci en el qual ja es fabricaven bateries i vam començar a construir també els components. Vam fer el patinet i altres tipus de transport elèctrics, prototips que es van vendre en molts països", destaca Ferret. Afegeix que, durant l'època que es van vendre els primers models del Fervepatín, van arribar a exportar fins a 34 països.
Com es van donar a conèixer en una època d'absència de comunicacions en línia i les fronteres més llunyanes que mai? "Participàvem a les principals fires de mostres i, a poc a poc, vam començar a vendre cada vegada més lluny. He estat molt per feina a tot Europa, a Veneçuela i aconseguíem clients en tot el món. De fet, vaig viatjar a Concorde en diverses ocasions ", explica Ferret.
El seu enginy, el treball dur i la casualitat de moment van portar a l'impulsor del Fervepatín a estrènyer llaços d'amistat com Josep Andreu i Lasserre, més conegut com el pallasso Charlie Rivel, o l'actriu Concha Velasco. "Sóc amic dels meus amics. He viatjat molt i he conegut molta gent ", afirma.
Els seus records sempre embasten cap a la seva Vendrell natal. "Aquí ja em coneixien tots i sabien que construíem aparells estranys", explica. Des de la seva òptica d'empresari jubilat, quan mira a aquest trufat d'opcions i novetats en el sector de la mobilitat elèctrica, Ferret opina que "s'ha de regular correctament per evitar que hi hagi problemes".
És, precisament, un dels reptes de la ciutats de el present, que cada vegada es plantegen més opcions per unir vells i nous sistemes de transport que permeten als usuaris moure més ràpid. Cinquanta anys després, els reptes urbans es reflecteixen en l'experiència d'empreses com Ferve. LAVANGUARDIA.
.
Tags:
@ KOLLONADES
