L'empresa emergent Orbital Assembly Corporation, que busca fomentar el flux turístic a l'espai proper, així com reduir els efectes nocius de la ingravidesa en la salut humana, ha posat data al seu projecte principal: l'estació Voyager, amb una capacitat màxima de 400 persones , es construirà a partir de l'any 2025 i estarà operativa en dos o tres anys. El projecte serà factible si arriba a bon port la recol·lecta oberta dels empresaris, que busquen aconseguir una suma de 23,4 milions de dòlars al llarg d'aquest mes de març. D'entrada, han pogut recaptar 1 milió de dòlars, segons l'anunci.
La companyia pretén construir la primera estació espacial habitable amb efecte de gravetat artificial, una solució tecnològica amb la qual pretenen superar el dany causat per la ingravidesa en els músculs, ossos i, en general, en l'organisme. El vídeo que acompanya l'anunci de l'empresa per atraure eventuals inversors qualifica la iniciativa de 'hotel espacial', encara que com potencials ocupants s'esmenta tant a turistes com a investigadors.
La solució tècnica per a proporcionar gravetat artificial a l'hotel orbital té un segle d'història i remet a el llegat de el 'pare de cosmonàutica', l'enginyer visionari rus Konstantín Tsiolkovski, el primer que va idear la possibilitat de desplegar en l'espai una estació orbital habitable en forma de rosca o d'anell giratori. Segons el pla de Tsiolkovsky, l'estació hauria de girar al voltant del seu propi eix, de manera que si la velocitat de rotació és prou alta, la força centrífuga substituiria l'efecte de la gravetat terrestre dins de l'estació.
Aquest concepte va ser refinat posteriorment per l'enginyer eslovè Herman Potocnik i després per l'alemany Wernher von Braun, el cèlebre constructor de míssils V2 de l'III Reich que va prestar els seus serveis a EUA, on va concebre amb el seu equip un cercle de 72 metres de diàmetre capaç de generar gravetat per la rotació, aprofitant la força centrífuga. El projecte Voyager posaria a la pràctica bàsicament aquells càlculs.
L'arquitecte d'aquest nou 'hotel' orbital, Tim Alatorre, que comenta el desenvolupament de el projecte en el vídeo, atribueix els avenços actuals en l'ús comercial de l'espai a el fet que els llançaments siguin molt menys costosos.
"No hem vist un creixement explosiu de l'activitat comercial a l'espai", va dir Alatorre. "El cost rondava els 8.000 dòlars per quilogram durant molt de temps, però amb el Falcon s'ho pot reduir a menys de 2.000 dòlars. Quan Starship estigui en línia, només costarà uns pocs centenars de dòlars", va afirmar.
No obstant això, aquest llançament només representa la menor part de les despeses operacionals, mentre que per als turistes una estada a l'òrbita no serà barata. Tant si inclouen l'opció de fer caminades espacials com sense elles, el viatge espacial recreatiu seguirà sent una opció només a l'abast per als milionaris, rondant el seu preu net els 50 milions de dòlars, segons l'estimació publicada en Fox Business..
Tags:
KOLLONADESS
