A falta, una altra vegada, de processons, a 'El intermedio' van celebrar la Setmana Santa escenificant el 'Pas' de Rei emèrit protagonitzat per la Germandat de Sant Exili. Es van detenir els confrares un moment davant de l'ortopèdia que li va fabricar les pròtesis al monarca dimitit, i van entonar piadoses pregàries a la Mare de Déu dels Dolors de Maluc. O sigui, a falta de portants pels carrers portant la iconografia religiosa, l'humorisme de la tele ens ha construït l'esperpent polític. Seguim exactament en la mateixa postura que va retratar Valle Inclán en 1920: «Espanya és una deformació grotesca de la civilització europea». En Polònia, el gran programa d'humor de TV-3, han evitat escenificar la processó del nostre exiliat / fugat més il·lustre. Els podia haver quedat una 'pas' molt piadós, amb la confraria Junts portant la egrègia figura de Nostre Senyor de Waterloo. Han preferit dipositar el seu sarcasme sobre aquest duetto impossible que conformen Laura Borràs i Pere Aragonès. Els van posar a tots dos ingressats en llits contigües en un hospital, plens de blaus i fractures de tant pegar-se per un pacte que no qualla de cap manera. Va ser una estampa divertida. Però Polònia sap que no són ells els que dirigeixen la batalla. Els líders estan un tancat en Lledoners i l'altre a Waterloo. Ah! Peus de plom sobre aquest assumpte.
L'altre dia, a Nexes, Mònica Terribas i Jordi Basté van plantejar als cent participants del programa que expliquessin moments de la seva vida en què van haver de triar, triar, i van acabar equivocant molt. «Recordeu eleccions que heu fet i que han resultat horroroses!» els demanaven. Home, a casa trobem a faltar la presència d'Artur Mas. Mereixia haver estat el convidat principal d'aquest programa. Podia haver recordat aquell dia en què va haver de triar, ¡i va triar a Puigdemont! No sabem si hi hagués confessat que va ser l'elecció més desastrosa de la seva vida.
Trista Setmana Santa. La 2 (TVE) no ha pogut oferir-nos les seves habituals processons. Enyoro aquella que solien emetre des Crevillent, de la Confraria de la Negació de Sant Pere, en concret el popular i fantàstic Pas de l'Pollastre. Un pollastre, sí, portat a coll al costat de el grup escultòric de l'artista menorquí Antoni Riudavets. ¡Ahh! Això eren processons i no els esperpents d'avui dia.
