ANÉCDOTA DEL CORONAVIRUS, O COM LA GENT VEU LA PALLA EN L'ULL ALIÈ I NO LA BIGA AL SEU


Aquest matí he anat a comprar pa i ensaimadas al Forner, allí mentre esperaba a la distancia reglamentaria, he escoltat aquesta conversa entre una de les dependentes i una senyora. Deia la dependenta:

- És que jo no sé com és la gent. Dissabte al matí vaig sortir amb el cotxe a donar una volta per Cerdanyola, Terrassa i Matadepera. A Cerdanyola el passeig que hi ha vora el riu estava ple de gent caminant, corrent, xerrant tan tranquils, a Terrassa igual, i a Matadepera abans d'arribar a la rotonda hi havia la Policia Municipal aturats sense parar a ningú, ni a mi. No ho entenc, que no ho saben que s'han d'estar confinats a casa?.

Us sona alló de la palla i la biga a l'ull, doncs es veu que a la dependenta del forn de Pa NO!, com diria el filòsof Bernardo Schuster, 'no hase falta desir nada más'

Publica un comentari a l'entrada

Més recent Anterior