La forma de la caca, picades plaents o quantitat de saliva: aquestes absurdes investigacions guanyen en els Ig Nobel 2019. Un estudi que analitza la temperatura de l'escrot dels carters i una màquina de canvi de bolquers són algunes de les investigacions agraciades.
Encara falta gairebé un mes perquè es doni a conèixer qui seran els premis Nobel d'aquest any, però la revista científica d'humor Annals of Improbable Research (AIR) sap molt bé com amenitzar l'espera, amb el lliurament d'altres guardons, potser menys prestigiosos, però sí molt més divertits.
Es tracta dels Ig Nobel, un conjunt premis que porten lliurant anualment, des de 1991, a 10 investigacions reals, exercides per científics, però amb aplicacions ridícules o jocoses. En definitiva, i segons resa el seu eslògan, es guardona amb ells a les persones que "es riuen i després pensen". L'edició de 2019 es va celebrar ahir a la nit al Teatre Sanders, de la Universitat de Harvard, en una cerimònia que, com cada any, va despertar moltes riallades entre el públic, que per assistir va haver de pagar una entrada el preu oscil·lava entre els 5 (només estudiants) i els 150 dòlars.
A l'contrari del que passa en els premis Nobel convencionals, les categories dels premis no són fixes i varien en funció de les investigacions que cada any hagin considerat mereixedores d'obtenir-los. Resulta curiós, per exemple, el premi de dinàmica de fluids, lliurat el 2017 o el de planificació de l'transport, de 2010. En aquesta ocasió, les categories premiades han estat física, anatomia, medicina, educació mèdica, química, biologia, enginyeria, economia, psicologia i pau i, com sempre, cada un dels guanyadors ha rebut un bitllet de deu bilions de dòlars de Zimbabwe. Pot sonar a gran xifra, però en realitat no és més que una altra peça de la paròdia, ja que el país africà va deixar d'usar aquesta moneda el 2009. De qualsevol manera, quan encara es feia servir la xifra es va situar al voltant dels 40 centaus de dòlar nord-americà.
Física: la forma de la caca del wombat
Fa molts anys que se sap que el wombat és l'únic animal capaç de dipositar els seus excrements en forma de cub perfecte. No obstant això, va ser necessari que un equip de científics de Geòrgia Tech es posessin mans a l'obra per determinar com ho aconseguien. La raó, com era d'esperar, estava en el seu intestí. Els autors d'aquest estudi esperen que la seva troballa pugui tenir aplicacions industrials en un futur. Fins llavors, s'acontenten amb haver granar el premi més divertit a què un científic pot optar.
Anatomia: quin escrot tenen més calentet els carters?
Qui no s'ha fet aquesta pregunta alguna vegada? Possiblement ningú. O, bé, al menys sí que la van fer els guanyadors de l'Ig Nobel d'Anatomia, dos científics de la Universitat Paul Sabatier, de Tolosa, que van dedicar el seu estudi a mesurar la temperatura d'un grup de joves carters, vestits o despullats i en diferents posicions, fins a determinar que, efectivament, el costat esquerre està lleugerament més calenta. A més, conclouen que aquesta troballa podria explicar per què aquest escrot penja una mica més avall, ja que possiblement l'objectiu sigui obtenir un refredament més eficient. Que sí, que qualsevol humà hagués valgut per a l'estudi, però aquests científics volien el Ig Nobel i van saber com guanyar-lo.
Medicina: la pizza et pot salvar la vida, però només si es menja a Itàlia
El premi de medicina ha estat per Silvano Gallus, un científic italià, de l'Institut de Farmacologia Maro Negri. Les conclusions de Gallus no s'han de prendre rigorosament. En el seu cas ha estat premiat, no per un, sinó per diversos estudis: un en què analitzava la protecció contra el càncer de la pizza italiana, un altre en el qual concloïa que podria compensar el risc d'infart agut i un altre en què tornava a el tema de el càncer, però centrant-se en el de mama, ovari i pròstata. D'aquí que s'hagin decidit atorgar-li el guardó per "reunir evidència que la pizza podria protegir contra la malaltia i la mort, si la pizza es fa i es menja a Itàlia". Òbviament, les seves troballes cardioprotectors i de prevenció de el càncer han de veure amb la dieta mediterrània que mantenien els participants en els estudis, de manera que aquest IgNobel s'ha de prendre amb humor, però no seguir-se a peu de la lletra.
Educació Mèdica: entrenament per a gossos adreçat a cirurgians
El treball dels cirurgians és complicat i requereix un entrenament previ molt exhaustiu, abans de posar vides humanes entre les seves mans. Paral·lelament, un tipus d'ensinistrament, conegut com "clicker", s'ha mostrat molt bons resultats en gossos. Per què no posar en comú les dues idees? Això precisament és el que van fer les dues premiades en un estudi de 2016, en què van concloure que els estudiants de medicina trigaven més a aprendre que el grup control, però ho feien amb molta més precisió.
Química: quanta saliva produeix un nen de cinc anys?
Ni quatre ni 6. Cinc. Els nens generen grans quantitats de saliva, però ningú havia mesurat quanta, fins que el 1995 aquests científics japonesos van decidir mesurar quin volum d'aquest fluid es segregava en resposta a la ingesta de diferents aliments, com puré de patates, poma, arròs a el vapor o salsitxes. En cap moment expliquen l'objectiu del seu estudi, però està clar que el saber no ocupa lloc.
Biologia: el comportament de les paneroles magnetitzades
Un equip internacional de científics volia comprovar com reaccionaven els teixits d'animals als camps magnètics. I per això, van decidir estudiar paneroles prèviament magnetitzades, tant vives com mortes. D'aquesta manera, van poder comprovar que el comportament era molt diferent en els dos casos. Diuen que les paneroles podrien governar el món. És realment una cosa improbable; però, per si de cas, no està i més anar aprenent tot sobre elles.
Enginyeria: la màquina de canviar bolquers
Aquest premi sens dubte és el més gran desig de qualsevol pare o mare primerenc. I no tan primerenc. Canviar bolquers és una tasca d'allò més incòmoda. Per això, un enginyer iranià va decidir inventar una màquina que s'encarregués d'això. Lamentablement, requereix que el nadó s'estigui quiet dins i amb les cames lligades, cosa que resulta gairebé més desagradable que canviar-lo. De qualsevol manera, el científic ha aconseguit patentar i es disposa a intentar comercialitzar-la.
Economia: Quin diner és més perillós?
És ben sabut que els diners és un dels objectes d'ús quotidià que més càrrega de bacteris pot contenir. Precisament per això, es recomana rentar-se les mans després de tocar-lo si ens disposem a tasques com cuinar. Però és igual de perillós en tots els països?
Per respondre a aquesta pregunta, un equip de científics holandesos i turcs va analitzar el 2013 la concentració de certes soques de bacteris en bitllets de països de tot el món. Finalment, van concloure que el leu romanès va ser l'únic capaç de transmetre dues soques bacterianes, possiblement per la seva composició, basada en polímers.
Psicologia: subjectar un bolígraf amb la boca et fa somriure
El guanyador de l'galarón ha estat Fritz Strack, un psicòleg alemany que el 1988 va demostrar que subjectar un bolígraf amb la boca ens fa somriure i que aquesta ganyota ens fa més feliços, per una mena de mecanisme de retroalimentació facial. Però la història no va acabar allà, ja que gairebé dues dècades més tard el propi Strack va intentar replicar els resultats de l'estudi i no ho va aconseguir, alguna cosa que ha de ser bàsic en investigació. El premi és per a ell, per la qual curiós del seu treball i per l'honestedat de mostrar que es va equivocar.
Pau: Com de plaent és gratar-se una picada?
Quan alguna cosa ens pica ens solen dir que no ens gratem, encara que cal reconèixer que és d'allò més plaent ¿Però quant? El 2012 va donar resposta a aquesta qüestió un equip internacional de científics, després de sotmetre a un grup de voluntaris a l'contacte en diverses parts de el cos amb una planta lleguminosa causant de picor. A continuació els van deixar gratar a voluntat, fins a concloure que el plaer depenia també de la zona corporal en què es fes. ¿És útil? Potser no. ¿Curiós? Segur.
